--- Giovanni Rossi (1856-1943) L'11 de gener de 1856 neix a Pisa (Toscana, Itàlia) l'enginyer agrònom,
veterinari, escriptor i fundador de colònies anarquistes Giovanni Rossi, també
conegut com Cardias. Nasqué en una família liberal; son pare era advocat
i sa mare era filla d'una família pisana de metges molt coneguda. Contrari als
desigs familiars que volien que estudiés medicina i dret, va fer estudis a Pisa
i Perusa d'agronomia i de veterinària a l'Escola Normal Superior d'Agronomia, i
en 1875 es llicencià en medicina i cirurgia veterinària. En els seus anys
d'estudiant, llegí les obres dels «socialistes utòpics» francesos i en 1873
s'afilià a l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) de Pisa amb
l'objectiu de posar en pràctica les idees anarquistes revolucionàries. A partir
de 1875 va fer de veterinari a Montescuidaio, on sa família tenia possessions,
i dos anys després fundà en aquesta localitat un parit socialista afiliat a la
Internacional. En 1878, sota el pseudònim de Cardias, publicà en el
periòdic La Plebe de Milà Un comune socialista. Bozzetto
semi-veridico, on exposa el seu projecte de comuna llibertària i
col·lectivista i critica la religió, la propietat privada i la família com a
institució. En aquesta època col·laborà en Il Lavoro. La seva amistat
amb Andrea Costa i el seu activisme en la secció pisana de la Internacional
implicà la seva detenció el 21 de novembre de 1878 per una pretesa «actitud
contra la seguretat interna de l'Estat». Empresonat preventivament durant cinc
mesos, l'abril de 1879 va ser jutjat i absolt de tots els càrrecs. Compaginà la
seva militància llibertària amb activitats agràries i publicant llibres
científics. En 1881 publicà la segona edició revisada i corregida d'Un comune
socialista. Alhora formà part de l'Associació Electoral Democràtica
organitzada a Pisa i participà en la campanya electoral a favor de
l'escarceració del combatent llibertari Amilcare Cipriani, aleshores condemnat
a 25 anys de presó. En 1882 guanyà una oposició de veterinari a Gavardo
(Llombardia) i s'hi traslladà durant un temps, fundant una cooperativa social,
el periòdic Dal campo alla stalla i escampant les idees llibertàries per
la zona. En 1883 començà a col·laborar en Il Socialista. El 24 de febrer
de 1884 publicà l'únic número del periòdic Brescia per Cipriani, alhora
que buscà suports econòmics i morals per a la realització del seu projecte de
colònia llibertària, llançant una crida al Partit Socialista Revolucionari
Italià (PSRI) d'Andrea Costa i a nombrosos periòdics socialistes i anarquistes.
En aquesta època col·laborà en el periòdic La Favilla. En 1886 fundà a
Brescia el periòdic Lo Sperimentale (L'Experiment), on explica
fonamentalment les seves idees sobre el model de «colònia anarcocomunista» que
té. El seu pensament de «socialisme experimental» estava lluny de les propostes
insurreccionalistes aleshores en vigència en el moviment anarquista. En 1897,
gràcies al suport moral i econòmic de Leonida Bissolati i de Giuseppe Mori,
pogué materialitzar les seves idees en la «Colonia di Cittadella» (Colònia de
la Ciutadella). L'11 de novembre de 1887, amb un grup de pagesos de la finca
Cittadella d'Stagno Lombardo de Cremona (Llombardia), constituí l'«Associació
Agrícola Cooperativa de la Ciutadella a la Ciutat d'Stagno Lombardo, Cremona».
Aquesta associació gestionà 120 hectàrees de camp i una vintena de cases
camperoles, a més de graners i una petita escola de pàrvuls, tot arrendat a
Giuseppe Mori. La comunitat d'antuvi la formaren 16 persones, l'administració
es decidia comunitàriament i la gestió de la casa s'assignà de manera rotatòria
entre les dones. No obstant això, les dificultats es tornaren insuperables a
causa del refús del col·lectivisme entre el pagesos de la Ciutadella. Aquesta
experiència decidí Rossi de portar la seva experiència al Nou Món. El 20 de
febrer de 1890, amb un grup d'anarquistes italians (Evangelista Benedetti,
Lorenzo Arrighini, Giacomo Zanetti, Cattina i Achille Dondelli), embarcà a
Gènova amb el vaixell «Città di Roma» cap al Brasil amb la finalitat de fundar
una colònia experimental llibertària que prendrà el nom de «La Cecília».
