---

Antonio Raya González (1916-1942)

Pel 1916 neix a Bobadilla (Màlaga, Andalusia, Espanya) –segons altres cap el 1914 a Güéjar Sierra (Granada, Andalusia, Espanya)– el militant anarquista i guerriller antifranquista Antonio Raya González –el segon llinatge també citat erròniament Díaz–, conegut com El Raya. Quan encara no tenia 15 anys i treballava com a aprenent de llanterner, s'afilià al Sindicat Metal·lúrgic de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Granada i durant els anys de la II República espanyola destacà com a militant dels grups d'acció de les Joventuts Llibertàries i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), participant en accions de guerrilla urbana i en diversos aixecaments llibertaris (1931, gener i desembre de 1933, etc.). Fou membre dels escamots que intentaren assassinar el torero a cavall feixista El Algabeño, que havia assassinat uns treballadors al parc de María Luisa de Sevilla; i dels que assassinaren el 21 d'octubre de 1933 el sindicalista groc José Silva i l'administrador del penal d'El Puerto de Santa María José Ortiz Guzmán (El Carrero) el 10 de novembre de 1933, fet pel qual va ser detingut juntament amb Francisco Mérida Luque i José Ortiz Guzmán. L'11 d'agost de 1935 intervingué, amb altres companys (Julio Francisco Moreno Sedeño, Emilio Cañete Jiménez, Jacinto Saldaña Vázquez i Miguel Bernal León), en l'atracament a mà armada a Málaga de Manuel Morilla Blanco, cobrador de l'administrador de finques urbanes Miguel Alcalá. El juliol de 1936, arran de l'aixecament feixista, formà part dels grups de defensa confederal i fundà la Columna Confederal «La que siempre rayó» («Columna Raya»), que s'establí el seu quarter general en un cortijo d'Antequera i combaté al front de Màlaga fins el seu enfonsament. En una classe pràctica de com funcionava una granada Laffite a Antequera, l'aparell esclatà i fou ferit a la cara, perdent l'ull esquerre. Després fou nomenat comissari de la 88 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola a Pozoblanco i a Extremadura. En 1939, després del triomf franquista, decidí continuar la lluita, primer a les serres malaguenyes, on organitzà guerrilles rurals i urbanes que arribaven a actuaren a Màlaga, Còrdova i Madrid, disfressat de legionari o de capellà, i a partir de juny de 1941 a la zona malaguenya, granadina i gaditana (Zafra, Sandoval, Mínguez, Tiznote, Moya, Márquez, etc.), realitzant tota mena de sabotatges, accions de represàlies a falangistes i delators, segrests, expropiacions econòmiques, etc. Executà un caporal de la Guàrdia Civil al Café del Gallo de Màlaga, per ser un dels responsables de la mor de sa mare. El 24 de gener de 1942 el seu grup atracà la Delegació Municipal de Cerilles i Fòsfors de Granada i el 6 d'abril l'escorxador municipal, per posteriorment fer un cop a l'empresa Constructora Internacional. Arran d'un Ple Regional d'Andalusia de la CNT i delatat pel company detingut Tiznote, part del grup guerriller d'El Raya va ser interceptat i el 12 de juny de 1942 tirotejat per la policia al seu lloc de reunió, una barberia de la plaça de Mariana Pineda de Granada; en aquesta acció resultaren morts els guerrillers Antonio Moya i José Ávila, i Cecilio Salazar resultà ferir, encara que fou posteriorment detingut, ben igual que Enrique García i José Esteban. Un poc més tard, el 22 de juny de 1942, Antonio Raya González fou ferit amb dos trets al tòrax en una emboscada parada a la taberna Vílchez de la Plaza Nueva de Granada (Andalusia, Espanya) que freqüentava, morint en el seu trasllat a l'Hospital San Juan de Dios. El guerriller Juan Sandoval Fernández que li acompanyava, resultà detingut. La companya d'El Raya, Victoria Vila Varela, fou germana dels també anarcosindicalistes Salvador i Manuel. Amb Bernabé López Calle fou un dels guerrillers anarquistes més audaços d'Andalusia.

---

Antonio Raya González

---

Notícia de la detenció d'Antonio Raya González apareguda en el periòdic Heraldo de Madrid de l'11 de novembre de 1933

---

Antonio Raya González, al centre de la foto, amb altres companys guerrillers

---

Remenbrança d'Antonio Raya González per Bernardo López publicada en el periòdic parisenc Nervio del setembre de 1958

---

Escriu-nos

---