---
Nicola
Recchi (1889-1975)
El 4 de juliol de
1889 neix a Porto Civitanova (Civitanova Marche, Marques, Itàlia) l'anarquista
Nicola Recchi. El gener de 1908 emigrà a l'Argentina i a Buenos Aires entrà a
formar part del moviment anarquista. Arran de la repressió desencadenada per la
mort d'un policia durant la manifestació de l'1 de maig de 1909, retornà a
Europa. Com que no podia anar a Itàlia ja que estava buscat per desertor,
s'establí a Suïssa, però poc després emigrà als Estats Units. A Ludlow (Ludlow,
Vermont, EUA) participà activament en diversos moviments reivindicatius, com
ara les vagues tèxtils i mineres d'aleshores, i en la campanya contra la
dinastia Rockefeller. En aquests anys americans estigué lligat al grup anarquista
on militaven Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. Perdé la seva mà esquerra, uns
diuen que accident de treball i altres en alguna acció subversiva amb explosius
muntada pel grup de l'anarquista il·legalista Mario Buda o del de Luigi
Galleani. La policia l'acusà de ser un especialista en fabricació de bombes i
de participar en la campanya de explosions que es desencadenà als Estats Units
entre 1917 i 1919. En acabar la Gran Guerra retornà a Itàlia, on obrí un petit
quiosc de diaris a Civitanova Marche, on venia publicacions revolucionàries (L'Avanti, Unità, Umanità Nuova,
etc.). El febrer de 1923, després que els escamots feixistes destruïssin el seu
quiosc en dues ocasions i ell mateix patís agressions, va ser acusat de la mort
de quatre feixistes i el març passà a França i poc després retornà a
l'Argentina, on posteriorment marxà sa família. A l'Argentina treballà de
paleta. El 30 de maig de 1932 va ser detingut acusat d'haver albergat l'anarquista
il·legalista Silvio Astolfi; torturat durant setmanes, finalment fou posat en
llibertat vigilada. L'Estat argentí li va aplicar la Llei de Residència i fou expulsat
a Itàlia, arribant a Gènova el 14 de febrer de 1936. Jutjat per les autoritats
feixistes, va ser condemnat a tres anys d'aïllament per «activitats
antifeixistes» i internat a l'illa de Ventotene. El febrer de 1939 va ser alliberat,
però l'agost fou novament detingut i l'octubre d'aquell any va ser traslladat a
la presó de Macerata (Marques, Itàlia) i posteriorment condemnat a l'aïllament
a Pisticci (Basilicata, Itàlia), d'on pogué sortir l'octubre de 1941.
L'Alliberament l'agafà a Ancona (Marques, Itàlia), on reprengué el contacte amb
els companys llibertaris. El setembre de 1945 participà en el Congrés de
Carrara, en el qual es fundà la Federació Anarquista Italiana (FAI), i fou
nomenat membre de la Comissió Sindical d'aquesta organització. En 1956 retornà
a l'Argentina il·legalment, ja que el govern peronista li negava
sistemàticament el visat d'entrada, i pogué reunir-se amb sa companya Beppina i
ses tres filles (Idea, Aurora i Alba). Després de la mort de sa companya en
1962, passà els seus últims anys de sa vida amb ses filles sumit en la misèria.
Nicola Recchi va morir el 29 de juny de 1975 a Buenos Aires (Argentina).
---
Foto
de la policia mussoliniana de Nicola Recchi
---
Nicola
Recchi (Buenos Aires, 1971)
---
---