---
Mario
Rico Cobas (1903-1936)
El 17 d'abril
–algunes fonts citen el 17 de maig– de 1903 neix a Ferrol (la Corunya, Galícia)
l'anarcosindicalista i autor dramàtic Mario Rico Cobas. Sos pares es deien
Julián Rico i Josefa Cobas, i era el major de quatre germans (Mario, Arsenio,
Maruja i Antonia). Des de molt jove hagué de fer-se càrrec de sos germans orfes
treballant com a calderer a les drassanes de Ferrol, conreant-se culturalment i
adquirint una educació autodidacta important. Va fer el servei militar a
Vitòria (Àlaba, País Basc) i Pamplona (Navarra). Durant la dictadura de Primo
de Rivera fou un dels reorganitzadors de la Confederació Nacional del Treball
(CNT) al Ferrol i col·laborador del periòdic ¡Desperdad! de Vigo (Pontevedra, Galícia). A partir de 1930
intervingué en mítings confederals i polemitzà amb els socialistes des de
diversos mitjans d'expressió (¡Desperdad!,
El Obrero, Solidaridad Obrera, etc.). El 6 d'abril de 1931 intervingué en el
gran míting pro amnistia. En aquests anys fou un dels fundadors del Sindicat
General de Treballadors de la Indústria Naval de Ferrol i de la Federació Comarcal
de Sindicats Únics de Ferrol, a més de realitzar nombrosos mítings: Ferrol
(octubre de 1930, 1931, 1932 i 1933), Mugardos (1932 i 1933), Villagarcía,
Santiago, Vivero, Lugo, Cee (1932), Corcubión (1932), Betanzos, Sada, la
Corunya, Jubia (1933), etc. Dirigí el periòdic Cultura Proletaria i patí nombroses detencions (1932, 1933, jutjat
el juliol per col·locació d'explosius, abril i novembre de 1934, 1935, etc.).
En aquests anys ocupà diferents càrrecs orgànics, com ara el de delegat dels
mossos de comerç al Ple Regional de Galícia celebrat el setembre de 1930 a la
Corunya; delegat pels rams de la construcció naval, pesca, construcció,
fusteria i empleats municipals de Ferros al congrés confederal de 1931;
secretari del Sindicat del Metall en 1932; representant, amb Enrique Fernández
Maneiro, del Sindicat del Metall en el Ple Nacional del sector celebrat el
novembre de 1932 a Gijón; secretari de la Federació Comarcal en 1933; delegat
per la indústria naval al Ple de la Regional de Galícia celebrat a Ferrol en
1932; etc. El 16 d'abril de 1933 va ser detingut, amb els companys confederals
Ovidio Abeledo, Jesús Rodríguez Pérez i Manuel Ardao Iglesias, acusat d'haver
col·locat dues bombes dos dies abans en un garatge de la població de San
Sadurniño de Ferrol, en mig d'un conflicte laboral; jutjat el 4 d'agost
d'aquell any a la Corunya, la causa va ser sobreseguda per manca de proves. Quan
el debat confederal, prengué partit per Ángel Pestaña Núñez i Joan Peiró Belis,
i en 1934 s'afilà al Partit Sindicalista (PS) i defensà l'estatut d'autonomia
gallec en diferents mítings (Ferrol, San Claudio, Pontevedra). El 16 d'abril de
1934 va se detingut acusat d'un delicte de tinença d'explosius i atemptat a la
força pública. En 1934 estrenà tres obres teatrals de temàtica social (Contradicción, Nueva generación libre i Triunfa
el amor) i en 1935 publicà un assaig literari en el llibre de diversos
autors Lope de Vega. A més dels
citats periòdics, trobem textos seus en CNT,
Ferrol Libre, El Gráfico, etc. En aquests anys republicans col·laborà amb
l'Escola Racionalista de Ferrol. Amb José Cagiao Vidal i José Cao Cortiñas, en
1936 fou regidor del PS a Ferrol. Arran del cop militar feixista, va ser
detingut el 21 de juliol de 1936 acusat de sabotatge i tancat a la presó
militar de l'arsenal de Ferrol. Mario Rico Cobas va ser afusellat, amb altres
companys, el 18 d'agost de 1936, segons la versió oficial a la muntanya de San
Felipe de Ferrol (la Corunya, Galícia), però realment al cementiri de Canido de
Ferrol, on posteriorment fou enterrat.
---
Mario
Rico Cobas
---
Mario
Rico Cobas (primer per la dreta) quan feia el servei militar a Pamplona
---
---