---
Pere
Pey Sardà (1911-1974)
El 30 d'abril de
1911 neix a Cabanelles (Alt Empordà, Catalunya) l'anarcosindicalista Pere Pey
Sardà. Sos pares es deien Isidor Pey i Rosa Sardà. Fuster de professió, en 1930
va ser nomenat secretari del Sindicat Únic de Treballadors (SUT) de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) de Palafrugell (Baix Empordà,
Catalunya), on amb Pau Palau reorganitzà el sindicat. En 1933, mentre feia el
servei militar a Barcelona, participà en la creació dels Comitès de Soldats i
de Paisans dins de les casernes. Participà activament en l'aixecament
revolucionari d'octubre de 1934 i per aquest fets va ser detingut, processat i
tancat fins el 7 de gener de 1935, data en la qual va ser alliberat amb càrrecs
en espera de judici. Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936, va exercir
diversos càrrecs orgànics a Palafrugell i fou president del seu Comitè Popular
Antifeixista. El febrer de 1937 va ser nomenat comissari-delegat de la
Comissaria de Defensa a les Comarques de Girona i com a tal presidí diversos
judicis per deserció dels Tribunals Especials de Guerra. A mitjans de 1937 va
ser processat per un Tribunal Especial en el sumari sobre cementiris i dipòsits
clandestins de cadàvers acusat de crims a Palafrugell, però el febrer de 1938
va ser eximit de tots els càrrecs. En substitució de Ricardo Rionda Castro, el
7 de març de 1938 va ser nomenat comissari de Batalló i el 26 de desembre
d'aquell any comissari delegat de la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga
«Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola al front,
encapçalada per Ricard Sanz García, càrrec que exercí fins gairebé el final de
la guerra. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i fou internat a
diversos camps de concentració. Quan esclatà la guerra, entrà a formar part
d'un Batalló de Marxa del 22 Regiment. Durant l'ocupació alemanya el 5 de juny
de 1940 va ser fet presoner i deportat. Primer va ser internat a Chaulnes
(Picardia, França), després a l'Stalag VII-A de Moosbourg an der Isar (Bavièra,
Alemanya), sota la matrícula 11.771, i finalment, en 1941, sota la matrícula
4.713, acabà en el camp de concentració nazi de Mauthausen (Alta Àustria,
Àustria). L'hivern de 1941 va ser enviat al kommando de construcció de
l'anomenat «Camp Rus» per als deportat que havien de venir de la Unió
Soviètica. A Mauthausen patí els experiments mèdics del metge de les SS Aribert
Heim (Doctor Mort). El febrer de 1942 va ser integrat en
el «Kommando Steyr», conegut com «Kommando de la Mort». En 1944
formà part de l'organització clandestina del «Kommando Steyr» i el maig de
1945 participà en els combats per a l'alliberament del camp. Després de la II
Guerra Mundial s'establí a Arcaishon (Aquitània, Occitània), on va ser nomenat
vicepresident de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics
(FEDIP). En 1946 col·laborà en la publicació Exilio, lligada a la
tendència «col·laboracionista» de la CNT. En 1964, juntament amb Josep Tur
Ivars, va ser nomenat secretari del departament de la Gironda de la Zona IV de
la FEDIP. Sa companya fou Neus Bosch. Pere Pey Sardà va morir el 22 de setembre
de 1974 al seu domicili d'Arcaishon (Aquitània, Occitània) per les seqüeles de la deportació i
fou enterrat al cementiri d'aquesta localitat.
---
Pere
Pey Sardà, comissari de la 26 Divisó (finals de 1938)
---
Pere
Pey Sardà, comissari de la 26 Divisó (finals de 1938)
---
Pere
Pey Sardà, comissari de la 26 Divisó (finals de 1938)
Pere
Pey Sardà en l'exili
---
---