---
Josef
Peukert (1855-1910)
El 22 de gener de
1855 neix a Albrechtice nad Orlicí (Bohèmia, Imperi austrohongarès; actualment Txèquia)
el propagandista anarcocomunista Josef Peukert, també citat com Joseph Peukert. Fill d'una família molt
pobra, sa mare morí quan era molt petit. Quant tenia sis anys ajudava son pare en
la seva feina d'artesà vidrier i quan va fer els 11 anys abandonà l'escola per a
treballar. Cap al 1871 abandonà la llar familiar i recorregué l'Imperi
austrohongarès (Hamburg, Hannover, etc.) fent petites feines ocasionals (pintor
en la construcció, etc.) i estudiant pintura artística. En 1874 retornà a casa
i entrà en un grup socialdemòcrata que s'havia acabat de crear. En 1877, un cop
mort son pare, passà tres mesos a Metz i després va anar caminant fins a París,
on després d'uns mesos marxà a Bordeus. En aquesta aventura aprengué el francès
perfectament i participà activament en el moviment anarcocomunista gal, on va
fer servir els pseudònims Jacques Bernard
i Eduard Pohl i entaulà amistat amb
Émile Gauthier, Élisée Reclus i Otto Rinke. Atret pel moviment anarquista
espanyol, des de Bordeus passà a la Península, però va haver de tornar poc
després per ajudar els companys arran d'una onada repressiva que es desencadenà
a França. El 30 de novembre de 1880 en va ser expulsat i marxà a Suïssa on
començà a militar en el moviment anarcocomunista local de caire kropotkià. En
1881 fou un dels delegats de Suïssa en el Congrés Internacional de Londres
(Anglaterra). Fortament influenciat pel propagandista anarquista Johann Most, el
5 de desembre de 1881 arribà a Viena amb la intenció de crear una organització
secreta i, gràcies al seu gran talent com a orador, assolí un cert prestigi
tant a Bohèmia com a Graz. El 13 de desembre, però, va ser detingut i
empresonat per «conspiració» fins al 6 de març de 1882. El juliol de 1882 fou
nomenat pels editors director del periòdic Die
Zukunft (L'Avenir), òrgan del corrent radical de la socialdemocràcia
austríaca, i també va fer un cicle de conferències a Viena. A finals d'agost de
1882 va ser detingut amb altres companys arran de l'«Afer Merstallinger» –atac
i pillatge a mà armada d'un domicili realitzat el juliol de 1882–; jutjat el
21 de març de 1883, va ser absolt. En aquests anys fou redactor de Der Rebell (El Rebel). Convençut de la
inutilitat de l'electoralisme i del parlamentarisme, reivindicà la violència i
el terrorisme com a eines de lluita. Arran d'una sèrie d'atemptats contra les
forces de l'ordre esdevinguts entre 1882 i 1884, la intensificació de la
repressió i la detenció de la major part dels dirigents socialdemòcrates,
moderats i revolucionaris, l'obligà a finals del gener de 1884 a fugir de
l'Imperi austrohongarès el dia abans de la promulgació d'una llei d'excepció
antianarquista. En 1885 s'instal·là a Londres (Anglaterra), on aquest mateix
any publicà el fullet Gerechtigkeit in
der Anarchie (La Justícia en l'Anarquia), reeditat en 1910. A la capital
anglesa distribuí el periòdic de Johann Most Freiheit (Llibertat) i en 1886 fou un dels fundadors, amb P.
Wallhausen (Sign. X) i R. Gundersen,
del periòdic Die Autonomia.
Anarchistisch-communistisches Organ
(L'Autonomia. Òrgan Anarcocomunista), portaveu
del londinenc Deutscher Anarchistischer Klub «Autonomie»
(Club Anarquista
Alemany «Autonomia»), de caràcter kropotkià.
