---
José
María Puyol Albéniz (1882-1964)
El
16 de maig de 1882 –algunes fonts citen erròniament 1881 o
1883– neix a Lugo (Lugo, Galícia) –algunes
fonts citen erròniament Cascante (Tudela, Navarra)
i Daimiel
(Ciutat Real, Castella,
Espanya)–,
on son pare, empleat de Correus i Telègrafs, havia estat
destinat, el periodista i militant anarquista i anarcosindicalista José María
Puyol y Albéniz. Sos pares es deien Emiliano Puyol y Fisac i Jovita Albéniz. Es
crià a Cascante, d'on era natural son pare, i estudià al seminari de Tudela
(Tudela, Navarra), on aconseguí una sòlida cultura. Aficionat al teatre, va ser
actor com altres membres de sa família –sa germana fou primera actriu d'una
reconeguda companyia teatral. Emigrà a Amèrica i residí uns anys a l'Argentina
i a l'Uruguai. Moltes fonts diuen que retornà en 1931 a la Península amb la
proclamació de la II República espanyola, però el cert és que en 1921 residia a
Oviedo (Astúries, Espanya), on aquell any el Jutjat d'Instrucció d'aquella
ciutat el processà per «injúries i desacatament». Instal·lat a València
(València, País Valencià) en els anys republicans, va ser un dels responsables
de diverses publicacions (Heraldo de
Aragón, El Imparcial, El Liberal, El Sol, etc.). Durant la Revolució espanyola, amb altres companys
anarquistes vinguts de l'Argentina (Blancho, Rodolfo González Pacheco, Lanuza),
col·laborà en la premsa llibertària i fou, amb José Muñoz Congost, responsable
del diari alacantí Liberación
(1937-1938). També, amb José Pérez Burgos, dirigí el diari de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) editat a Almeria (Andalusia, Espanya) Emancipación (1937-1939). El 28 de març
de 1939, quan el triomf franquista era un fet, aconseguí embarcar des del port
d'Alacant (Alacantí, País Valencià) a bord del carboner britànic Stanbrook cap a l'Àfrica del Nord i fou
internat al camp de concentració de Relizane (Relizane, Algèria). Posteriorment
residí a Alger (Algèria) i a Boufarik (Blida, Algèria), on rebé el suport de
l'anarcosindicalista Amèlia Jover Velasco. En 1945 col·laborà en el periòdic
algerí Solidaridad Obrera, òrgan del
Moviment Llibertari Espanyol (MLE) d'Àfrica del Nord. En aquesta època va fer
nombroses conferències tant a Alger com a l'Agrupació Llibertària d'Orà (Orà,
Algèria). En l'exili va relacionar-se molt amb Pedro Herrera Camarero, José
Muñoz Congost, José Pérez Burgos i Antonio Verardini Díaz-Ferreti. En 1945 va
publicar el fullet Prensa burguesa y
prensa proletaria. Cháchara por
acuerdo de los compañeros de Boufarik. Fidel cervantista, el 18 de
novembre de 1945 fou l'orador de la cerimònia d'inauguració d'una placa en
honor a Miguel de Cervantes Saavedra a Alger, de qui es considerava deixeble, a
la zona de la cova que li va servir de refugi en una temptativa d'evasió. Sobre
aquest escriptor va publicar en 1946 el llibre Don Quijote de Alcalá de Henares. Racimo cervantino. L'estiu de
1947 participà, amb Conrado Lizcano Montealegre, en l'Exposició d'Art i
d'Artesania Espanyols organitzat per la Federació Ibèrica de Joventuts
Llibertàries (FIJL) a Orà. En 1948 publicà la novel·leta Guingul o el rodar de las almas. Novela dialogada inédita.
Hospitalitzat a Orà després d'un accident, marxà posteriorment cap a França i passà
a residir a la colònia agrícola d'Aymare (Guiena, Occitània), organitzada per
l'MLE per acollir en una propietat de 120 hectàrees els companys ancians,
malalts o mutilats de guerra, fins a 1959, any en el qual entrà a la llar
d'avis «Beau Séjour» d'Ieras. Fou membre de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda
al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova
York, EUA). A més de les citades, durant sa vida va col·laborar en nombroses
publicacions, com ara Acció Sindical,
Boletín Confederal, Boletín Informativo, Cenit, Le Combat Syndicaliste, Espoir,
Inquietudes, Nao, Nosotros, Ruta, Solidaridad Obrera, Suplement
Literari de Solidaridad Obrera, Umbral,
etc. Deixà inèdita una biografia, la primera coneguda, de l'escriptor Pedro
Luis de Gálvez, gran amic seu, amb qui va escriure obres conjuntes, va viure un
temps a Saragossa (Aragó, Espanya) i qui li va dedicar un poema («Mariá Pujol»)
–Puyol publicà sobre Luis de Gálvez nombrosos records en Solidaridad Obrera. José María Puyol Albéniz va morir el 24 de
setembre de 1964 –moltes fonts citen erròniament el 15 de setembre– a la llar
d'avis «Beau Séjour» d'Ieras (Provença, Occitània) –el certificat de defunció cita el seu domicili– i fou enterrat l'endemà
religiosament, fet que va impedir que nombrosos companys assistissin als seus
funerals. Segons alguns, sempre s'havia vist atret pel misticisme i mai no
havia deixat de ser catòlic.
---
Requisitòria
del Jutjat d'Instrucció d'Oviedo de José María Puyol Albéniz publicada en el Boletín Oficial de la Província de Oviedo
del 19 d'octubre de 1921
---
José
María Puyol Albéniz
---
José
María Puyol Albéniz durant la seva intervenció en l'homenatge a Miguel de
Cervantes (Alger, 18 de novembre de 1945)
---
La
placa en honor de Cervantes, la qual va ser robada l'any següent
---
Portada
del fullet Prensa burguesa y prensa
proletaria. Cháchara por acuerdo de
los compañeros de Boufarik
(1945)
---
Portada
del llibre Don Quijote de Alcalá de
Henares. Racimo cervantino (1946)
---
Portada,
amb dibuix d'Argüello, de la novel·leta Guingul
o el rodar de las almas. Novela dialogada inédita (1948)
---
Necrològica
de José María Puyol Albéniz publicada en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste de l'1 d'octubre
de 1964
---
Necrològica
de José María Puyol Albéniz publicada en el periòdic tolosà Espoir publica el 11 d'octubre de 1964
---
Necrològica
de José María Puyol Albéniz publicada en el periòdic tolosà Espoir publica el 12 de novembre de 1964
---
---