---
Lorenzo Ruipérez Sánchez (1904-1980)
El
3 de maig de 1904 –algunes fonts citen erròniament el 2
d'octubre
de 1901– neix a Balsapintada (Fuente Álamo, Múrcia,
Espanya) l'anarquista i
anarcosindicalista Lorenzo Ruipérez Sánchez. Sos pares es
deien Antonio Ruipérez i Rosario Sánchez. Fill
d'obrers temporers, començà a
treballar quan tenia 11 anys. En 1917 abandonà el seu poble
natal i emigrà a
França, on es reuní amb son pare que havia estat
contractat per fer feina com a
manobre a les fàbriques metal·lúrgiques
«Grammont» de Pont-de-Chéruy
(Arpitània). En aquestes factories, on treballaven nombrosos
espanyols, entrà
en contacte amb el moviment anarquista, incorporant-se a més en
«La Libre
Pensée». Després s'instal·là a
Villeurbanne (Lió, Arpitània), on el maig de
1925 s'afilià al Nucli de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) i en
diversos grups anarquistes de militants espanyols –n'hi havia sis
grups
anarquistes espanyols a la regió de Lió aleshores–,
comptant amb el padrinatge
de Francisco Ascaso Abadía en aquell moment radicat a la capital
arpitana. Més
tard participà en el grup artístic anarquista
«Tierra y Libertad», creat en
1927, i el qual animava els mítings i les excursions dels grups
anarquistes
citats. Cap el 1927 conegué Thérèse Paquin, que
esdevingué sa companya i amb qui
tingué tres infants. A partir de 1928 entrà a treballar a
la fàbrica «Fil-Dynamo»,
de la qual va ser acomiadat per les seves activitats sindicals.
Després es
passà al sector tèxtil i treballà com a obrer
tintorer a la fàbrica tèxtil «Bertrand»,
on acabà jugant un paper important durant la seva
ocupació obrera l'estiu de
1936. Durant la guerra civil espanyola destacà en els
Comitès d'Ajuda a la
Revolució Espanyola i en la colònia infantil creada la
primavera de 1937 per la
CNT i la Unió General de Treballadors (UGT), amb el suport de la
Confederació
General del Treball (CGT) de França, al Château des
Halles, a prop de Lió, i on
van ser acollits i escolaritzats una cinquantena d'infants. El 2 de
desembre de
1942 va ser detingut per les autoritats alemanyes d'ocupació i
tancat al camp
de concentració de Vernet i després enviat al Quarter
Colonial de Bordeus
(Aquitània, Occitània) enquadrat en el Servei de Treball
Obligatori (STO) fins
a l'agost de 1944. Després de la II Guerra Mundial
retornà a Villeurbanne, on
continuà militant en la CNT de l'Exili i en la Federació
Espanyola de Deportats
i Interns Polítics (FEDIP). En 1962 va fer una
conferència a Lió. Lorenzo
Ruipérez Sánchez va morir el 19 de novembre de 1980 al VII Districte de
Lió (Arpitània),
quan ocupava el càrrec de secretari de la Comissió de
Relacions del Nucli
Confederal de Roine-Alps, i per exprés desig seu el seu cos va
ser donat a
l'Institut Medicolegal de Lió.
---
Lorenzo Ruipérez Sánchez
---
El
Château des Halles, on fou creada la colònia per a infants refugiats espanyols
---
Necrològica
de Lorenzo Ruipérez Sánchez apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 25 de gener de 1981
---
---