---
Donato Romito (1954-2018)
El 20 d'agost de 1954 neix a Bari (Pulla, Itàlia) el
professor i militant anarquista i anarcosindicalista Donato Romito. A finals
dels anys seixanta i principis dels setanta formà part en el moviment
estudiantil i participà especialment en ocupacions escolars i en els
col·lectius d'aleshores. En 1973 s'acostà al moviment anarquista i s'integrà en
el grup comunista anarquista de l'Organització Anarquista de Pulla (OAP) de
Bari, en el moment en que aquesta es va separar de la Federació Anarquista
Italiana (FAI). Començà a treballar de professor interí a l'escola primària i
participà activament en la Coordinació Ciutadana dels Precaris Escolars. En
1976 esdevingué professor titular. Fou un dels creadors l'Organització
Revolucionària Anarquista (ORA), d'antuvi a la zona de Pulla i després a tot el
territori italià entre 1976 i 1985. A finals dels anys setanta s'afilià al Sindicat
d'Educació de la Conferedazione Generale Italiana del Lavoro (CGIL,
Confederació General Italiana del Treball). Durant els anys vuitanta es
traslladà a Pesaro (Marques, Itàlia), on entrà en contacte amb els anarquistes
de l'acabada de dissoldre's Organització Anarquista de les Marques (OAM) i amb
els quals fundà la Coordinadora Comunista Anarquista (CCA) de Pesaro-Fano. En
1985 fou un dels fundadors del Cercle Cultural «Napoleone Papini» («Cercle
Papini») de Fano, amb el qual organitzà, durant decennis, les edicions del
«Meeting Anticlericale», encarregant-se de les relacions públiques i de la
coordinació de les discussions. En 1985 representà l'ORA en els processos
d'unificació amb la Unió dels Comunistes Anarquistes de Toscana (UCAT), que donarà
lloc, en 1986, a la Federació dels Comunistes Anarquistes (FdCA). En aquest
mateix 1986 s'integrà en el secretariat nacional de la FdCA, càrrec en el qual va
ser reelegit en diversos congressos (III de 1992, IV de 1994, V de 1997, VII de
2006 i IX de 2014). A Pesaro fou professor a l'Institut Elio Tonelli. En 1986
també s'integrà en l'oficina provincial de la CGIL-Educació de Pesaro, que
abandonà en 1993. En 1994 fou un dels promotors de l'Associazione Lavoratrici
Lavoratori Pesaresi (ALLP, Associació de Treballadores i Treballadors de
Pesaro) i en 1995, amb altres joves anarquistes del «Cercle Papini», fundà la
secció de la FdCA de Pesaro-Fano, que en 1996 obrí la seva seu al centre
històric de la població. Durant els anys vuitanta i noranta desenvolupà a
Pesaro una intensa activitat social, esdevenint membre del Moviment de Cooperació
Educativa (MCE) i de l'oficina provincial de l'Institut Històric de la Resistència
(IHR). Durant moltes ocasions va ser elegit membre del Consell d'Institut del
seu centre d'ensenyament i del Consell Educatiu de Districte per les llistes de
la CGIL. A Pesaro, amb la FdCA, va promoure la construcció de la «Rete per
l'Autogestione» (RA, Xarxa per l'Autogestió), que arreplegava organismes
polítics i socials de base de la província de Pesaro i que tenia com a òrgan
d'expressió el butlletí Contaminazione.
També desenvolupà una intensa activitat de formació didàctica de la història. A
finals dels anys noranta, entrà en el sindicalisme de base i obrí a Pesaro,
juntament amb altres ensenyants, la seu de la Federació Provincial de la Confederazione
Italiana di Base (CIB) UNIcobas, en les llistes de la qual va ser elegit en
diferents ocasions representant sindical del seu centre educatiu. Amb UNIcobas,
participà en diverses iniciatives a les Marques de coordinació del sindicalisme
de base de la regió. En 2001 publicà en el Quaderno
di Alternativa Libertaria l'assaig «Afghanistan. La Quinta Guerra Mondiale»
i en 2003 per al mensual The Northeastern
Anarchist l'article
«Exploring Alternative Forms of Workers' Organization. Anarchist-Communists and
the Italian 'Base Union' Movement», sobre el sindicalisme de base a Itàlia.
Entre 2008 i 2011 presidí l'associació de suport als immigrants «Pesaro
Nuovomondo», que edita un periòdic multicultural homònim. En 2010, en nom de la
FdCA, fou responsable del Centre de Documentació «Franco Salomone» de Fano,
ocupant-se de la publicació en 2011 i 2013 de llibres sobre la vida de Franco
Salomone (Un rivoluzionario di ponente,
etc.) i dels llibres de Luca Lapolla Gli
anarchici di Piazza Umberto. La sinistra libertaria a Bari negli anni '70 i
de Guido Barroero I Figli dell'officina. I Gruppi Anarchici di Azione Proletaria (1949-1957). Va traduir a l'italià el treball
de Malcolm Archibald sobre la figura de l'atamansha
(comandant militar) Marusya Nikiforova durant la Revolució russa. També
col·laborà regularment amb la pàgina web Anarkismo.net i en l'Oficina d'Estudis
d'Alternativa Llibertària. L'agost de 2012 participà en la Trobada Anarquista
Internacional de Saint-Imier (Berna, Suïssa) i, com a representant de la FdCA,
en la III Conferència Europea i en la I Conferència Intercontinental de la
xarxa d'informació Anarkismo.net. Donato Romito va morir el 13 de gener de 2018
a l'Hospital de Muraglia de Pesaro (Marques, Itàlia) i va ser incinerat el 20
de gener al Cementiri dell'Ulivo de Fenile a Fano (Marques, Itàlia).
---
Donato Romito
---
Donato Romito
---
Donato Romito
---
Donato Romito pintant un cartell durant la Trobada
Anarquista Internacional de Saint-Imier (8 d'agost de 2012)
---
Donato Romito (primer per l'esquerra) i altres
companys en una manifestació durant una vaga escolar (Pesaro, 14 de novembre de
2012)
---
---