---
Bernat
Pou Riera (1896-1956)
Pel 1896 neix a Mancor
de la Vall (Mallorca, Illes Balears) el destacat anarquista i anarcosindicalista
Bernat Pou i Riera, conegut com Bernat de
Can Pastora i que va fer servir el pseudònim R. Bernard. En 1903, quant només tenia set anys, sa família el va
enviar a viure amb un oncle seu a Lió (Arpitània) on aquest tenia un magatzem
de vins. En aquesta ciutat estudià en un col·legi paül i amb 16 anys entrà a
treballar de cambrer, començant la seva militància sindicalista. Cap el 1916 va
ser expulsat de França i es traslladà a Barcelona (Catalunya), on milità en la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Pels matins treballava al Registre de
Documents de l'Ajuntament de Barcelona i per les tardes al Port Franc amb
l'enginyer Alexandre Sancho. En aquests anys fou íntim amic de Joan García
Oliver, Jaume Rosquillas Magrinyà i Eusebi Carbó Carbó. En 1922 s'uní
sentimentalment amb la tortosina Elòdia Subirats, amb qui tingué dos infants
(Llibert i Pepita). En 1924 va ser nomenat secretari del Comitè Regional de
Catalunya de la CNT i poc després hagué de passar a França i a Bèlgica fugint
de la repressió. A França formà part de la Federació de Grups Anarquistes de
Llengua Espanyola (FGALE). De bell nou a Barcelona, en 1928 envià diners a la
recol·lecta de fons pro presos socials organitzada per La Revista Blanca. En la dècada dels anys vint i trenta estiuejava
al seu poble natal. L'estiu de 1930 va ser nomenat secretari general del Comitè
de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) i el juliol
d'aquell any assistí a la Conferència Regional confederal, participant
l'octubre en el Ple Regional. En aquesta època formà part de la comissió
encarregada del periòdic Solidaridad
Obrera i fou membre d'un Comitè Revolucionari (Àngel Samblancat, etc.) en
el qual hi havia alguns militars (Ramón Franco, Alexandre Sancho, etc.). Afiliat
al Sindicat de la Construcció, a conseqüència de les vagues d'aquest sector a
Barcelona, va ser empresonat l'octubre de 1930 i al mes següent arran del
fracàs de l'intent de cop d'Estat del capitan Fermín Galán Rodríguez. El
novembre de 1930 va ser processat, amb Pere Foix Cases i Antoni Amador Obón,
per un delicte de premsa arran d'haver publicat i repartit un pamflet on
s'atacava l'autoritat. El gener de 1931, amb altres companys
anarcosindicalistes, signà una carta adreçada als Comitès Confederals on
protestava contra la inactivitat de la CNT i convidava els sindicalistes a
engegar una campanya per a aconseguir la llibertat de Fermín Galán Rodríguez.
En els anys republicans participà en activitats del grup republicà federal
encapçalat per Abel Velilla Sarasola. Durant la Revolució espanyola treballà en
l'Oficina de Propaganda de la CNT-FAI-FIJL, responsabilitzant-se de la ràdio
confederal barcelonina i dirigint el Boletín
de Informació CNT-FAI. També ocupà el càrrec de secretari del Ministeri de
Propaganda de la II República espanyola. En aquests anys milità en la Secció de
Periodistes del Sindicat de Professions Liberals de Barcelona de la CNT i en la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En 1938 representà la FAI en el míting a
Barcelona del Primer de Maig i poc després va ser nomenat cap tècnic de la
Secció de Premsa i Propaganda del Departament d'Instrucció Pública i Sanitat de
la II República espanyola. Acompanya l'hindú Pandit Nehru, aleshores rebel
contra el govern britànic, en la seva visita de suport a la República espanyola,
així com a Emma Goldman en el seu viatge de suport a la Revolució espanyola. En
1939, amb el triomf franquista, s'exilià a Bèlgica, ja que tenia prohibida
l'entrada a França, i la seva dona va ser reclosa en un camp de concentració de
Bordeus (Aquitània, França). Quan els alemanys envaïren Bèlgica, passà a França
amb documentació falsa i s'instal·là al departament d'Òlt (Llenguadoc,
Occitània). Entrà a formar part de la gestió de l'Associació Internacional dels
Treballadors (AIT), assistint als congressos de 1945 i 1947. En 1946 ocupà la
secretaria del Comitè Regional de Lió del Moviment Llibertari Espanyol (MLE).
