---
Hiskia
Giuseppe Rovigo (1863-?)
El 6 d'agost de
1863 neix a Trieste (Friül, aleshores
pertanyent a l'Imperi Austrohongarès) l'anarquista Hiskia Giuseppe Rovigo,
conegut com Morelli i Nonzolo Cesetta. De família jueva, era
fill d'Enrichetta Rovigo, vídua de Buchbinder, i de pare desconegut. Es
guanyava la vida com a agent de comerç i a finals del segle XIX i principis del
XX consolidà el seu pensament llibertari, però restant sensible a
l'irredemptisme. En 1883 s'adherí a la societat secreta «Cercle Socialista
Revolucionari per Trieste i Ístria», creada a iniciativa de Goffredo Belloti da
Pontelagoscuro. El 25 de maig de 1884 va ser detingut en tornar a Venècia
(Vèneto, Itàlia) sota l'acusació d'«alta traïció» per distribució d'impresos
subversius i sospitós de pertànyer a la societat «Alpi Giulie» de Milà
(Llombardia, Itàlia); jutjat, el 23 de juliol de 1884 va ser condemnat a 10
mesos de presó. Un cop purgada la pena, passà a Roma i a Milà, on entrà en
contacte amb destacats subversius, entre ells Andrea Costa. A partir de 1885
residí per quatre anys a París (França), on treballà d'obrer i de representant
comercial de segells de cautxú, portant a terme alhora una destacada activitat
propagandística anarquista i relacionant els grups locals amb membres dels
grups italians i austríacs (Charles Malato, Saverio Merlino, Luigi Parmeggiani,
Vittorio Pini, etc.). En 1887 formà part del «Grup Cosmopolita» de París i
participà en la «Festa de la Internacional» que se celebrà a la Sala Favier.
Cap el 1888 participà en les reunions del Grup Socialista Revolucionari
Independent del XX Districte de París. El 3 de setembre de 1888, després de ser
condemnat per «possessió il·lícita d'armes», va ser expulsat de França i passà
a Bèlgica i a Suïssa. Entre setembre i desembre de 1890 va romandre a Ginebra
(Ginebra, Suïssa), on va establir relacions polítiques. Expulsat de Suïssa el
15 de desembre de 1890, retornà a Milà, on esdevingué gerent del periòdic
anarquista 18 Marzo. El 14 de gener
de 1891 edità l'únic número del periòdic anarquista milanès Carnevalone. Feste-Farina-Forca. Entre
abril i maig de 1892 va ser detingut a Venècia juntament amb altres anarquistes
locals per «intimidació pública» i el juliol d'aquell any, fitxat per diverses
policies europees, retornà a Trieste, on comercià amb segells de cautxú per a
la firma «Giovanni Battara» i col·laborà en la redacció del periòdic Il Proletario, juntament amb Carlo
Ucekar, convertint-se en el seu responsable a partir del número 5. Aquest
periòdic deixà de publicar-se el 27 de desembre de 1892, després de l'enèsim
escorcoll policia a la redacció i al seu domicili. Dos dies després, va ser
detingut a Pula (Ístria, Imperi Austrohongarès; actualment Croàcia), on
desenvolupava la seva activitat comercial, per haver palesat el seu pensament
anarquista en una conferència il·legal celebrada el 18 de desembre d'aquell any
a la sala Albergo Europa de Muggia (Trieste) davant unes quatre-centes
persones, la majoria treballadors de les drassanes navals de San Rocco. També
va ser acusat de «possessió d'un hectògraf». Jutjat, el 21 de juny de 1893 va
ser condemnat a quatre mesos de presó i a 10 florins de multa. En aquest mateix
procés, el fiscal de l'Estat, per manca de proves, no li va atribuí l'autoria
de dos impresos, entre ells el manifest en tres llengües «Souvenons-nous!»
signat pel Partit Anarquista Revolucionari - Federació Austríaca, amb seu a
Trieste, on es commemorava els anarquistes executats en 1887 a Chicago i es
feia una crida a la seva venjança. A principis de 1895, assistí a les reunions
dels grups llibertaris que es reunien a llocs públics i cases de companys on es
feien reunions polítiques i es cantaven cançons subversives, actes sovint
interromputs per la policia que detenia els concurrents. El juny de 1901 formà
part del comitè promotor del quinzenal anarquista L'Internazionale i del qual només sortiren quatre números abans de
ser segrestat. Durant la nit del 13 de febrer de 1902, vigília dels sagnants
enfrontaments esdevinguts als carrers durant la vaga general dels fogoners de
l'empresa naval «Lloyd Austriaco di Navigazione», va ser acusat d'agredir un
confident policíac al Cafè Sociale, conegut lloc de trobada anarquista, i
detingut alguns dies després. El 13 de març de 1893 es trobava a Alexandria
(Egipte) sotmès a constant vigilància donat que en aquell moment viatjaven per
aquell país personatges de cases reials, encara que ell va afirmar que es
trobava allà per negocis de la seva companyia «Rovigio e Dagiat» de Trieste,
elaboradora de bosses de paper. Segons un informe policíac del 21 de març de
1903 enviat per la Direcció de Policia de Trieste al Consolat Austrohongarès
d'Alexandria, estava relacionat amb anarquistes d'El Caire (Robert D'Angiò, Ugo
Icilio Parrini, etc.). L'agost de 1905 va ser acusat per la policia grega
d'haver comés, amb el suport d'altres tres anarquistes italians, el 21 de
juliol d'aquell any un atemptat amb cotxe bomba contra el soltà de l'Imperi
Otomà Abdul Hamid II, que donà com a resultat la mort de alts funcionaris de la
cort i d'un general. El 29 de maig de 1909 la policia assenyalà al Consolat
General d'Itàlia a Trieste que havia partit via fèrria cap a San Giorgio di
Nogaro (Friül). En un informe policíac del 13 d'octubre de 1910 la policia
documentà que des de feia temps ja no freqüentava subversius i que havia
subvencionat publicacions anarquistes, com ara Il Germe i Germinal.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
---
«Souvenons-nous!»
(1890)
---
Foto
policíaca d'Hiskia Giuseppe Rovigo (1894)
---
Notícia
sobre Rovigo apareguda en el periòdic parisenc Le Petit Parisien del 13 d'agost de 1905
---
---