---
Salvador Planas i Virella (1882-?)
El 4 de febrer de 1882 neix a Sitges (Garraf, Catalunya)
l'anarquista partidari de la «propaganda per l'acció» i del vegetarianisme
Salvador Enric Josep Planas i Virella –o Virelles, segons alguns autors erròniament. Sos pares es deien Pere Planas Rosell, llaurador, i Francisca Virella Yll. Fill
d'una humil família nombrosa, fou el sisè de set germans. Lector infatigable,
sobre tot de literatura anarquista i d'El Quijote, a Barcelona aprengué
l'ofici de tipògraf i fou membre de la Societat de Resistència d'Arts
Gràfiques, de la qual fou elegit tresorer. Per eludir el servei militar, en
1901 emigrà a Amèrica. La seva intenció era instal·lar-se als Estats Units o a
Mèxic, però els diners només el portaren a l'Argentina. A Buenos Aires va
treballar com a litògraf i tipògraf a diversos tallers i al periòdic anarquista
La Protesta Humana. El 24 de novembre de 1904 fou acomiadat per un
desacord amb el patró i després de despatxat va ser detingut i interrogat per
la policia. Després, per sobreviure, va treballar en una fonda pel menjar. Més
tard aconseguí feina i esdevingué assidu en reunions anarcosindicalistes i
anarquistes. Durant el bienni de 1904 i 1905, la inquietud social a l'Argentina
era el pa de cada dia, i l'exèrcit i la policia practicaven una repressió
antiobrera que encara augmentava més la crispació i on tota acció militant
s'exposava a una repressió ferotge. En aquest marc, la premsa anarquista,
especialment La Protesta, cridava als actes de violència individual per
lluitar contra el poder establert. La policia i l'exèrcit no dubtaven a
disparar sobre la multitud per a dispersar les manifestacions. L'11 d'agost del
1905, i en represàlia pels obrers morts en la manifestació del 21 de maig
anterior, Salvador Planas amb una vella pistola –Smith & Weson calibre 38
de 9 mil·límetres, fabricada en 1871–, quan el president de la República
argentina Manuel Quintana es dirigia amb un cupè tirat per cavalls cap a la
Casa Rosada –seu del Govern– i a l'alçada de la plaça de San Martín, disparà tres
vegades contra el jerarca, que resultà il·lès ja que l'arma era defectuosa.
Després intentà suïcidar-se, però l'arma tampoc no funcionà i fou detingut. Va
ser jutjat el 10 de setembre de
1907 i, malgrat les al·legacions d'inestabilitat
mental per part del seu advocat, fou condemnat a 10 anys de presó per
temptativa d'homicidi i tancat a la penitenciaria de Las Heras. Pel seu ofici
el destinaren a la impremta del penal. El 6 de gener del 1911, Planas (penat
número 334 i condemnat fins el 29 d'abril de 1917) i Francisco Solano Regis –o
també citat Reggis–, condemnat a 20 anys per haver atemptat contra
l'expresident José Figueroa Alcorta, aconseguiren fugir, amb 11 presos comuns
més, de la Penitenciaria Nacional de Buenos Aires a través d'un túnel, i la
seva pista es perdé definitivament. En 1917 Roberto G. Bunge va publicar el
fullet, editat pel Centre Anarquista, Informe in voce ante la Cámara
de lo Criminal en defensa de Salvador Planas y Virella, sobre el cas.
---
Salvador Planas i Virella
---
El president de la República argentina Manuel
Quintana
---
Reconstrucció de l'atemptat de Planas contra Quintana
segons la revista argentina
Caras y Caretas (núm. 359, 19 d'agost de 1905)
---
Habitació de Salvador Planas, plena de literatura
anarquista
i amb retrats d'anarquistes destacats a les parets
---
Caricatura sobre l'atemptat publicat en la revista PBT:
«Aunque ya le han apresado, éste es, indudablemente, el que apunto al
presidente en el más grave atentado.»
---
Reconstrucció de l'atemptat, mancat de tot rigor, segons
la revista argentina
Caras y Caretas (núm. 1986, 24 d'octubre de 1936)
---
---