---

Joan Pujalte Berenguer (1906-1990)

El 15 de febrer de 1906 neix a Benimarfull (Comtat, País Valencià) l'anarcosindicalista Joan Pujalte Berenguer. Sos pares es deien Joan Pujalte i Francesca Berenguer. Emigrà a Barcelona (Catalunya), on milità en el Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en diversos ateneus i agrupacions culturals, especialment en el grup llibertari «Sol i Vida», al barri barceloní del Clot, i al seu Ateneu Naturista Eclèctic, fundat en 1932. En aquests anys fou molt amic de Valentín Obac Puyol i d'Antonio Zapata Córdoba. Durant la Revolució, participà especialment en la col·lectivització de les «Indústries Ibèria» de sucre, de les quals va ser nomenat sotsdirector. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i fou internat al camp de concentració d'Argelers. Durant l'Ocupació va ser reclòs en diversos camps de les dues zones franceses (ocupada i lliure) i en 1942 retornà a Catalunya, participant en la CNT clandestina. Durant els anys seixanta sembla que es lligà al sector cincpuntista confederal. Tingué per companya Carme Arnau, amb qui tingué un fill, Arístides Pujalte Arnau. Joan Pujalte Berenguer va morir després d'una llarga malaltia l'1 de maig de 1990 a la Ciutat Sanitària Vall d'Hebron de Barcelona (Catalunya) i fou incinerat al cementiri de Collserola de Montcada i Reixac (Vallès Occidental, Catalunya).

---

Joan Pujalte Berenguer

---

Membres del grup llibertari «Sol i Vida» a la platja durant la dictadura de Primo de Rivera. Joan Pujalte Berenguer és al centre amb el banyador blanc

---

Excursió de «Sol i Vida» (ca. 1932). Joan Pujalte Berenguer és el primer per l'esquerra dels drets

---

---