---
Jacinto
Rueda Pérez (1912-1947)
El 26 de juliol de
1912 neix a Villavicencio de los Caballeros (Valladolid, Castella, Espanya) el
propagandista anarquista i anarcosindicalista Jacinto Rueda Pérez, conegut com Prices. Sos pares es deien Felipe Rueda
Pachán i Josefa Pérez Yulbe. Establert a Cistierna (Lleó, Castella, Espanya) des
de molt jove, quan tenia 16 anys ja col·laborava en el periòdic local i això
que tots els estudis que havia fet van ser de manera autodidacta. Arran dels
fets revolucionaris de desembre de 1933 va ser detingut i empresonat. En
aquests anys milità a l'Ateneu i a les Joventuts Llibertàries de Fabero (Lleó,
Castella, Espanya), i, amb Clemente Aparicio, en el Sindicat Únic Miner de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Participà activament en l'aixecament
revolucionari d'octubre de 1934. Arran del cop militar feixista de juliol de
1936 i després de fracassar els intents d'oposició als aixecats a la conca
minera –fou el coordinador del Comitè de Defensa de Fabero–, va ser interceptat
per la Guàrdia Civil el 21 d'aquest mes en sortir de la localitat lleonesa de
Cacabelos, quan anava amb un camió amb Lorenzo García Silva i altres
confederals. Mentre altres tingueren pitjor sort, ell aconseguí fugir a través
dels camps i refugiar-se a Astúries. El febrer de 1937 assistí en representació
d'Astúries al Ple de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) que
celebrà a València i a partir del maig d'aquell any s'encarregà del Comitè de Propaganda
del Comitè Interregional del Nord (Astúries, Lleó i Palència) de les Joventuts
Llibertàries, fent gires propagandístiques pels fronts, a més de fer diversos
actes públics amb Julio Patán i mítings a diverses localitats (Torrelavega,
Ampuero, Mataporquera, etc.). En aquesta època conegué sa futura companya,
Lucía Blanco García, en un míting a Turón. En el II Congrés de la FIJL, que se
celebrà entre el 6 i el 15 de febrer de 1938 a València, va ser nomenat
secretari d'Administració del Comitè Peninsular d'aquesta organització, que
implicà haver de residir a València. A la capital valenciana va ser nomenat
delegat del Comitè Nacional de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). El
novembre de 1938 viatjà com a representant de SIA a Madrid per coordinar el
repartiment de queviures i roba a la població madrilenya amb motiu de la
celebració del «Dia de Durruti». En 1939, amb el triomf franquista, va ser
tancat amb sa companya al camp de concentració d'Albatera, d'on aconseguí
sortir amb documentació falsa que li havien preparat els membres de la xarxa
d'evasió que la CNT tenia al camp mateix. Refugiat a Santander, finalment va
ser detingut i tancat durant dos anys fins que la seva causa va ser sobreseguda
per manca de proves. Un cop lliure, s'establí a Villarrabines (Lleó, Castella,
Espanya), on s'havia de presentar periòdicament a la caserna de Villamandos, i
s'incorporà a la CNT clandestina lleonesa. Obrí la gestoria Rueblan –fusió de
les primeres síl·labes dels seus llinatges– que serví com a centre de relació i
de coordinació amb altres localitats (Ponferrada, Matallana, La Robla, La
Bañeza, etc.), ja que així els aplecs no aixecaven sospites; van ser assidus
d'aquelles reunions Laurentino Tejerina Marcos, Alfonso Modino, Antonio
González, Agustín Juárez, Martín Pedrosa, Casimiro Solana, Maximiliano González
(Palanquinos), Emilio Fresno i
Ildefonso Marcos, entre d'altres. També establí contactes amb l'Aliança
Nacional de Forces Democràtiques (ANFD). L'1 de gener de 1945 va ser detingut
durant un viatge a Gijón a casa de José Penido Iglesias, de la Regional
asturiana, juntament amb Profirio Blanco, germà de Lucía, i altres companys.
Traslladats a la Direcció General de Seguretat de Madrid, el 6 de gener
d'aquell any va ser alliberat de la presó d'Alcalá de Henares per manca de
proves. El 19 de novembre de 1945 fou detingut de bell nou, amb altres
companys, i processat a partir del 14 de desembre pel Jutjat Militar de Lleó
per un delicte «contra la seguretat de l'Estat» amb altres 23 companys.
Torturat de valent, va haver de ser hospitalitzat el 7 de novembre de 1946 a
Hospital de San Antonio Abad, on restà nou dies. Tancat a la presó lleonesa de
Puerta Castillo, va ser novament torturat i novament hospitalitzat el 22 de maig
de 1947. Jacinto Rueda Pérez va morir, abans de ser jutjat, el 22 d'octubre de
1947 a l'Hospital de San Antonio Abad de Lleó (Castella, Espanya).
---
Jacinto
Rueda Pérez
---
Foto
feta el dia de la Mercè al pati de la presó lleonesa de Puerta Castillo,
després de l'agafada de 1945. D'esquerra a dreta: Julio Fernández (El Cabra), Narciso Martínez (El Mondas) i Antonio Perea; acotat,
Jacinto Rueda Pérez. Fotografia feta per Lucía Blanco García
---
---