---
Liberto Sarrau Royes
(1920-2001)
---
El 15 de juny –algunes fonts citen erròniament el 16 de juny– de 1920 neix a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent)
el militant i resistent anarquista Antonio Sarrau Royes, més
conegut com Liberto
Sarrau Royes –en
1977 pogué canviar-se oficialment el nom a Antonio Liberto
Sarrau Royes. Son pare,
Antonio
Sarrau Español (1893-1939), era un llaurador i miner que
arran d'un accident
laboral es va
traslladar amb la família a Barcelona, on
participarà en la CNT, fet que li
implicarà l'acomiadament de la feina i
l'establiment d'un quiosc de diaris per
subsistir; sa mare es deia Carmen Royes Navarro. Liberto va aprendre
llegint els diaris i ja el 15
d'abril de 1932 va
publicar un article en la secció «Tribuna
Infantil» del periòdic barceloní Solidaridad
Humana. Va estudiar, amb Abel Paz, a l'escola
racionalista Natura de Joan
Puig i Elías del sindicat del Tèxtil de la CNT i
va escriure dos fullets
publicats en la popular «Novela Ideal» en 1937: Juanillo
el abandonado i
Rebeldía vivida. En 1936 es va fer de les
Joventuts Llibertàries de
Gràcia i va escriure en el seu òrgan
d'expressió, Ruta. A
l'any següent
va participar en el grup «Quijotes del Ideal».
Durant els primers anys de la
guerra va treballar en una col·lectivitat
agrícola a Cervià (Lleida), amb Abel
Paz i Víctor García, fins que va tenir edat
suficient per ingressar en la 26
Divisió (excolumna Durruti). Amb la caiguda de la
República va fugir a França,
on va passar per diversos camps de concentració (Sant
Ciprià, Barcarès, Agde)
fins que va aconseguir fugir. Son pare va se executat a
Montjuïc (Barcelona).
Va gaudir d'un breu període de llibertat, fins que
en 1941 va ser reclutat com
a treballador forçat per a
l'organització Todt, on participaven molts
exiliats
estrangers que vivien a França, que va construir la muralla
defensiva
atlàntica. Sarrau va fugir, entrà a Espanya amb
Abel Paz en 1942 i aconseguí
arribar a Casablanca via Portugal. Al nord
d'Àfrica va escriure per a diverses
publicacions anarquistes: Inquietudes Libertarias i
Libre Examen,
que apareixien a Orà, i Solidaridad Obrera,
d'Alger. També hi va
circular la seva revista manuscrita La Bestia
(Der-Beida, Marroc, 1944).
Amb l'Alliberament, a França, va reprendre la
col·laboració amb diverses
publicacions anarquistes i de les Joventuts Llibertàries i
va ocuparne càrrecs
importants en el seu comitè nacional. L'agost de
1946 va tornar a Espanya amb
sa companya Joaquina Dorado Pita per organitzar el moviment de
resistència,
formant a Barcelona el grup «3 de Mayo» amb
Raúl Carballeira. En Madrid, en
1946, va participar en la reestructuració del
Comitè Peninsular de la Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).
Després d'una breu estada a França,
va torna a la península l'1 de març
1947 per publicar clandestinament Ruta
i engegar el Moviment Llibertari de Resistència (MLR).
Durant el Segon Congrés
de la CNT en l'Exili, a Tolosa de Llenguadoc
l'octubre de 1947, va ser revocat
del seu càrrec com a delegat a Espanya del moviment de
l'exili, arran de les
divergències sobre com organitzar la lluita clandestina a
l'interior. El 24 de
febrer de 1948 es detingut, torturat i empresonat el març, i
surt en llibertat
per una malaltia pulmonar; amagat amb sa companya, de camí
cap a França són
detinguts a Ripoll (1949). Jutjat l'agost de 1952, va ser
condemnat a 20 anys i
un dia (sentència confirmada el febrer de 1953). Va sortir
del penal de Burgos
en llibertat provisional el 12 de març de 1958 i
marxà a França. En 1959 va
assistir al Ple de Vierçon i com a resultat va organitzar el
Moviment de
Resistència Popular (1959-1965), que va confirmar la
pèrdua de força
revolucionària dels cercles exiliats. Mentre que treballava
per a la UNESCO com
a traductor i corrector, va seguir col·laborant en la premsa
llibertària (Ideas-Orto;
Solidaridad Obrera; Umbral, de
París; A Batalha, de
Lisboa; etc.), mentre militava en la CNT francesa. A finals dels anys
80 va
fundar l'Associació Cultural i Ecologista Natura
(ACEN), amb la intenció de
crear un centre d'educació llibertària,
intentant comprar inútilment per això
una masia de 30
hectàrees als Pirineus
catalans on situar la seva escola Món Nou. En 1993 va
participar en el Debat
Internacional d'Anarquisme de Barcelona en les
ponències d'educació. En 1997 va
participar en la pel·lícula de Juan Gamero Vivir
la utopía. Liberto
Sarrau Royes va morir el 27 d'octubre de 2001 al IX Districte de
París (França) i per exprés desig seu
va
voler ser incinerat al cementiri de Père Lachaise en la
intimitat: sis persones
el van acomiadar, entre elles Colette, la filla d'Emilienne
Morin i de
Buenaventura Durruti. El seu important fons documental (biblioteca,
manuscrits,
correspondència, circulars, fullets, fotografies,
pel·lícules...) va ser donat
a l'International Institut of Social History (IISH)
d'Amsterdam. La seva
companya, Joaquina Dorado, també va donar al mateix centre
la seva
correspondència en 2002.
