---
Liberto Sarrau Royes (1920-2001)
---
El 15 de juny de 1920 neix a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) el militant i resistent anarquista Liberto Sarrau Royes. Son pare, Antonio Sarrau (1893-1939), era un miner que arran d'un accident laboral es va traslladar amb la família a Barcelona, on participarà en la CNT, fet que li implicarà l'acomiadament de la feina i l'establiment d'un quiosc de diaris per subsistir. Liberto va aprendre llegint els diaris i ja el 15 d'abril de 1932 va publicar un article en la secció «Tribuna Infantil» del periòdic barceloní Solidaridad Humana. Va estudiar, amb Abel Paz, a l'escola racionalista Natura de Joan Puig Elies del sindicat del Tèxtil de la CNT i va escriure dos fullets publicats en la popular «Novela Ideal» en 1937: Juanillo el abandonado i Rebeldía vivida. En 1936 es va fer de les Joventuts Llibertàries de Gràcia i va escriure en el seu òrgan d'expressió, Ruta. A l'any següent va participar en el grup «Quijotes del Ideal». Durant els primers anys de la guerra va treballar en una col·lectivitat agrícola a Cervià (Lleida), amb Abel Paz i Víctor García, fins que va tenir edat suficient per ingressar en la 26 Divisió (excolumna Durruti). Amb la caiguda de la República va fugir a França, on va passar per diversos camps de concentració (Sant Ciprià, Barcarès, Agde) fins que va aconseguir fugir. Son pare va se executat a Montjuïc (Barcelona). Va gaudir d'un breu període de llibertat, fins que en 1941 va ser reclutat com a treballador forçat per a l'organització Todt, on participaven molts exiliats estrangers que vivien a França, que va construir la muralla defensiva atlàntica. Sarrau va fugir, entrà a Espanya amb Abel Paz en 1942 i aconseguí arribar a Casablanca via Portugal. Al nord d'Àfrica va escriure per a diverses publicacions anarquistes: Inquietudes Libertarias i Libre Examen, que apareixien a Orà, i Solidaridad Obrera, d'Alger. També hi va circular la seva revista manuscrita La Bestia (Der-Beida, Marroc, 1944). Amb l'Alliberament, a França, va reprendre la col·laboració amb diverses publicacions anarquistes i de les Joventuts Llibertàries i va ocuparne càrrecs importants en el seu comitè nacional. L'agost de 1946 va tornar a Espanya amb sa companya Joaquina Dorado Pita per organitzar el moviment de resistència, formant a Barcelona el grup «3 de Mayo» amb Raúl Carballeira. En Madrid, en 1946, va participar en la reestructuració del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). Després d'una breu estada a França, va torna a la península l'1 de març 1947 per publicar clandestinament Ruta i engegar el Moviment Llibertari de Resistència (MLR). Durant el Segon Congrés de la CNT en l'Exili, a Tolosa de Llenguadoc l'octubre de 1947, va ser revocat del seu càrrec com a delegat a Espanya del moviment de l'exili, arran de les divergències sobre com organitzar la lluita clandestina a l'interior. El 24 de febrer de 1948 es detingut, torturat i empresonat el març, i surt en llibertat per una malaltia pulmonar; amagat amb sa companya, de camí cap a França són detinguts a Ripoll (1949). Jutjat l'agost de 1952, va ser condemnat a 20 anys i un dia (sentència confirmada el febrer de 1953). Va sortir del penal de Burgos en llibertat provisional el 12 de març de 1958 i marxà a França. En 1959 va assistir al Ple de Vierçon i com a resultat va organitzar el Moviment de Resistència Popular (1959-1965), que va confirmar la pèrdua de força revolucionària dels cercles exiliats. Mentre que treballava per a la UNESCO com a traductor i corrector, va seguir col·laborant en la premsa llibertària (Ideas-Orto; Solidaridad Obrera; Umbral, de París; A Batalha, de Lisboa; etc.), mentre militava en la CNT francesa. A finals dels anys 80 va fundar l'Associació Cultural i Ecologista Natura (ACEN), amb la intenció de crear un centre d'educació llibertària, intentant comprar inútilment per això una  masia de 30 hectàrees als Pirineus catalans on situar la seva escola Món Nou. En 1993 va participar en el Debat Internacional d'Anarquisme de Barcelona en les ponències d'educació. En 1997 va participar en la pel·lícula de Juan Gamero Vivir la utopía. Liberto Sarrau Royes va morir el 27 d'octubre de 2001 a París (França) i per exprés desig seu va voler ser incinerat al cementiri de Père Lachaise en la intimitat: sis persones el van acomiadar, entre elles Colette, la filla d'Emilienne Morin i de Buenaventura Durruti. El seu important fons documental (biblioteca, manuscrits, correspondència, circulars, fullets, fotografies, pel·lícules...) va ser donat a l'International Institut of Social History (IISH) d'Amsterdam. La seva companya, Joaquina Dorado, també va donar al mateix centre la seva correspondència en 2002.

