---
Pietro
Ranieri (1902-1936)
El 30 de gener de 1902 neix a Sant'Agata
Feltria (Emília-Romanya, Itàlia) –altres citen 1899 a Ancona (Marques, Itàlia)–
l'anarquista Pietro Ranieri, també citat com Pietro Raineri. Militant de les Joventuts Anarquistes d'Ancona, el
20 de juny de 1920 participà activament en la revolta de la caserna Villarey (Revolta
dels Bersaglieri) i per aquest motiu
es refugià a la República de San Marino i després a Rimini (Emília-Romanya,
Itàlia), per retornar a Ancona en 1922. Fou un dels responsables del grup
d'«Arditi del Popolo» del barri de Tavernelle d'Ancona i oposà una ferotge
resistència a la invasió de la seva localitat pels escamots feixistes. Quan
Ancona caigué a mans dels feixistes, fugí a Gènova (Ligúria, Itàlia) i d'allà
embarcà en 1925 cap a França. Pintor i emblanquinador en la construcció, l'octubre
de 1935, després d'haver ferit el cap de l'obra on feia feina per motius
polítics –segons altres, després d'una baralla amb feixistes italians a
Boulogne-sur-Seina (Illa de França, França)–, va ser expulsat del país i passà
clandestinament a Catalunya. A Barcelona visqué sense documentació, però
ràpidament va ser detingut i expulsat. El febrer de 1936, arran de la victòria
del Front Popular a la Península, retornà a Catalunya. A Barcelona entrà a
formar part de la Secció Catalana de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo
(LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home), juntament amb altres companys, com
ara Paolo Psalidi, Giuseppe Ruozi, Impero Rossi, etc. Quan l'aixecament feixista
de juliol de 1936, s'enrolà com a milicià en la Secció Italiana de la «Columna
Ascaso» i després en la «Columna Durruti». Destinat al front d'Aragó, Pietro
Ranieri fou abatut el 16 d'octubre de 1936 durant els combats a Perdiguera
(Saragossa, Aragó, Espanya), ben igual que altres anarquistes italians.
---
Pietro
Ranieri
Pietro
Ranieri
---
Pietro
Ranieri (dreta) amb Anacleto Sartori, milicians de la «Columna Ascaso»
---
Pietro
Ranieri (esquerra) amb un company de la «Columna Durruti»
---
---