---
Manuel
Ramos Rueda (1916-1997)
El 20 de gener de 1916 neix a Santa
Lucía de Gordón –alguns citen
erròniament La Pola de Gordón–
(Lleó, Castella, Espanya) l'anarquista i
resistent antifranquista, i després comunista, Manuel Ramos
Rueda, conegut sota
diversos pseudònims (Pelotas,
Coyote, Patatas,
Carreño, El
Asturiano, El Ramos,
etc.). Fill d'una família nombrosa jornalera, sos pares
es deien Gabriel Ramos Álvarez i Cecilia Rueda
Peñin. Treballà de miner a la
conca de Sabero-Cistierna i milità en la
Confederació Nacional del Treball
(CNT) de Cistierna i en les Joventuts Llibertàries d'Olleros
de Sabero,
localitats lleoneses. La revetlla del diumenge de Rams de 1934 a
Cistierna matà
de tres trets en una discussió violenta un veí de
la localitat lleonesa de
Fuentes, conegut com El Chulo (Morito o El
Moreno, segons les fonts), i fugí cap a Madrid. A
la capital de
l'Estat treballà com a serraller a diversos tallers i el 9
de febrer de 1935 va
ser detingut a Madrid i empresonat. Aconseguí fugir de la
presó de Riaño i a
finals de 1936, procedent d'Olleros de Sabero, s'enrolà a la
caserna de la
localitat de Cármenes en el grup de les Joventuts
Llibertàries, per acabar al
front com a tinent de la III Companyia del Batalló
Confederal 206 de l'Exèrcit
del Nord. Formà part del grup «Los
Hermanos» (Felipe García Valladares, Calixto
López Abad i Jesus Monge González), de la
Federació Ibèrica de Joventuts
Llibertàries (FIJL), el qual demanà
l'ingrés en la Federació Anarquista
Ibèrica
(FAI) el maig de 1937. Amb el triomf franquista, passà a
França i participà en
la Resistència durant l'ocupació enquadrat en
formacions comunistes a la zona
de Tolosa de Llenguadoc. Durant un temps s'integrà en el
grup guerriller
comandat per Baldomero Fernández Ladreda (Ferla),
que actuava a Santander i Galícia. A finals de 1944, en
missió orgànica del
Partit Comunista d'Espanya (PCE), retornà amb un grup de
companys (Eugenio
Sierra, Andrés Lanuza i Benjamín de las Rosas
Orgalla) a la Península, primer a
Astúries i després a Lleó. A la
muntanya lleonesa de la zona de Boñar organitzà
amb els citats el «Grup Especial Volant», que tenia
com a missió reagrupar les
guerrilles del nord-oest i de Lleó sota el control del PCE.
A començaments de
1945 organitzà una reunió amb els responsables de
les guerrilles més importants
de la zona de Boñar, però com la majoria dels
grups de maquis de la zona eren
llibertàris o socialistes –grups de Calixto
López Abad (Zara), de
Casimiro Fernández Arias (El Mellao),
de Matallana, d'Orzonaga, etc.– no acceptaren les
intromissions comunistes i el deixaren tot sol. A partir de 1945, amb
el seu
petit grup, portà a terme nombroses accions a
Lleó i en algunes poblacions
veïnes, fets que portaren a la detenció de
nombrosos agents d'enllaç de la
guerrilla. El 16 d'octubre de 1945 executà a Lleó
Ángel García Álvarez.
Després
d'haver comprat una impremta a la casa Valderas de Lleó,
aquest mateix any
edità tres números del periòdic Lucha.
Portavoz de la resistencia leonesa, del qual es tiraren entre
3.000 i 4.000
exemplars per número. En 1946 rebé el
reforç de quatre guerrillers, però un
d'ells va ser abatut el 28 de juliol a San Pedro de Bercianos. En 1947
dos dels
seus homes, Higinio i Manzaneda,
van ser capturats i penjats a
la presó de Lleó i a partir d'aquest moment la
seva
activitat minvà. El
setembre de 1947 passà a França, però
retornà a començaments de 1948 a Lleó
i
reprengué
forces. El 12 de gener realitzà un atac a Lleó i
el 17 de
maig altre a Velilla
de la Reina, durant el qual una jove, Consuelo Fernández
Fuertes, va ser
greument ferida durant un intercanvi de trets. El 6 d'agost de 1948
atacà la
població d'Azadinos, a prop de Lleó, i el 23
abaté
d'un tret en un atracament Emilio
Prieto Malagón, propietari de la sabateria «La
Revoltosa», situada al carrer de
la Rúa de Lleó. Aquella mateixa nit, als afores
de la
ciutat, ferí el caporal
de la policia municipal José Gallego Bueno. El 4 d'octubre
de
1948 passà a França
per Urepele (Baixa Navarra, País Basc). Elaborà
un
informe intern per al PCE
sobre les seves activitats des de la seva entrada a la
Península
l'estiu de
1945 fins a la seva fugida l'octubre de 1948 i a partir d'aquesta data
es va
perdre el seu rastre, fet que engrandí la seva llegenda. Hi
ha
autors que
asseguren que va ser destinat pel PCE a grups guerrillers que operaven
a
Albània quan els intents d'infiltració de
Grècia. Sa companya fou Lucía Gabarrús, amb qui
tingué dos infants, Gabriel i Roberto. El seu últim
domicli va ser al número 9 bis del carrer Bergers del XV
Districte de París.
Manuel Ramos
Rueda va morir el 4 de gener de 1997 a l'Hospital Charles-Foix
d'Ivry-sur-Seine (Illa de
França,
França).
---
Notícia
de la detenció de Manuel Ramos Riera apareguda en La Vanguardia del 10 de febrer de 1935
---
Foto
policíaca de Manuel Ramos Riera (Barcelona, 28 de juny 1945)
---
Lucía
Ramos Gabarros i sos infants Gabriel i Roberto
---
---