---
François
Salsou (1876-1901)
El 4 de febrer de 1876 neix a Montlaur (Llenguadoc,
Occitània) l'anarquista i «naturianista» partidari de la «propaganda per
l'acció» Mélanie François Salsou –citat sovint Salson. Fill d'un agricultor que esdevingué carreter i d'una
empleada domèstica que treballava a jornada, el maig de 1891 quedà orfe de
pare. A partir d'aquí, sa mare hagué de criar tota sola ses tres germanes i son
germà petit i ell aportà a la llar el sou íntegre de la seva feina d'ordinari.
Després d'aconseguir el certificat d'estudis primaris del cantó de Sant Africa
(Llenguadoc, Occitània) amb bones qualificacions, hagué de deixar l'escola,
però el seu interès per la lectura sempre es mantingué i descobrí el moviment
anarquista als 15 anys després de llegir Pierre-Joseph Proudhon i la premsa
llibertària. Després d'un temps a Montpeller (Llenguadoc, Occitània), a Alger
(Algèria) i a Lió (Arpitània), s'instal·là a París, on va fer feina de mosso de
pastisseria. Va ser detingut a Nemours (Illa de França, França) per
«vagabunderia» i el 24 d'octubre de 1894 va ser condemnat pel tribunal de
Fontainebleau (Illa de França, França), en virtut de les «Lois Scélérates»
(Lleis Perverses), a tres mesos de presó per propaganda anarquista. Arribà a la
conclusió que només amb actes resolutius es podrien canviar les injustícies del
món i decidí, després d'haver sondejat la possibilitat d'atacar qualque membre
de la família Rothschild, matar Jean Casimir-Perier, president del Consell de
Ministres francès a qui considerava responsable de les «Lois Scélérates» de
1893 i 1894. Armat amb una pistola, esperà quatre hores Jean Casimir-Perier,
però justament aquell dia havia canviat la seva ruta a peu. El 17 de juny de
1899 va ser de bell nou condemnat a vuit mesos de presó per «cops i ferides»
arran d'una discussió política. Uns dies després de l'atemptat de Gaetano
Bresci contra el rei d'Itàlia, el 2 d'agost de 1900, a l'avinguda Malakoff de
París, va intentar sense èxit assassinar el xa de Pèrsia, Muzaffar al-Din,
titella dels colonitzadors, en visita oficial a França per assistir a
l'Exposició Universal, quan aquest sortia de l'hotel i marxava amb carruatge
cap a Versalles (Illa de França, França). Després d'aconseguir saltar a l'estrep
del landó oficial, brandí un revòlver que apunta sobre el pit del xa, però no
arribà a fer foc ja que l'arma estava defectuosa. Desarmat i detingut, va poder
cridar «Visquin els infants del Poble» i fugir del linxament de la gentada. La
policia va detenir dies després a Abbeville (Picardia, França) el cançonetista
anarquista Auguste Valette, que havia fugit de París immediatament després de
l'atemptat, i al va acusar d'«incitació al crim». Valette havia posat en
relació Salsou amb el poeta llibertari Paul Paillete, un dels membres destacats
del moviment «naturianista» de Montmartre, les idees del qual ambdós
compartien. Alguns sectors anarquistes criticaren durament l'acció de Salsou i
fins i tot va haver que l'acusaren de ser un agent provocador a sou del
prefecte de policia Louis Lépine. La instrucció judicial durà dos mesos i
demostrà que havia actuat tot sol i que sa companya, Augustine Coadet, res no
sabia del seu projecte. El 10 de novembre de 1900, defensat per André Lagasse,
l'advocat de François Claudius Koënigstein (Ravachol)
i de Léon Jules Léauthier, va ser jutjat i condemnat per l'Audiència del Sena a
treballs forçats a perpetuïtat. Va ser enviat de la presó de Fresnes (Illa de
França, França) a la ciutadella de Saint-Martin-de-Ré (Poitou-Charantes,
França) i el 31 de maig de 1901 enviat cap a la colònia penitenciària de la
Guaiana Francesa. A mitjans de juny de 1901 arribà a Illes de la Salvació (Caiena,
Guaiana Francesa). François Salsou va morir pocs dies després, el 19 de juliol
de 1901 a Illes de la Salvació (Caiena, Guaiana Francesa), segons la versió oficial,
«de diarrees i de febre». El seu cos va ser llançat als taurons davant metges i
carcellers que feren fotos del moment. Militants anarquistes i periodistes
atribuïren la seva mort a les tortures que havia patit.
---
Fotografia
de François Salsou feta per Dugast immediatament després de l'atemptat
(2
d'agost de 1900)
---
Fotografia
de François Salsou feta per Dugast immediatament després de l'atemptat
(2
d'agost de 1900)
---
El
carruatge del xa de Pèrsia i la seva escorta al pati d'honor del castell de
Versalles
(2 d'agost de 1900)
---
Portada
sobre l'atemptat del diari parisenc La
Matin del 3 d'agost de 1900
---
Dibuix
de François Salsou publicat en el diari parisenc Le Figaro del 3 d'agost de 1900
---
Retrat
antropomètric de François Salsou publicat en el diari parisenc Le Matin del 4 d'agost de 1900
---
L'atemptat
de François Salsou segons un dibuix de Georges Redon publicat en la revista parisenca La Vie Illustrée del 10 d'agost
de 1900
L'atemptat
de François Salsou segons un dibuix de L. Sabbatier publicat en el diari
londinec The Sphere de l'11 d'agost
de 1900
---
L'atemptat de François Salsou dibuixat per Carrey publicat pel periòdic parisenc Le Petit Journal del 12 d'agost de 1900
Portada
sobre l'atemptat de François Salsou del periòdic parisenc Le Petit Journal del 19 d'agost de 1900
---
---