---
Amadeo
Ramón Valledor (1920-1963)
El 24 de maig de
1920 neix a Fabero (Lleó, Castella, Espanya) –algunes fonts citen a Guimara (Lleó, Castella, Espanya)– el militant anarcosindicalista i
resistent antifranquista llibertari Amadeo Ramón Valledor, conegut com El Asturiano o Ramón.
Sos pares es deien Amadeo Ramón i María Valledor. Miner
de professió, estava afiliat a la Confederació
Nacional del Treball (CNT), idees que heretà, ben igual que sos
germans, de son
pare, Amadeo Ramón Chachón, un dels líders
anarcosindicalistes de la regió.
Arran del cop d'estat feixista de juliol de 1936, el qual
triomfà a la seva
zona, aconseguí fugir i arribà a Astúries. Quan la
caiguda del front de Gijón, va
ser fet presoner quan intentava fugir, amb altres companys, amb barca.
Jutjat,
va ser condemnat a una dura pena de presó. Durant la nit del 25
al 26 de
desembre de 1942 s'evadí amb altres companys, amb el suport de
la guerrilla, de
la colònia minera penitenciària de la Societat
«Minas de Moro», a Fabero
(Lleó), i s'integrà en el grup guerriller organitzat pel
seu cosí Serafín
Fernández Ramón (O Santeiro), format
sobretot per miners confederals –Manuel Bermúdez Fernández (Asturiano), Arturo Martínez (Xoqui), Antonio Vega Guerrero (Rizoso), Vicente Seoane (Pasoslargos), Gerardo Cañedo González,
Domingo Villar Torres, El Chato de
Teijera, etc.– i expresoners del camp de Fabero. Després, va ser nomenat un
dels responsables de la Federació de Guerrilles de Lleó-Galícia. El juliol de
1947, amb un grup de set guerrillers, entre ells Manuel Guriérrez Abella, César
Ríos, Adoración Campo Cañedo i Serafín Fernández Ramón, participà en un intent
de passar a França, però que es va veure frustrat per mor d'una topada a
Pobladura de Pelayo García (Lleó) amb la Guàrdia Civil i en la qual tres
guerrillers resultaren ferits. El 5 de desembre de 1947 aconseguí fugir d'una
emboscada on Serafín Fernández Ramón resultà mort. El 7 de desembre de 1948,
amb Abel Ares Pérez i sa companya Matilde Franco Canedo, amb un taxi de Toral
de los Vados (Lleó) arribà a Oviedo (Astúries) i, aquest grup, després de
escapar als controls de la Guàrdia Civil, aconseguí passar a França el 13 de
desembre. A França s'integrà en el grup guerriller de Francesc Sabaté Llopart (Quico) amb el qual el novembre de 1951
participà en un atracament a un banc barceloní. Posteriorment acompanyà Sabaté
en nombroses expedicions expropiadores i de guerrilla a Catalunya, encara que
ambdós no congeniaren mai i tingueren serioses topades. Malalt de càncer,
Amadeo Ramón Valledor se suïcidà d'un tret al cor el 18 d'agost de 1963 al seu domicili de
Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord).
---
Amadeo Ramón Valledor
Amadeo Ramón Valledor
---
Amadeo Ramón Valledor
---
---