---
Progreso Fernández (1897-1996)
El 17 de novembre de 1897 neix a
Llíria (Camp de Túria, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio
Fernández Bailén, més conegut com Progreso Fernández o Epicuro. Sos pares es deien Antonio Fernández i María Bailén. En
1913 començà a militar en grup anarquista «Ni Dios ni Amo» de Llíria. Malgrat
fer de funcionari municipal, aviat s'afilià en la camperola Societat Obrera
L'Espiga, de caire anarcosindicalista. Més tard s'instal·là al feu anarquista
de Pedralba, on mantingué amistat amb el misteriós Narcís Poeymirau Rochina, i
en 1917 marxà a França fugint del servei militar. Milità en els grups
anarquistes de Lió i constituí un nou grup «Ni Dios ni Amo». En 1918, després
de la Gran Guerra, retornà a la Península i participà en l'organització de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) de la comarca del Camp de Túria,
juntament amb Eusebi Carbó Carbó i altres militants. En 1921 s'uní
sentimentalment amb Concepción Escrig Gil (Concha Escrig), amb qui viurà la resta de sa vida. De bell
nou a França, visqué fins al 1927 a Lió fins, ciutat on nasqué son primer fill,
Progreso, que va morir 18 mesos després, i on participà en les tasques del
Centre d'Estudis Socials d'aquella ciutat arpitana. Després, a la Península,
milità en el grup d'agitació anarquista «Luz y Vida», realitzant gires
propagandístiques per tot arreu, i fou un dels primers en destacar la
importància de la necessitat de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI),
assistint a la seva creació entre el 25 i el 26 de juliol de 1927 i realitzant
una gira propagandística arreu el País Valencià aquell mateix any. En aquesta
època va fer costat la «Plataforma Arshinov» contra les opinions de Prudencio
Caja i de Benjamín Cano. Entre l'11 i el 16 de juny de 1931 assistí al Congrés
de la CNT a Madrid en representació dels sindicats de Xàtiva i dels de
Construcció i Pell de València, on defensà les tesis de la FAI i condemnà el
dictamen «col·laboracionista» la CNT amb el govern republicà i el «pretentisme»
de Joaquín Cortés. En 1932 inaugurà amb una conferència l'Ateneu Llibertari
d'Alacant. Arran dels fets de Fígols fou detingut, tancat al vaixell Buenos
Aires i deportat al Sàhara fins al setembre. Després realitzà una gira
propagandística arreu el País Valencià amb Juan López i Frederica Montseny, i,
en tornà, fou nomenat secretari del Comitè Regional de Llevant de la CNT. El
març de 1933 assistí a l'assemblea de la Federació Local de València de la CNT,
celebrada a la plaça de Bous de la ciutat, on criticà durament els militants
més moderats. En 1934 abandonà la FAI per considerar-la autoritària. Durant la
guerra civil es dedicà a l'ensenyament infantil –el febrer de 1939 feia de
mestre al barri d'Els Orriols de València– i impartí nombroses conferències.
En acabar la guerra, i de manera estranya, no fou reprimit, però en 1948 fou
acusat de ser un dels caps de la FAI valenciana i acabà empresonat cinc mesos.
Durant els anys posteriors, després de rebutjar exiliar-se a França, continuà
mantenint les idees llibertàries i després de la mort de Franco tornà a la
militància activa, realitzant mítings i conferències al País Valencià
(1977-1980) i participant activament en el Sindicat d'Oficis Diversos de la
CNT. En 1980 dubtà davant el trencament cenetista gràcies a les seves relacions
amb l'equip editor de la revista Bicicleta. En 1984 va participar en el
Congrés Internacional Anarquista de Venècia. Durant sa vida va publicar en
nombrosos periòdics llibertaris, com ara CNT, Ética, Fragua
Social, Ítaca, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad,
etc. Progreso Fernández va morir el 23 de maig de 1996 al seu domicili del número 4 del carrer Sant Esperit de
València (València, País Valencià) assistit per ses dues filles Libertad i
Armonía i les seves restes foren incinerades. En 1998 Libertad i Armonia,
seguint els desigs de son pare, van fer cessió de la biblioteca d'aquest a la
Fundació d'Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo de Madrid.
---
Les famílies Fernández i Canela.
D'esquerra a dreta: Antonio
Fernández Bailén (Progreso Fernández), Domingo Canela, Llibertat Canela,
Concha Escrig, companya de Progreso Fernández, i filla de la parella
Antonio Fernández Bailén (Progreso Fernández) en un detall de l'anterior foto
---
Progreso Fernández
---
Progreso Fernández lloant el llibre Los anarquistas españoles i l'abraçada del seu autor, Murray Bookchin (Trobada Internacional Anarquista. Venècia, 1984)
---
D'esquerra a dreta: Ángel Fernández, Progreso Fernández, Joan Busquets i Ángel Urzáiz
(València, 1995)
---
Progreso Fernández poc abans de morir
---
Progreso Fernández poc abans de morir
---
Concha Escrig, companya de Progreso Fernández
---
Part de la biblioteca de Progreso Fernández donada a la Fundació Anselmo Lorenzo
---
---