L'agost de 1946, en el Ple Nacional de Regionals l'MLE celebrat a Tolosa
(Llenguadoc, Occitània), va ser nomenat delegat per al subsecretariat d'Europa
Occidental de l'AIT. En 1948, amb Renée Lamberet i Henri Bouyé, participà en la
Comissió d'Ajuda als Antifeixistes Búlgars i el juliol d'aquest mateix any
organitzà una gran exposició de cartells de la Revolució espanyola a la Sala
Lancry de París. El febrer de 1949 representà el Brasil en la II Conferència
Intercontinental de la CNT celebrada a Tolosa i aquell mateix any en una reunió
a París va ser nomenat secretari de l'AIT. Durant els anys quaranta realitzà
nombrosos mítings i conferències arreu de França (Dijon, Carcassona, Castres,
Tolosa, L'Avelhanet, Sant-Etiève, Rive-de-Gier, Séchilienne, Lió, etc.). En
1951 representà l'AIT en el Ple Intercontinental. Es mantingué partidari del
sector confederal seguidor de Frederica Montseny i Germinal Esgleas. El 10 de maig
de 1953 parlà, amb Albert Camus i Nicolas Lazarevitch, en un gran míting
anticolonialista, antiestalinista i antimaccarthista en defensa de les
llibertats celebrat a la Borsa del Treball de Sant-Etiève. Sa companya durant
l'exili fou la historiador llibertària Renée Lamberet, a qui ajudà molt en la
seva tasca d'investigació sobre l'anarquisme. Traduí nombrosos textos i fullets
del francès al castellà. Trobem articles seus en multitud de publicacions
llibertàries, com ara Acción, Boletín de Información CNT-FAI, Cenit, CNT, Cultura Obrera, Cultura Proletaria, Fructidor, Guerra di Classe,
A Plebe, El Productor, La Rambla de
Catalunya, Syndikalismen, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Universo,
etc. És autor d'Un año de conspiración (Antes
de la República) (1933, amb Jaume Rosquillas Magrinyà), Realizaciones (1938), Del algodón a la retama (1938, amb
altres) i Sangre de tribus (1939).
Bernat Pou Riera va morir el 4 de setembre de 1956 a París (França) i fou
enterrat a Brunoy (Illa de França, França) amb paraules de Frederica Montseny i
Henri Bouyé.
---
Bernat
Pou Riera (1936)
---
Terrassa de la Casa CNT-FAI de Barcelona (26 de juny de 1938): D'esquerra a dreta: Martín
Gudell, assessor per a assumptes internacionals de la CNT-FAI; Marià Rodríguez Vázquez (Marianet),
secretari general del Comitè Regional de Catalunya de la CNT; sa
companya, Conchita Dávila García; Feroze Ghandi, advocat i marit
d'Indira Gandhi; Nehru Sri Jawaharial, president del Partit del Congrés
Nacional Hindú; Indira Ghandi, filla de Nehru; i Bernat Pou Riera,
responsable dels Serveis d'Informació i Propaganda de la CNT-FAI
Bernat Pou Riera (secretari de l'Oficina de Propaganda de la CNT-FAI) al micro, amb Josep Juan Domènech (secretari del Comitè Regional de Catalunya de la CNT) a la seva dreta i Joan García Oliver, durant la inauguració del mausoleu de Buenaventura Durruti (Cementiri de Montjuïc de Barcelona, 20 de novembre de 1938)
Bernat
Pou Riera
---
Bernat
Pou Riera
---
D'esquerra a dreta: Stephan (delegat búlgar), Bernat Pou (delegat de l'MLE), Renée Lamberet (delegada de Portugal) i John Andersson (secretari de l'AIT). Conferència de l'AIT (París, 1949)
---
---