---
Schmitt
Jenő Henrik (1851-1916)
El 5 de novembre de
1851 neix a Znojmo (Moràvia, Imperi Austríac; actualment Txèquia) el filòsof
agnòstic i anarquista Schmitt Jenő Henrik –Schmitt és el llinatge–, també
conegut com Eugen Heinrich Schmitt i
que va fer servir el pseudònim Eugen
Bulla. Sos pares es deien Schmitt Károly Nándor, capità de l'exèrcit
imperial austrohongarès i professor de l'Acadèmia Militar d'Enginyeria de
Klosterneuburg, i Bulla Karolina. Després de la mort precoç de son pare, cap el
1858 es traslladà amb sa mare a Sombor (Bačka, Imperi Austríac; actualment
Sèrbia), on ella havia nascut. Després de completar els estudis de secundària a
Buda (Regne d'Hongria; actual Budapest, Hongria), a finals de 1868 començà els
estudis d'oficial a l'Escola Militar de Timișoara (Imperi Austrohongarès;
actualment Romania), però una malaltia l'obligà a abandonar la carrera militar.
A partir de 1869 entrà com a escrivà al comtat de Bács-Bodrog i després a la
Cort Reial de Sombor. Mentrestant va estudiar filosofia i va col·laborar en la
revista Magyar Philosophiai Szemlében.
En 1887 guanyà un concurs de filosofia de la Societat de Berlín, fet que li va
permetre publicar en aquesta institució i rebre una «Beca Trefort» per a cursar
estudis universitaris a Budapest i a Berlín. En 1888 començà el doctorat de
filosofia a Budapest i a la tardor d'aquest any va fer un viatge a l'estranger.
A partir de 1890 treballà de secretari i de bibliotecari al Ministeri de
Justícia de Budapest. En 1892 va publicar Krisztus istensége a modern ember szellemében i creà una
escola religiosa anomenada Szellem Vallása (La Religió de l'Esperit).
Entre 1894 i 1896 edità a Leipzig la revist Die Religion des Geistes, on
manifestà les seves idees innovadores en el pensament llibertari i on publicava
textos Lev Tolstoi. En aquesta època col·laborà en la revista anarquista Der
Sociallist. El 9 de setembre de 1896 va publicar en el diari Magyarország
una carta oberta dirigida al ministre de Justícia hongarès on presentava la
dimissió del seu càrrec de funcionari per motius de consciència, renunciant al
dret a la pensió. Després d'això, es dedicà en cos i ànima a la difusió del
pensament anarquista, editant i col·laborant en diferents publicacions llibertàries.
Entre 1897 i 1899 fou redactor de la revista anarquista bilingüe en hongarès i alemany
Állam Nélkül / Ohne Staat. Organ der idealistischen anarchisten (Sense Estat.
Òrgan dels anarquistes idealistes). En 1897 va ser processat en diferents
ocasions per delictes de premsa, però sempre va ser absolt en els judicis. A
final de la dècada dels noranta es va veure molt influenciat pel moviment agrosocialista
encapçalat per Várkonyi István i en 1897 assistí al Congrés de Cegléd, que donà
lloc al Független Szocialista Párt (FSP, Partit Socialista Independent). Entre
1898 i 1899 publicà la revista Földművelő.
A partir de 1900 es dedicà a
fundar escoles on s'ensenyava la seva filosofia a diferents ciutats
(Berlín,
Budapest, Frankfurt am Main, Hamburg, Nuremberg), que acabaren
federant-se
internacionalment sota el nom de «Bund der Gnostiker»
(Lliga dels Agnòstics).
En 1904 va se nomenat membre de la «Giordano Bruno Bund»
(Lliga Giordano Bruno)
de Berlín i l'any següent va fer conferències per a
aquesta associació. Pel seu
suport l'aixecament de pagesos, en 1908 va haver de fugir
d'Àustria i a Berlín
entrà a formar part del cercle «Neuen Gemeinschaft»,
al voltant de l'anarquista
Gustav Landauer. En els últims anys de sa vida es retirà
a Schmargendorf. Inicialment seguidor de Georg Wilhelm Friedrich Hegel
i
de Ludwig Andreas Feuerbach, es va veure molt influenciat pels
pensaments de
Piotr Kropotkin, Friedrich Nietzsche, Lev Tolstoi i Henrik Ibsen, fins
que va
crear el seu propi pensament, que bateja com
«Neognosticisme», barreja
d'anarquisme i de diferents filosofies, entre elles l'agnosticisme
grec, el
cristianisme, el budisme, la teosofia, la no violència i la
desobediència civil
a l'Estat. Es relacionà força amb la colònia
d'artistes de Gödöllő, al comtat
de Pest. Col·laborà en nombroses publicacions
periòdiques, com ara Berliner Tageblatt, Der Freidenker, Freiheitban,
Neue Bahnen, Die Neue Gesellschaft, Neue
Zeit, Socialistban, Vidékébe, Der Wolkserzieher, Wiener
Rundschau, Die Zeit, etc. Entre
les seves obres destaquen Moderne und antike Schiksalstragödie (1874), Das Geheimniss der Hegelischen Dialektik (1888), Dr. Fichte (1888), Krisztus istensége a modern ember szellemében (1892), Herodes oder gegen wen ist die
Umsturzvorlage gerichtet? (1894), Das
Geheimniss Christi (1895), Warum ist
eine religiöse Bewegung Notwendigkeit (1895), An die Socialdemokraten (1895), Mammon
und Belial (1895), A szellemvallás
katekizmusa (1895), Hogy teremtenek
nálunk új bölcsészeti rendszert (1896), Felekezetnélküli
testvérközösségek (1899), Friedrich
Nietzsche an den Grenze zweier Weltalter (1900), Tigellinus. Tragödie in fünf Aufzügen (1900), Graf Leo Tolstoy und seine Bedeutung für unsere Kultur (1901), Die Kulturbedingungen der christlichen
Dogmen und unsere Zeit (1901), Die
Gnosis (1902), Der Idealstaat
(1904), Anarkizmus (1904), Religion und Kultur (1905), Die höheren Bewustseinsformen als
Lebensformen (1907), Die Kritik der
Philosophie vom Standpunkte der Erkentniss (1907), Művészet, etika, élet, szerelem (1917, pòstum), Krisztus (1920, pòstum), A szellem fejlődéstörvénye (1920, pòstum),
Lélek és szellem (1921, pòstum), Religio azoknak, akikben fiatal a kedély,
egyben Jézus egy élete és bevezetés a megismerésbe bárki számára (1927,
pòstum). Schmitt Jenő Henrik va morir el 14 de setembre de
1916 a Schmargendorf (Imperi Alemany; actualment és un barri de Berlín,
Alemanya). Les seves idees van influir molt en diferents pensadors i filòsofs,
com ara Robert Bodanzky, Gusto Gräser, Christian Morgenstern, Pierre Ramus, Albert
Škarvan, Rudolf Steiner, etc.
---
Schmitt
Jenő Henrik
---
Schmitt
Jenő Henrik (1890)
---
Schmitt
Jenő Henrik amb el poeta Migray József (1900)
---
---