---

D'esquerra a dreta: Pedro, Liberto Sarrau i Germinal García

---

Germinal Gacía i Liberto Sarrau

---

D'esquerra a dreta: Diego Camacho, Liberto Sarrau i Federico Arcos (Barcelona, 1936)

---

Drets, d'esquerra a dreta: Diego Camacho, J. Alfonso, Federico Arcos, Salvador Sarrau, P. Rafles i T. Agustí. Asseguts: Paulino Casajuana, Agustín Roa, Liberto Sarrau i Raúl Carballeira. Tombats: Pedro Torralba i Germinal Gracia (Víctor García). (Camp de concentració de Barcarès, agost de 1939)

---


Liberto Sarrau a Tolosa de Llenguadoc (c. 1945) [IISH]

---


D'esquerra a dreta: Raúl Carballeira, Amador Franco i Liberto Sarrau (Tolosa, hivern de 1946) [IISH]

---

Francisco Martínez Martínez i Liberto Sarrau (Tolosa de Llenguadoc, 1946)

---

Mesa del II Congrés de la FIJL (1946).
Miguel Chueca, Florentino Estalló, Juan Alcázer, Benito Milla, Juan Pintado, Liberto Sarrau (quart per la dreta) i Raúl Carballeira, entre d'altres

---


Joaquina Dorado i un grup de companyes preses [IISH]

Dretes d'esquerra a dreta: Margarita "de la Torrasa", Manuela Sáez, Francisca Avellanet, Joaquina Dorado, Dolores i Rosita Mateo
Assegudes d'esquerra a dreta: Dolça (de Terrassa), Antonia Martínez, Juliana i Pilar Bañolas
Totes anarquistes, llevat de Dolores (tancada per contrabandista) i Juliana i Pilar Bañolas (socialistes)
Totes, llevat de Joaquina, Dolores i Pilar van ser condemnades a mort, però indultades després

---


A la presó (1955) [IISH]

Sarrau a l'esquerra i Juan Gómez Casas a la dreta
El nin d'enmig és de Gómez Casas i els altres de Urzaiz

---

Presó de San Miguel de los Reyes. D'esquerra a dreta: Dámaso García Pérez (i sos fills), ?, Juan Gómez Casas, Liberto Sarrau, ? i ? agenollat amb el fill de Gómez Casas

---


Liberto Sarrau i Joaquina Dorado (Andorra, 1958)

---


París (1979) [IISH]

Drets d'esquerra a dreta: Colette Durruti (filla de Buenaventura Durruti [BD]), Joaquina Dorado i Liberto Sarrau
Asseguts d'esquerra a dreta: Emilienne Morin (companya de BD), Rosa Durruti (germana de BD) i Ricardo Sanz
---


Liberto Sarrau (París, 1979) [IISH]

---


Sarrau en el debat "Ensenyar o aprendre" de l'Exposició Internacional sobre Anarquisme

(Barcelona, 9 d'octubre de 1993)

---

D'esquerra a dreta: Diego Camacho, Liberto Sarrau i Federico Arcos (Barcelona, 1993)

---

Antonio Turón Turón i Liberto Sarrau a la seu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (1996) [Arxiu AEP]

---

D'esquerra a dreta: Antonio Zapata, Enric Casañes, Dolors Marin, Liberto Sarrau i Ximo Querol
(1 de maig de 1998)

---



Joaquina Dorado (23 d'abril de 2002) [IISH]

---
Escriu-nos
---