Liberto Sarrau Royes (1920-2001)
El 15 de juny de 1920 neix a Fraga (Osca, Aragó, Espanya) el militant i resistent
anarquista Liberto Sarrau Royes. Son pare, Antonio Sarrau (1893-1939), era un
miner que arran d'un accident laboral es va traslladar amb la família a
Barcelona, on participarà en la CNT, fet que li implicarà l'acomiadament de la
feina i l'establiment d'un quiosc de diaris per subsistir. Liberto va aprendre
llegint els diaris i ja el 15 d'abril de 1932 va publicar un article en la
secció «Tribuna Infantil» del periòdic barceloní Solidaridad Humana. Va
estudiar, amb Abel Paz, a l'escola racionalista Natura de Joan Puig Elies del
sindicat del Tèxtil de la CNT i va escriure dos fullets publicats en la popular
«Novela Ideal» en 1937: Juanillo el abandonado i Rebeldía vivida.
En 1936 es va fer de les Joventuts Llibertàries de Gràcia i va escriure en el
seu òrgan d'expressió, Ruta. A l'any següent va participar en el grup
«Quijotes del Ideal». Durant els primers anys de la guerra va treballar en una
col·lectivitat agrícola a Cervià (Lleida), amb Abel Paz i Víctor García, fins
que va tenir edat suficient per ingressar en la 26 Divisió (excolumna Durruti).
Amb la caiguda de la República va fugir a França, on va passar per diversos
camps de concentració (Sant Ciprià, Barcarès, Agde) fins que va aconseguir
fugir. Son pare va se executat a Montjuïc (Barcelona). Va gaudir d'un breu
període de llibertat, fins que en 1941 va ser reclutat com a treballador forçat
per a l'organització Todt, on participaven molts exiliats estrangers que vivien
a França, que va construir la muralla defensiva atlàntica. Sarrau va fugir,
entrà a Espanya amb Abel Paz en 1942 i aconseguí arribar a Casablanca via
Portugal. Al nord d'Àfrica va escriure per a diverses publicacions anarquistes:
Inquietudes Libertarias i Libre Examen, que apareixien a Orà, i
Solidaridad Obrera, d'Alger. També hi va circular la seva revista
manuscrita La Bestia (Der-Beida, Marroc, 1944). Amb l'Alliberament, a
França, va reprendre la col·laboració amb diverses publicacions anarquistes i de
les Joventuts Llibertàries i va ocuparne càrrecs importants en el seu comitè
nacional. L'agost de 1946 va tornar a Espanya amb sa companya Joaquina Dorado
Pita per organitzar el moviment de resistència, formant a Barcelona el grup «3
de Mayo» amb Raúl Carballeira. En Madrid, en 1946, va participar en la
reestructuració del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts
Llibertàries (FIJL). Després d'una breu estada a França, va torna a la península
l'1 de març 1947 per publicar clandestinament Ruta i engegar el Moviment
Llibertari de Resistència (MLR). Durant el Segon Congrés de la CNT en l'Exili, a
Tolosa de Llenguadoc l'octubre de 1947, va ser revocat del seu càrrec com a
delegat a Espanya del moviment de l'exili, arran de les divergències sobre com
organitzar la lluita clandestina a l'interior. El 24 de febrer de 1948 es
detingut, torturat i empresonat el març, i surt en llibertat per una malaltia
pulmonar; amagat amb sa companya, de camí cap a França són detinguts a Ripoll
(1949). Jutjat l'agost de 1952, va ser condemnat a 20 anys i un dia (sentència
confirmada el febrer de 1953). Va sortir del penal de Burgos en llibertat
provisional el 12 de març de 1958 i marxà a França. En 1959 va assistir al Ple
de Vierçon i com a resultat va organitzar el Moviment de Resistència Popular
(1959-1965), que va confirmar la pèrdua de força revolucionària dels cercles
exiliats. Mentre que treballava per a la UNESCO com a traductor i corrector, va
seguir col·laborant en la premsa llibertària (Ideas-Orto; Solidaridad
Obrera; Umbral, de París; A Batalha, de Lisboa; etc.), mentre
militava en la CNT francesa. A finals dels anys 80 va fundar l'Associació
Cultural i Ecologista Natura (ACEN), amb la intenció de crear un centre
d'educació llibertària, intentant comprar inútilment per això una
masia de 30 hectàrees als Pirineus catalans on situar la seva escola Món Nou. En
1993 va participar en el Debat Internacional d'Anarquisme de Barcelona en les
ponències d'educació. En 1997 va participar en la pel·lícula de Juan Gamero
Vivir la utopía. Liberto Sarrau Royes va morir el 27 d'octubre de
2001 a París (França) i per exprés desig seu va voler ser incinerat al cementiri de Père Lachaise
en la intimitat: sis persones el van acomiadar, entre elles Colette, la filla
d'Emilienne Morin i de Buenaventura Durruti. El seu important fons documental
(biblioteca, manuscrits, correspondència, circulars, fullets, fotografies,
pel·lícules...) va ser donat a l'International Institut of Social History (IISH)
d'Amsterdam. La seva companya, Joaquina Dorado, també va donar al mateix centre
la seva correspondència en 2002.
Liberto Sarrau a Tolosa de Llenguadoc (c. 1945) [IISH]
D'esquerra a dreta: Raúl Carballeira, Amador Franco i Liberto Sarrau (Tolosa, hivern de 1946) [IISH]
Joaquina Dorado i un grup de companyes preses [IISH]
Dretes d'esquerra a dreta: Margarita "de la Torrasa", Manuela Sáez, Francisca Avellanet, Joaquina Dorado, Dolores i Rosita Mateo
Assegudes d'esquerra a dreta: Dolça (de Terrassa), Antonia Martínez, Juliana i Pilar Bañolas
Totes anarquistes, llevat de Dolores (tancada per contrabandista) i Juliana i Pilar Bañolas (socialistes)
Totes, llevat de Joaquina, Dolores i Pilar van ser condemnades a mort, però indultades després
A la presó (1955) [IISH]
Sarrau a l'esquerra i Juan Gómez Casas a la dreta
El nin d'enmig és de Gómez Casas i els altres de Urzaiz
París (1979) [IISH]
Drets d'esquerra a dreta: Colette Durruti (filla de Buenaventura Durruti [BD]), Joaquina Dorado i Liberto Sarrau
Asseguts d'esquerra a dreta: Emilienne Morin (companya de BD), Rosa Durruti (germana de BD) i Ricardo Sanz
Liberto Sarrau (París, 1979) [IISH]
Sarrau en el debat "Ensenyar o aprendre" de l'Exposició Internacional sobre Anarquisme
(Barcelona, 09-10-93)
Joaquina Dorado (23-04-02) [IISH]
