---
José
Sánchez Gutiérrez
El 26 de gener de
1931 neix a Dos Hermanas (Sevilla, Andalusia, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista
José Sánchez Gutiérrez. Fill d'una família de classe mitjana benestant, va ser
educat en col·legis religiosos, de monges primer, a l'Ave María (Escola Normal
de la Fundació Ybarra) després, i el batxillerat amb els salesians, fins 1942,
quan son pare, malgrat la capacitat intel·lectual del jove, el va treure'n per
a treballar a les seves propietats agrícoles. Llegí en la bona biblioteca
d'autors clàssics del seu avi matern Diego Gutiérrez Franco, conegué la
Confederació Nacional del Treball (CNT) gracies als obrers recollidors d'oliva
que treballaven per son pare i es va veure atret per l'anarquisme, encara que
ho va mantenir amagat. El novembre de 1949 entrà a formar part de les Joventuts
Llibertàries clandestines de Dos Hermanas i en va ser nomenat coordinador
general. Entre l'abril de 1953 i el juliol de 1954 va fer el servei militar al
IV de Regulars de Larraix, acantonat a Kasr al-Kabir (Larraix, Marroc), i per
evitar les misses dominicals al·legà ser musulmà. De bell nou al poble el 21 de
juliol de 1954, treballà en la construcció al cementiri del poble i en tasques agrícoles
a La Florida. A principis de 1955 s'establí a Sevilla (Andalusia, Espanya), on
treballà en la construcció. A instàncies de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI) clandestina, demanà l'ingrés en la Guàrdia Civil amb la intenció de
descobrir el nom de dos guàrdies torturadors que actuaven a la caserna de la
plaça del Sacrifici de Sevilla. El novembre de 1955 s'examinà i obtingué el
número 1 de la seva promoció. A finals de 1956 va identificar els dos elements que
buscava (Guerrro i Rico) i el febrer de 1957 refusà incorporar-se a l'Acadèmica
Fiscal de la Guàrdia Civil de Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya), ingressant
el 18 de gener d'aquell any a la Central Tèrmica de «Sevillana d'Electricitat»
d'Alcalá de Guadaíra (Sevilla, Andalusia, Espanya), organitzant la lluita sindical.
El març de 1959 s'afilià a la CNT clandestina i el març d'aquell any va ser
nomenat secretari de la Federació Local, viatjant per tota la Península en
tasques sindicals. Va ser acomiadat de la feina en dues ocasions, però gràcies
a la solidaritat dels companys i a l'assessorament legal del gabinet sevillà
dels advocats del carrer Cabeza del Rey Don Pedro, on feia feina aleshores
Felipe González Márquez, amb qui va fer amistat, aconseguí la seva readmissió. En
1965 intervingué, amb altres tres confederals i un republicà, en la col·locació
d'una bandera republicana a la carretera de Dos Hermanas a Sevilla, a la Cuesta
de Barranco, lloc on havien estat afusellats nombrosos companys, com a protesta
per la celebració de la desfilada del «Día de la Victoria» (18 de juliol). El
23 de juny de 1973 participà, amb una desena de companys llibertaris, en un
intent frustrat d'assassinar l'almirall Luis Carrero Blanco, acabat de nomenar president
del Govern franquista, a Dos Hermanas; l'atemptat, preparat durant sis mesos,
s'hagué d'ajornar al darrer moment a causa de les investigacions de les forces
repressives. Després de la mort del dictador Francisco Franco, participà en la
reconstrucció de la CNT i intervingué en el gran míting que se celebrà el 17 de
juliol de 1977 a Dos Hermanas, amb José Luis García Rúa, i en altres mítings i
conferències. En plena lluita intestina confederal, va ser acusat de radicalisme
i patí una campanya de desprestigi, fet pel qual l'1 de juny de 1977 abandonà
la secretaria de la CNT de Dos Hermanas i s'afilià a la Federació Local
d'Alcalá de Guadaíra de la CNT, on va romandre fins a la seva desaparició. El
març de 1978 la Central Tèrmica de Guadaíra va ser tancada i fou traslladat la
Subestació Elèctrica de Dos Hermanas. En 1984 fundà l'«Asociación de Obreros
del Turno» de l'empresa Elektra de material elèctric de Sevilla, en realitat un
sindicat confederal encobert, que agrupà més de dos-cents treballadors. El 27
de gener de 1994 es va jubilar, però continuà militant en la CNT. En els últims
anys s'ha encarregat de fer les biografies dels companys assassinats pel
franquisme, que publica en una col·laboració anual de la Revista de Feria y Fiestas de Dos Hermanas, i cada 18 de juliol organitza una marxa,
històrica des de l'any 1951, des de la plaça del Arenal fins a la fossa comuna
del cementiri de Dos Hermanas per a homenatjar els companys assassinats. Trobem
articles seus en diferents publicacions, com ara Fundación Federica Montseny, Orto,
La Semana, etc. Actualment milita en
Izquierda Republicana (IR, Esquerra Republicana), és president d'honor del
«Foro Republicano Manuel Benítez Rufo» i col·labora amb la Confederació General
del Treball (CGT) d'Andalusia.
---
José
Sánchez Gutiérrez (abril de 1953)
---
José
Sánchez Gutiérrez, amb son fill, en una visita al president del Govern Felipe
González Márquez (Palau de la Moncloa, Madrid, 17 de juliol de 1987)
---
José
Sánchez Gutiérrez en un acte al cementiri de Dos Hermanas (18 de juliol de
2006)
---
José
Sánchez Gutiérrez (febrer de 2007)
---
---