En aquesta època formà part de la
Lliga Socialista britànica i fou molt amic del esoterista
socialista Theodor
Reuss; aquesta amistat disgustà l'anarquista Victor Dave, que no
es refiava de
Reuss, situació que portà tensions en la Lliga
Socialista. El febrer de 1887
Peukert i Reuss marxaren plegats en un viatge a Bèlgica, on el
segon va passar
informació a la policia que portà a la detenció de
l'anarcocol·lectivista
Johann Neve a Lieja i a la seva condemna l'octubre d'aquell any a
15 anys de presó;
aquest episodi danyà severament la reputació de Peukert,
però també la de Dave –aquest tèrbol
incident va ser tractat per John Henry Mackay en el seu llibre Die Anarchisten. Kulturgemälde aus dem Ende
des XIX Jahrhunderts (Els anarquistes. Retrat de la cultura de finals del
segle XIX), publicat en 1891. Entre 1889 i 1895 edità amb Claus Timmermann el
periòdic Der Anarchist
(L'Anarquista). Malalt, la primavera de 1889 passà a Espanya per guarir-se i,
abans d'emigrar als Estats Units, passà un temps a Bordeus, París i Londres. A
principis de juny de 1890 arribà, amb Otto Rinke, a Nova York (Nova York, EUA).
Va fer mítings a New York, Brooklyn i New Yersey i entrà a formar part de la Radikale
Arbeiterbund (RA, Associació de Treballadors Radicals) i de l'Autonome Gruppen
Amerikas (AGA, Grups Autònoms d'Amèrica). Els constants conflictes amb Johann
Most van fer que l'avinentesa entre ambdós propagandistes anarquistes fos impossible
i fins i tot s'arribà a parlar de «Bruder-Krieg» (Guerra de Germans), que va
fer que el moviment anarquista alemany nord-americà es dividís en dos grups
irreconciliables. Durant uns anys col·laborà amb Emma Goldman i Alexander Berkman,
encara que aquest dos estaven més atrets per Most. El setembre de 1893 assistí
com a delegat de la United Autonomist Groups (UAG, Grups Autònoms Units) de
Nova York a la Conferència Internacional Anarquista de Chicago i, com que la
policia novaiorquesa el buscava perquè el creia implicat en l'intent
d'assassinat de Henry Clay Frick per Alexander Berkman, s'instal·là en aquesta
ciutat. El novembre d'aquell any, el Chicago Debating Club (CDC, Club de Debat
de Chicago), un dels pocs grups alemanys anarquistes que encara quedaven actius
a la ciutat, va triar un comitè d'investigació format per sis membres per
presentar totes les proves, nacionals i internacionals, relacionades amb
l'«Afer Never»; un any més tard, el comitè va concloure que totes les denúncies
contra Peukert eren calúmnies basades en mentides, però molts d'anarquistes no
van acceptar el resultat de la comissió i fins i tot posaren sota sospita el
propi comitè –Freiheit s'abstingué
de publicar el resultat de la investigació. Josef Peukert va morir el 3 de març
de 1910 a Chicago (Illinois, EUA) en la més absoluta pobresa i marginat per
gairebé tots els companys. Durant sa vida va ser inculpat en nombroses ocasions
de ser un agent provocador, acusació a la qual s'intentà disculpar en les seves
memòries Erinnerungen eines Proletariers
aus der revolutionären Arbeiterbewegung (Memòries d'un proletari del
moviment obrer revolucionari), publicades pòstumament en 1913 a Berlín per Gustav
Landauer i reeditades en 2002 a Frankfurt; aquesta obra va tenir un gran ressò
i va ser criticada per l'historiador anarquista Max Nettlau, que considerava
que la precisió historiogràfica de les seves afirmacions eren força discutibles.
L'arxiu de Peukert es troba dipositat a l'International Institute of Social
History (IISH) d'Amsterdam.
---
Josef
Peukert (1876)
---
Foto policíaca de Josef
Peukert
Josef
Peukert fotografiat per Scholl (Chicago, 1906)
---
---