---
Antonio
Perxés Costa (1899-?)
El 5 d'abril de
1899 neix a Madrid (Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Perxés
Costa –el seu primer llinatge citat de diferents maneres (Prexes, Prexés, etc.).
Ferroviari de professió, a partir de 1924 milità en la Confederació Nacional
del Treball (CNT) de Barcelona (Catalunya). En 1929 retornà a Madrid. Participà
en els fets revolucionaris de desembre de 1930, en la vaga de la Companyia
Telefònica d'agost de 1931, en l'aixecament anarquista a Fígols (Berguedà,
Catalunya) i en conflictes ferroviaris a Andalusia en 1932, i en la vaga
general revolucionària de 1933. Arran del III Congrés Nacional de Sindicats de
la CNT, celebrat entre l'11 i el 17 de juny de 1931, abandonà el sindicat, però
posteriorment va seguir militant en la Federació Nacional de la Indústria
Ferroviària (FNIF) de la CNT. El 20 de desembre de 1931 va fer un míting de
l'FNIF a Ciudad Real (Castella, Espanya). El febrer de 1932 fou delegat de
Madrid al Ple Nacional de l'FNIF. El desembre de 1932 parlà a Navalmoral de la
Mata (Càceres, Extremadura, Espanya). Juntament amb Natividad Adalia Cardillo,
Antonio Castillejo García, Valentín Losmozos i Julián Martínez, creà la
Federació Ferroviària Sindicalista Llibertària (FFSL) de Madrid, fet pel qual
va ser expulsat el 23 de febrer de 1934 de la CNT. Afiliat al Partit
Sindicalista (PS), a començament de 1936 organitzà a Cadis (Andalusia, Espanya)
la candidatura d'Ángel Pestaña Núñez en les llistes del Front Popular. Quan el
cop militar feixista de juliol de 1936, participà en l'assalt de la Caserna de
la Montaña a Madrid enrolat en les milícies confederals i lluità amb aquestes a
les poblacions castellanes de Buitrago i d'Arenas de San Pedro. Col·laborà en
l'organització del IX Batalló de Milícies, conegut com «El Pestaña». El
novembre de 1936 retornà a la defensa de Madrid i va ser nomenat delegat suplent
de Francisco Caminero Rodríguez, del PS, en la Delegació d'Evacuació de la
Junta de Defensa de Madrid. En 1936 va demanar la reintegració en la CNT, però aquesta
li va ser denegada. A començament de 1937, després de la remodelació, va ser
nomenat subdelegat de l'àrea del Front. El 24 d'octubre de 1937, com a president
de l'Agrupació Local madrilenya del PS, presidí un gran míting al Monumental
Cinema de Madrid del PS, on intervingueren Edmundo G. Acebal, Ángel Pestaña
Núñez i José Sánchez Requena. El 25 de novembre de 1937 va ser nomenat conseller
de Foment del Consell Provincial de Madrid. El 13 de febrer de 1938 presidí
l'homenatge a Ángel Pestaña Núñez, organitzat pel PS, celebrat al teatre
Fuencarral de Madrid. L'11 de juny de 1938 va ser detingut pel Servei
d'Informació Militar (SIM) acusat d'altra traïció per robatori de joies i
monedes d'or d'una sucursal madrilenya del Crédit Lyonnais per valor de més de
dos milions de pessetes. Les joies van ser tornades per la companya d'Antonio
Márquez Rubio, membre del PS, jutge delegat especial d'evasió de capitals i un
dels implicats en el robatori, a José García Pradas de CNT i aquest les retornà
al SIM. El 20 de juliol de 1938 presentà la dimissió del seu càrrec de
conseller de Foment del Consell Provincial de Madrid. El novembre de 1938 va
ser condemnat per «apropiació indeguda» a 30 anys de presó i a 10
d'inhabilitació per a càrrec públic, membre que Antonio Márquez Rubio va ser
condemnat a mort. Tancat a la Presó Provincial de Madrid durant el franquisme,
en 1948 va sortir en llibertat condicional. Desconeixem la data i el lloc de la
seva defunció.
---
Antonio
Perxés Costa
---
Antonio
Perxés Costa (al centre assegut) amb Francisco Caminero Rodríguez, delegat, i
Enrique Capdevila (dret), secretari, a la Delegació d'Evacuació de la Junta de
Defensa de Madrid (1937)
---
Antonio
Perxés Costa (primer per l'esquerra) en l'enterrament d'Ángel Pestaña Núñez
(Barcelona, 12 de desembre de 1937)
---
Antonio
Perxés Costa (primer per la dreta) presidint l'homenatge a Ángel Pestaña Núñez
(Madrid, 13 de febrer de 1938)
---
---