---

Clara Prat Coll (1897-1970)

El 18 de desembre de 1897 neix a Sant Ferriol (Garrotxa, Catalunya) l'anarcosindicalista Clara Prat Coll. Sos pares es deien Josep Prat, carreter, i Maria Coll, i tenia quatre germans (Dolors, Joan, Josep i Rita). Nascuda en un família pobra molt creient, quedà òrfena de mare i la seva vida, de naturalesa malaltissa, a més de sord-muda, restà lligada a la de sa germana petita Dolors Prat Coll, destacada militant anarcosindicalista. Es va criar amb sa família a Ripoll (Ripollès, Catalunya), on milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1936, amb el triomf franquista, passà a França amb sa germana Dolors i l'infant de cinc anys Carlos Fernández Medrano, refugiat madrileny que la família tenia acollit. Ambdues van ser internades al camp de concentració de Magnac-Laval (Llemosí, Occitània). El febrer de 1940 el govern francès ordenà que retornessin a l'Espanya franquista les dones i els infants no acompanyats per un familiar masculí. Carlos va ser reclamat per sa família madrilenya i elles dues tornaren a Ripoll. Davant la imminència de la seva detenció, Dolors aconseguí escapar i, després de dos mesos amagada a Barcelona, passà, el 15 de maig de 1940, a França, travessant clandestinament els Pirineus per Prats de Molló (Vallespir, Catalunya Nord). Clara va ser enviada a treballar de minyona, gairebé com a esclava, a un mas de Vallfogona de Ripoll (Ripollès, Catalunya). Finament, en 1953, sa germana aconseguí que passés a França i que les dues germanes es poguessin reunir. Clara Prat Coll va morir el 20 de setembre de 1970 al seu domicili de Tolosa (Llenguadoc, Occitània) i va ser enterrada tres dies després al cementiri d'aquesta localitat.

---

D'esquerra a dreta: Clara Prat Coll, Dolors Prat Coll i Carlos Fernández Medrano.
Camp de concentració de Magna-Laval (1940)

---

Necrològica de Clara Prat Coll apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 15 de novembre de 1970

---

Escriu-nos

---