Arribaren a Rio de Janeiro el 18 de març de 1890. Després d'una setmana a
l'Hospederia da Ilha das Flores, l'hotel per a immigrants de Rio de Janeiro,
marxaren cap a Porto Alegre (Rio Grande do Sul). Després d'un nou viatge amb
nau («Desterro»), amb tren i amb diligència, arribaren el 3 d'abril a un lloc
adient al bosc de Santa Bàrbara, a 18 quilòmetres al sud de la petita població
de Palmeira (Paraná, Brasil), on establiren la comunitat anarquista. Malgrat
tot un seguit de problemes (manca de coneixement del territori, limitat
coneixement de les tècniques agrícoles, dificultats per obtenir maquinària,
etc.), la colònia obtingué bons resultats tant des dels punts de vista agrari,
econòmic i social, permetent el desenvolupament d'unes relacions personals no
jeràrquiques en una comunitat que arribà a tenir uns 300 membres. En 1893 va
publicar a Liorna el fullet Cecilia. Comunità anarchica sperimentale. Un
episodio d'amore nella colonia «Cecilia», on descriu l'experiència comunal
brasilera de manera positiva, encara que evidencia els components antisocials i
egoistes que a la colònia començaven a donar-se. Noves dificultats personals
(població majoritàriament masculina, problemes en l'aplicació de l'«amor
lliure», etc.) i econòmiques, inclosa la fuita d'un dels colons amb la caixa de
la comunitat, determinaren la dissolució de «La Cecília» l'abril de 1894. Un
any després publicà el llibre Il Paranà nel XX secolo. Utopia di Giovanni
Rossi (Cardias). Visione di un ubriaco raccontata da lui stesso, on en la
primera part va fer una examen detallat de les raons polítiques i socials que
van portar al fracàs de «La Cecília» i en la segona una mena de novel·la
utòpica amb els seus nous projectes comunals. En 1897 Alfred Sanftleben,
seguidor seu, publicà Utopie un Experiment sobre el seu pensament.
Després de l'aventura de «La Cecília» Rossi prengué algunes responsabilitats
agronòmiques –director d'una estació d'investigació agrícola a Rio dos
Cedros– i pedagògiques –professor a l'Escola Superior d'Agricultura de
Taquari– institucionals, sempre sota vigilància policíaca i en estreta
col·laboració amb les autoritats italianes. Continuà propagant el pensament
llibertari i fundà cooperatives agrícoles a Rio dos Cedros i a Ascurra i
treballà per millorar els sistemes locals d'agricultura. El 4 d'abril de 1907
retornà, amb sa companya i filles, definitivament a Itàlia. Al seu país
abandonà gairebé la política, encara que sempre fou partidari de les comunitats
i de l'emancipació de la dona, i es dedicà a l'experimentació agrícola, a la
veterinària i a l'ensenyament. L'adveniment del feixisme l'agafà vell i cansat
i només participà en els funerals dels seus antics companys. En 1942 Afonso
Schmidt publicà a São Paulo la novel·la Colônia Cecília. Giovanni Rossi
va morir el 9 de gener de 1943 a Pisa (Toscana, Itàlia). En 1976 el cineasta
Jean-Louis Comolli estrenà la pel·lícula La Cecilia sobre l'experiència d'aquesta comunitat brasilera. Giovanni Rossi --- Giovanni Rossi (dret primer per la dreta) i alguns
membres de la Cooperativa de la Citadella --- Membres de la Colònia Cecília --- Portada de la segona edició d'Un comune socialista
(1881) --- Portada de la primera edició de --- Portada d'una edició de l'anterior obra publicada per
Quaderni della libertà en 1932 --- Giovanni Rossi amb 79 anys --- --- |