---
Giuseppe
Rubino (1898-?)
El 26 de novembre
de 1898 neix a Nàpols (Campània, Itàlia) el fuster anarquista Giuseppe Rubino.
Sos pares es deien Giuseppe Rubino i Caterina Fusco. Quan era un infant emigrà
amb sa família a Torí (Piemont, Itàlia). Després d'haver militat en les Joventuts
Socialistes, entrà a formar part del moviment anarquista. Quan les agitacions
desencadenades contra la Gran Guerra, en 1917, amb altres companys (Francesco
Allolio, Enrico Cherubini, Tommaso Elia, Ilario Margarita i Corrado Quaglino),
sota el nom d'«Un gruppo di religiosi», signà i distribuí un pamflet
antimilitarista. Jutjats per aquest fet el 25 de setembre de 1917, tots van ser
condemnats a tres anys de presó per «incitació a la revolta, instigació a la
deserció i insults a l'Exèrcit», però els sis antimilitaristes van ser
amnistiats en 1919. Participà activament en les vagues durant la postguerra i,
gràcies a conferències realitzades al la Cambra del Treball i al Cercle
«Francisco Ferrer», aconseguí rellevància entre els companys de Torí,
representant-los el desembre de 1919 en el I Congrés de la Gioventù
Rivoluzionaria Italiana (GRI, Joventut Revolucionària Italiana) que se celebrà
a Parma (Emília-Romanya, Itàlia). Relacionat amb destacats anarquistes, com ara
Errico Malatesta i Temistocle Monticelli, col·laborà en L'Avvenire Anarchico de Pisa (Toscana, Itàlia) i en Il Libertario de La Spezia (Ligúria,
Itàlia). Destacà en la tasca de distribució de periòdics i fullets,
desenvolupant una intensa propaganda entre els joves treballadors. L'octubre de
1920, acusat de «robatori, fabricació i transport de bombes amb la finalitat
d'atemptar contra el poder de l'Estat», emigrà a la regió de París (França), i
el 10 de juliol de 1922 va ser condemnat en rebel·lia a 10 anys de reclusió. En
1924 marxà cap a Barcelona (Catalunya), on milità activament en la Confederació
Nacional del Treball (CNT). El febrer de 1929 va ser novament condemnat en
rebel·lia a un any de presó per deserció. Quan el cop militar feixista de
juliol de 1936, s'enrolà en la «Columna Internacional Lenin» del Partit Obrer
d'Unificació Marxista (POUM) i a la «Brigada Garibaldi», combatent a Monte
Pelado, Osca i Guadalajara. Després va passar a l'Estat Major del Cos de Terra
de l'Exèrcit de Llevant de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola,
lluitant a les poblacions andaluses de Màlaga i Motril. En gener de 1939, quan
el triomf franquista era un fet, passà a França i va ser reclòs als camps de
concentració d'Argelers i de Gurs, on entrà en la Unió Popular Italiana (UPI),
una mena de comitè d'amistat francoitalià creat entre els interns que havien lluitat
com a voluntaris en la guerra d'Espanya. Enrolat per la Oficina de Col·locació
alemanya, l'octubre de 1941 partí cap a Alemanya sense passaport i trobà feina a
Munic (Baviera, Alemanya). A finals de 1942 es va perdre la seva pista.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
---
Pamflet
pel qual va ser jutjat Giuseppe Rubino en 1917
---
Giuseppe
Rubino
---
---