---
Ida
Scarselli (1897-1989)
El 17 de juliol de
1897 neix a Certaldo (Toscana, Itàlia) l'anarquista Ida Scarselli. Sos pares es
deien Eusebio Scarselli i Maria Mancini. Era filla d'una família anarquista
adherida a la Unió Anarquista Italiana (UAI), coneguda com els Zoppo. Tots sos germans i germanes (Ferrucio,
Egisto, Oscar, Tito i Ines Leda) formaven part del moviment llibertari i eren
anomenats per la policia com la «Banda dels Zoppo». Durant la nit del 27 al 28
de febrer de 1921 un escamot armat feixista decidí atacar la població del barri
de San Frediano de Certaldo, produint-se un enfrontament armant en el qual
resultaren morts nombrosos anarquistes, entre ell son germà Ferruccio, víctima
de l'explosió d'una bomba; arran de la repressió sorgida per aquest fet i la
vaga general que es desencadenà posteriorment, Ida Scarselli hagué de fugir i
amagar-se. Mentre era buscada per la policia, en una reunió a casa d'Errico
Malatesta a Roma (Itàlia), on s'havia refugiat ja que aquest era amic personal
de la família, conegué l'anarquista Giacomo Bottino, que esdevingué son
company. Finalment va ser detinguda amb alguns de sos germans i empresonada
preventivament un any. En el judici que se celebrà en 1925 sobre els fets de
1921, va ser absolta per manca de proves i, amb Bottino, es traslladà a Roma. A
començament de 1927 va ser empresonada novament per haver recaptat fons a favor
del presos polítics i el 23 de juliol d'aquell any va ser condemnada per un
Tribunal Especial –la primera dona a Itàlia–, juntament amb Giacomo Bottino,
Giulio Montanari i Elisa Veracini, a dos anys i sis mesos de presó, a tres anys
de vigilància i a la prohibició d'exercir càrrecs públics. A la presó es casà
amb Bottino i crià sa filla Scintilla, que havia nascut feia poc; amb Botino
tindrà encara dos fills més, Germinal i Spartaco. En aquesta època, a través de
comunistes francesos, va estar en contacte amb sos germans Tito i Oscar,
refugiats a l'URSS. L'estiu de 1929, amb la pena completament purgada, la
Prefectura de Policia de Roma proposà la seva deportació i el 30 de setembre de
1929, considerada com «extremadament perillosa per a l'ordre nacional», se li va
assignar confinament per a cinc anys i va ser enviada a l'illa de Lipari. Presentà
un recurs contra aquesta mesura, però va ser rebutjat. El 2 d'agost de 1930 va
ser traslladada a l'illa de Ponça, on va romandre fins el març de 1932, quan va
ser alliberada. Marxà cap a Paola (Calàbria, Itàlia), on es reuní amb son
company Bottino. Inscrita com a antifeixista a detenir en determinades
circumstàncies i en llibertat vigilada durant tres anys, en 1934 va ser
considerada com a «adversària irreductible» pel règim feixista i en 1937
estrictament vigilada, perquè «conserva immutables els seus principis
anarquistes». En 1938 els informes policíacs continuaven en la línia anterior i
el 27 de març de 1939 va ser detinguda mentre Benito Mussolini visitava la
província de Cosenza. Tres anys més tard encara era estretament vigilada.
Durant els actes del Primer de Maig de 1946, amb son company i son fill
Germinal, portà la bandera roja i negra en la manifestació. El 19 de gener de
1947 partí de Nàpols (Campània, Itàlia) amb sa família cap al Brasil, on
arribaren el 17 de febrer i s'establiren a Niterói (Rio de Janeiro, Brasil). El
14 de setembre de 1970, arran d'una baralla amb un veí, aquest assassinà d'un
tret Giacomo Bottino. En 1973 retornà a Itàlia i s'instal·là un temps a casa de
sa germana Ines a Roma, on demanà a l'Estat italià una assignació per la mort
de son marit que finalment aconseguí en 1975. Ida Scarselli va morir el 22
d'octubre de 1989 a Niterói (Rio de Janeiro, Brasil). En 2012 Angelo Pagliaro
publicà la biografia La famiglia
Scarselli. Volti, idee, storie e documenti di una famiglia anarchica temuta da
tre dittature.
---
La
jove Ida Scarselli
---
Ida
Scarselli
---
Ida
Scarselli i Giacomo Bottino (Florència, entre finals de 1924 i principis de
1925)
---
D'esquerra
a dreta: Ida Scarselli, Eusebio Scarselli, Scintilla Botino i Giacomo Bottino
(Illa de Ponça, 1930)
---
Fitxa
d'Ida Scarselli del departament d'immigració del consolat del Brasil (13 de
gener de 1947)
---
---