---
Cesare Sartori (1867-1945)
El 15 de febrer de 1867 neix a Vicenza (Vèneto,
Itàlia) el metge i antropòleg anarquista Cesare Sartori, també conegut com César
Sartori (en portuguès). En 1891, quan estudiava a la universitat, milità en
el Partit Revolucionari Anarquista-Socialista (PRAS), organització que pretenia
unir totes les forces llibertàries disperses en un únic moviment
insurreccional. En 1893 es va llicenciar en medicina per la Universitat de
Pàdua. La seva militància en el moviment llibertari li va implicar persecucions
i empresonaments. Sembla que va viatjar durant uns quans anys per tot arreu i
alguns diuen que conegué Lenin. Seguidor d'Errico Malatesta, però també
d'Andrea Costa, era un apassionat de la filosofia (Schopenhauer), de la
literatura (Voltaire) i de la poesia (Dante). En 1902, buscant «treball, salut
i llibertat», emigrà al Brasil, instal·lant-se d'antuvi a Urussanga (Santa
Catarina). Sembla que la malaltia que tenia era tuberculosi i el clima
d'Urussanga no li era gens favorable, establint-se definitivament en 1903 a
Lages, zona més benigna, on muntà una clínica («Casa de Saúde», Casa de Salut),
amb llits i sala d'operacions. L'1 de maig de 1908, gràcies a la seva
intervenció, se celebrà a Lages per primera vegada la jornada del Primer de
Maig. Tots els diumenges, mentre les classes benestants hi anaven a missa, es
reunia amb un grup d'intel·lectuals per celebrar tertúlies. En aquests anys
col·laborà en la premsa italiana esquerrana, socialista i sindicalista
revolucionària que s'editava al Brasil, especialment en Avanti!, Tribuna
Italiana i La Scure, criticant durament la premsa servil al poder i
a l'Església Catòlica, tant italiana com brasilera, i redactant articles
fortament antimilitaristes. En 1930 s'afilià al Partito Socialista Unitario del
Lavoratori Italiani (PSULI, Partit Socialista Unitari dels Treballadors
Italians) i en 1933 al Partit Socialista Italià (PSI), però sempre en el sector
«anarquitzant» d'aquestes agrupacions polítiques. Va ser íntim amic de
l'anarquista Nulo Beccari. Entre els anys trenta i quaranta realitzà diversos
estudis antropològics sobre els costums morals dels indis del Mato Grosso (boróros,
terenos i caigangues) i del Rio Grande do Sul (coroados),
que publicà en diverses revistes, com ara A Voz de Chapecó o O Clarim,
arribant a la conclusió que la moralitat dels indígenes, en general, era força
superior i que la criminalitat inferior a la dels «blancs civilitzats». Reivindicà
per als nadius assistència mèdica permanent, amb la finalitat de combatre les
malalties endèmiques i les epidèmies. Molta d'aquesta documentació
antropològica i sanitària d'aquests pobles indígenes ha restat inèdita. Exercí
la medicina absolutament altruísticament i de franc per als més desfavorits
(negres, indígenes i pobres) de Lagues. Cesare Sartori, a resultes d'atendre un
client en una freda nit, va morir el 12 de juliol de 1945 de pneumònia a Lages
(Santa Catarina, Brasil) i el seu enterrament va ser una manifestació de totes
les classes socials, però especialment les més miserables; el seu taüt, per
exprés desig seu, va ser portat per membres de la comunitat negra i dels pobres
de la ciutat. A Lages existeix un carrer que porta el seu nom i una estàtua a
la plaça João Ribeiro.
---
El Dr. César Sartori entre els indis del Toldo
Banhado
---
El Dr. Sartori entre els indis
---
César Sartori (primer per la dreta) entre la població
pobre de Lages
---
---