---
D'esquerra a dreta: Pedro, Liberto Sarrau i Germinal García
Germinal Gacía i Liberto Sarrau
D'esquerra
a dreta: Diego Camacho,
Liberto Sarrau i Federico Arcos (Barcelona, 1936)
---
Drets,
d'esquerra a dreta: Diego Camacho, J. Alfonso, Federico Arcos, Salvador Sarrau,
P. Rafles i T. Agustí. Asseguts: Paulino Casajuana, Agustín Roa, Liberto Sarrau
i Raúl Carballeira. Tombats: Pedro Torralba i Germinal Gracia (Víctor García). (Camp de concentració de
Barcarès, agost de 1939)
Liberto Sarrau a Tolosa de Llenguadoc (c. 1945) [IISH]
---
D'esquerra a dreta: Raúl Carballeira, Amador Franco i Liberto Sarrau (Tolosa, hivern de 1946) [IISH]
---
Francisco Martínez Martínez i Liberto Sarrau (Tolosa de Llenguadoc, 1946)
Mesa
del II Congrés de la FIJL (1946).
Miguel Chueca, Florentino Estalló, Juan
Alcázer, Benito Milla, Juan Pintado, Liberto Sarrau (quart per la dreta) i Raúl Carballeira, entre
d'altres
Joaquina Dorado i un grup de companyes preses [IISH]
Dretes d'esquerra a dreta: Margarita "de la Torrasa", Manuela Sáez, Francisca Avellanet, Joaquina Dorado, Dolores i Rosita Mateo
Assegudes d'esquerra a dreta: Dolça (de Terrassa), Antonia Martínez, Juliana i Pilar Bañolas
Totes anarquistes, llevat de Dolores (tancada per contrabandista) i Juliana i Pilar Bañolas (socialistes)
Totes, llevat de Joaquina, Dolores i Pilar van ser condemnades a mort, però indultades després
A la presó (1955) [IISH]
Sarrau a l'esquerra i Juan Gómez Casas a la dreta
El nin d'enmig és de Gómez Casas i els altres de Urzaiz
---
Presó de San Miguel de los Reyes. D'esquerra
a dreta: Dámaso García Pérez (i sos fills), ?,
Juan Gómez Casas, Liberto Sarrau, ? i ? agenollat amb el fill de
Gómez Casas
Liberto Sarrau i Joaquina Dorado (Andorra, 1958)
---
París (1979) [IISH]
Drets d'esquerra a dreta: Colette Durruti (filla de Buenaventura Durruti [BD]), Joaquina Dorado i Liberto Sarrau
Asseguts d'esquerra a dreta: Emilienne Morin (companya de BD), Rosa Durruti (germana de BD) i Ricardo Sanz
---
Liberto Sarrau (París, 1979) [IISH]
---
Sarrau en el debat "Ensenyar o aprendre" de l'Exposició Internacional sobre Anarquisme
(Barcelona, 9 d'octubre de 1993)
---
D'esquerra a dreta: Diego Camacho, Liberto Sarrau i Federico Arcos (Barcelona, 1993)
Antonio Turón Turón i Liberto Sarrau a la seu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (1996) [Arxiu AEP]
---
D'esquerra a dreta:
Antonio Zapata, Enric Casañes, Dolors Marin, Liberto Sarrau i Ximo Querol
(1 de
maig de 1998)
---
Joaquina Dorado (23 d'abril de 2002) [IISH]
---
---