---
Isabelo Romero (1909-1937)
El 21 de gener de 1909 neix a El Cerro de Andévalo
(Huelva, Andalusia, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Isabelo Romero. Fill
d'un pagès, que també feia de minaire, molt aficionat al teatre, n’heretà
l'afició. Quan tenia 15 anys s'instal·là a Còrdova per treballar com a
metal·lúrgic als tallers de «La Electrodoméstica» i començà a militar en el
moviment llibertari, per la qual cosa va ser definit per la policia com
«anarquista perillós». A causa de la persecució que patia, durant la dictadura
de Primo de Rivera s'establí a Madrid. Afiliat a la Confederació Nacional del
Treball (CNT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), a la capital destacà
com a agitador i orador, recorrent els barris madrilenys i els pobles de la
zona com a propagandista. Amb la proclamació de la II República ocupà càrrecs
de responsabilitat orgànica, com ara el de secretari del Sindicat Metal·lúrgic
de la CNT de Madrid. En 1934 fou membre del comitè durant la vaga del sector
del metall i arran dels fets revolucionaris d'Astúries d'aquell any, va ser
detingut i tancat com a pres governatiu el 24 de setembre de 1935 a la presó
provincial de Calataiud --durant aquesta estada de mesos a la garjola nasqué sa
filla Azucena--, on coincidí amb Francisco Foyos, Alejandro Miguel i Miguel
Chueca Cuartero. El maig de 1936 assistí al Congrés Extraordinari de la CNT de
Saragossa. Quan esclatà la guerra civil va ser nomenat secretari del Comitè
Regional del Centre de la CNT, càrrec en el qual va ser reelegit el juliol de
1937. Es mostrà força actiu en la defensa de Madrid i a començaments del
conflicte arribà amb l'anomenada «Columna Romero», sota la seva direcció i la
de Juan Torres, membre del Comitè de Defensa, fins a Navalmoral de la Mata. Com
a membre del Comitè Regional de Defensa Confederal, el novembre de 1936 s'oposà
durament a l'abandó de Madrid pel Govern republicà. El 2 de gener de 1937, no
estant d'acord amb l'orientació radical que José García Pradas li estava donant
al periòdic CNT i que definia com a «dogmàtica», fundà el periòdic Castilla
Libre, sota la direcció del seu amic Eduardo de Guzmán, i on intentà
reflectir els diversos punts de vista de l'anarcosindicalisme d'aleshores. En
aquesta època fou partidari de la intervenció confederal en tots els sectors i,
amb Cipriano Mera, de la militarització de les milícies. En 1937 participà com
a intèrpret en la pel·lícula Castilla se liberta, dirigida per Adolfo
Aznar i produïda per la Federació Regional de la Indústria del Públic (FRIEP)
de Madrid i que no s'ha conservat. L'estiu de 1937 assistí al Congrés Regional
Camperol, on defensà la participació de la CNT en la gestió municipal.
Col·laborà en diverses publicacions llibertàries, com ara CNT, CNT de
Toledo, El Forjador, etc. Isabelo Romero va morir, a conseqüència
d'una infecció gangrenosa, el 15 de juliol de 1937 a Madrid (Espanya); tres
dies abans havia estat reelegit secretari del Comitè Regional del Centre de la
CNT. Com a homenatge en el seu honor, es va publicar poc després el fullet Isabelo
Romero, editat per la CNT-FAI i amb escrits d'Eduardo de Guzmán, Manuel Alarcón
de Castro, Mariano Aldave, Gregorio Gallego García, Manuel Zambruno Barrera (Nobruzán), José Bort Bela (Ariel), Antonio Agraz i Mariano de
Guzmán. També el carrer Fernando III el Santo de Madrid va ser rebatejat amb el
seu nom i a Alcalá de Henares una col·lectivitat agrícola també es va anomenar
«Isabelo Romero».
---
Isabelo Romero
---
Isabelo Romero
---
Esquela d'Isabelo Romero apareguda al
periòdic madrileny La Libertad (16 de
juliol de 1937)
---
Pàgina dedicada a Isabelo Romero en el
Calendario de la CNT para 1938.
El
text diu: «Isabelo Romero. Es formà en les JJLL d'Andalusia, que tants braus
militants a donat a la CNT. El 19 de juliol es dedicà en ànima i vida a
prosperar la lluita que el poble sostenia en el reducte invencible de Madrid.
Pertanyia al Comitè Regional del Centre i morí quan l'organització i el poble
de Madrid esperava molt d'ell.»
---
---