---

Manuel Rausa Berniz (1921-2009)

El 23 d'octubre de 1921 neix a Vallobar (Osca, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Manuel Rausa Berniz. Sos pares es deien Miguel Rausa Vilas i Jacinta Berniz Viñola. Era el menor de sis germans d'una família de petits agricultors republicana i atea. Quan tenia set anys quedà orfe de mare. Durant la seva infància, a causa de les idees antireligioses de sa família, tingué problemes a l'escola i amb l'església. Amb l'adveniment de la II República espanyola i la legalització de la Confederació Nacional del Treball (CNT), des de molt jove, amb son germà Miguel, s'hi afilià i participà en les activitats de les Joventuts Llibertàries. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 el seu poble quedà en zona lleial, on es creà una important col·lectivitat, destruïda en 1937 per la reacció comunista. El març de 1938, davant l'avanç feixista, abandonà el poble amb sa família cap a Catalunya. Després d'un temps a Les Preses (Garrotxa, Catalunya) i davant la negativa del seu ingrés a l'Exèrcit Popular de la II República espanyola, va ser acceptat com a policia després d'un curs de tres mesos i destinat a Tarragona (Tarragonès, Catalunya) fins a finals d'aquell any. El gener de 1939 va ser ferit en una cama al front i, després de ser operat a Vic (Osona, Catalunya) i encara convalescent, passà el 7 de febrer de 1939 a França pel Coll d'Ares. Un cop a Prats de Molló (Vallespir, Catalunya Nord), va ser portat a un vaixell-hospital ancorat a Marsella (Provença, Occitània) per recuperar-se de les seves ferides i després portat al camp de concentració d'Argelers. El maig de 1939 va ser portat al camp de concentració de Barcarès i el setembre d'aquell any al de Sant Cebrià, d'on sortí enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina a les fortificacions al Mosa i les Ardenes («Línia Gamalin»). Després de l'armistici de França el 22 de juny de 1940, el trobem l'octubre en una CTE situada a la zona alpina, desfent fortificacions i construint carreteres. El maig de 1941, fart d'aquella situació, es va rebel·lar i va ser reclòs en una presó prop de Lió (Arpitània). Fet presoner per les tropes alemanyes, va ser portat el 31 d'agost de 1941 al camp de Saint-Pierre-Quilbignon, a prop de Brest (Bretanya), on treballà durant dos anys i mig a les fortificacions de la base submarina. El 17 de març de 1944 va fugir-ne amb altre company i es dirigiren de polissons en un tren de carbó a Seta (Llenguadoc, Occitània). Mesos més tard passà a Castres (Guiana, Occitània), on col·laborà en la guerrilla antinazi i formà part de la CNT i de les Joventuts Llibertàries. Son pare va morir en 1942 en una presó franquista d'Osca. Després de la II Guerra Mundial, treballà de paleta i d'encofrador i milità en la CNT i en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) a Seta, ocupant nombrosos càrrecs orgànics locals durant llargs períodes. Assistí com a delegat a plens, com ara l'Intercontinental de 1969, i a congressos, com el de Llemotges (1960), Montpeller (1965) i Marsella (1975). En 27 de maig de 1977 retornà a la Península i s'establí al seu poble natal, on milità en la CNT. Col·laborà en l'Enciclopedia histórica del anarquismo español, editada per l'«Associació Isaac Puente» de Vitòria (Àlaba, País Basc), va ser present en l'enterrament de les cendres de Felipe Alaiz de Pablo a Albalat de Cinca (Osca, Aragó, Espanya) i participà en els actes en l'aniversari del Consell d'Aragó que se celebraren a Casp (Saragossa, Aragó, Espanya), entre altres iniciatives. Manuel Rausa Berniz va morir el 16 de novembre de 2009 a Vallobar (Osca, Aragó, Espanya).

---

Manuel Rausa Berniz

---

Manuel Rausa Berniz

---

Manuel Rausa Berniz amb els estudiants de l'IES Bajo Cinca de Fraga

---

Escriu-nos

---