---
Solidaridad Obrera (1923-1927)
El 6 de gener de
1923 surt a La Corunya (Galícia) el primer número de Solidaridad Obrera.
Semanario sindicalista. Órgano de la Confederación Regional de Galicia y
portavoz de la CNT. A partir del número 88 (21 de febrer de 1925) la
redacció es traslladà a Santiago, juntament amb el Comitè Regional gallec.
Publicat en substitució de La Voz del Obrero, va ser una de les poques
publicacions anarcosindicalistes que pogué eludir la dictadura de Primo de
Rivera, continuant la seva tasca, encara que com la resta de les que
sobrevisqueren, sotmesa a la prèvia censura militar que blanquejava
habitualment les columnes. D'antuvi setmanal, en la seva última etapa fou
irregular; publicà almenys 156 números, l'últim l'abril de 1927, i tenia una
tirada d'uns 3.500 exemplars que es distribuïen a Galícia i a la resta de
l'Estat. Dirigit per José Suárez Duque, en morí aquest fou substituït per
Ricardo García –càrrec confirmat en un Ple Regional celebrat a La Corunya el
27 de gener de 1924–, i quan la redacció es traslladà a Santiago, en fou
secretari Manuel Fandiño i Ezequiel Rey el director. Hi van col·laborar gairebé
totes les plomes anarquistes conegudes, com ara Tomás Ortega, Eladio Díez,
Miguel Jiménez, León Peñacorada, Juan Valjean, C. Estrada, José Villaverde,
Gonzalo Soler, Sebastià Clara, Feliciano Benito, etc. A partir de juliol de
1927, Martínez Anido, que havia estat nomenat pel dictador subsecretari de
Governació als pocs dies del cop d'Estat, decidí intervenir personalment i
suspengué, gairebé simultàniament, els últims portaveus anarcosindicalistes que
encara es publicaven. Han quedat poquíssims exemplars d'aquesta publicació.
---
---
Capçaleres
de Solidaridad Obrera
---
---