---
Jaime
Pozas de Villena (1943-2017)
El 27 d'octubre de 1941 –algunes fonts citen erròniament el 29 de novembre
de 1943–
neix a Madrid (Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Jaime Pozas
de Villena. Sos pares es deien Gabriel Pozas i María Teresa de
Villena. Era nebot net del general Sebastián Pozas Perea,
però fill d'un
destacat falangista. En 1962 entra en la Universitat Complutense de
Madrid per
a estudiar química i en 1965 va ser expedientat per aquesta
universitat
(«expulsió perpètua dels centres compresos en
aquest Districte Universitari i
inhabilitació durant tres anys per a cursar estudis a tots els
centres
docents») i el seu expedient d'expulsió signat pel
dictador Francisco Franco
mateix. Mai no pogué acabar la carrera. Fou membre del grup
estudiantil «Los Ácratas»,
el quan, durant el curs 1967-1969, realitzà diverses accions a
la Universitat
de Madrid, censurades i difamades per l'aparell comunista universitari
–ell va
ser acusat de ser un provocador i un confident de la policia–;
detinguts els
seus integrants, van ser jutjats el juny de 1969 pel Tribunal d'Ordre
Públic
(TOP) per diversos càrrecs (desordres públics,
associació il·lícita, incendis,
tinença il·lícita d'armes, ultratges a la bandera,
propaganda il·legal) i ell
condemnat a tres anys de presó. Purgà la pena a la
presó de Sòria (Castella,
Espanya), on conegué destacats anarquistes (Luis Andrés
Edo, Cipriano Damiano
González, Miguel García García, Juan Salcedo
Martí, David Urbano Bermúdez,
etc.). En 1974 va ser alliberat després de passar cinc anys a la
presó, però
després de quatre mesos de llibertat, arran d'una conxorxa, va
ser acusat de
tràfic de drogues, fet pel qual va ser empresonat preventivament
15 mesos abans
de ser absolt. Un cop lliure decidí exiliar-se a Londres
(Anglaterra) i
posteriorment retornà clandestinament. En 1976 milità en
el Sindicat de la
Construcció de Madrid de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) i en 1977 va
ser nomenat membre del Comitè Nacional confederal, però
no acceptà i restà com secretari
general del Comitè Regional del Centre de la CNT. En 1977
publicà, amb un
pròleg d'Heleno Saña Alcón, el fullet La
autenticidad como lucha. Membre de la Secretaria Jurídica Pro-Presos, intervingué
en les protestes contra l'assassinat d'Agustín Rueda Sierra i poc després,
davant l'amenaça de ser novament detingut i processat, tornà a Londres. Durant
un temps també treballà a Toronto (Ontàrio, Canadà), Ginebra (Ginebra, Suïssa)
i a Suècia, on milità en l'Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC,
Organització Central de Treballadors Suecs). Més tard, en una època de baixa
militància, s'establí a Alcañizo (Toledo, Castella, Espanya). En 1991 s'afilià
en el Sindicat d'Oficis Diversos de Madrid de la CNT i va ser proposat, sense
èxit, per Ana Sigüenza Carbonel per a ocupar la secretaria general de la CNT.
En aquest mateix any s'encarregà de la tresoreria de la Fundació Anselmo
Lorenzo (FAL), de la qual va ser destituït a l'any següent després d'haver
estat desfederat el seu sindicat. Mantingué la militància, juntament amb J.
Manuel Salguero, Juan José Alcalde i altres, en el seu sindicat desfederat
durant uns anys fins a la seva autodissolució. En 2003 formava part, amb
Octavio Alberola Suriñach, Juan Salcedo Martín, Joan Busquets Verges i altres,
del «Grup per la Revisió del Procés Delgado-Granado». En aquests anys lluità
per a l'entesa del moviment anarcosindicalista (CNT, CGT i Solidaridad Obrera).
Trobem col·laboracions seves en diferents publicacions periòdiques, com ara Castilla Libre, CNT, Le Combat Syndicaliste,
Sindicalismo, Solidaridad Obrera, etc. Jaime Pozas de Villena va morir el 14 de
febrer de 2017 a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona (Catalunya), víctima d'una cardiopatia que
arrossegava des de feia anys, i donà el cos a la ciència per a ser després
incinerat.
---
D'esquerra
a dreta, els presos: Luis Andrés Edo, Juan Salcedo Martí, David Urbano Bermúdez
i Jaime Pozas de Villena (1968)
---
Jaime
Pozas de Villena
---
Jaime
Pozas de Villena en un acte de la CGT
---
Jaime
Pozas de Villena, primer per la dreta, amb Agustín García Calvo i altres amics
de canyes
---
---