---
Corrado
Perissino (1914-1981)
L'11 de desembre
de 1914 neix a Venècia (Vèneto, Itàlia) l'anarquista i antimilitarista Corrado
Perissino, també conegut com Laurent
Lacourt. Juntament amb sos quatre germans i sa germana, començà a militar
molt jove en el moviment llibertari venecià –ell era el menor dels germans. En
1930 obtingué el passaport i emigrà a França, on retrobà son pare i sos
germans, que ja estaven instal·lats a la regió parisenca. A Nanterre treballà
com a pintor en la construcció i freqüentà els cercles llibertaris d'exiliats
italians. Segons la policia, en 1935 estava a París amb son germà Aldo. L'agost
de 1936, amb aquest, marxà com a voluntari a la guerra civil espanyola.
S'allistà en la Secció Italiana de la Columna Ascaso i va ser enviat al front
d'Osca. Després de la mort en acció de guerra de son germà Aldo el 7 d'abril de
1937, abandonà la Columna i marxà a Barcelona (Catalunya). El maig de 1937, amb
altres companys –Umberto Marzocchi, Emanuele Granata (Manuel Sans) i l'argentí Verde–, participà en els combats contra
les forces reaccionàries estalinistes a la seu del Comitè de Defensa situat a
la plaça d'Espanya de Barcelona. A finals de 1937 abandonà la Península i
retrobà son pare a Montreuil-sous-Bois. El juny de 1938, després d'haver
refusat signar una declaració de lleialtat a l'Estat francès obligant-lo a fer
el servei militar, va ser expulsat i marxà a Brussel·les (Bèlgica) on fou
albergat per un company italià. El maig de 1940 va ser detingut per la policia
amb un passaport francès fals a nom de Laurent
Lacourt –nascut el 10 de desembre de 1906 a Tolosa de Llenguadoc–;
expulsat cap a França, va ser lliurat a les autoritats militars. Acusat de ser
un espia italià, va ser condemnat a mor, però aconseguí fugir a Abeville.
Després de passar per Rouen i Caen, l'estiu de 1940 va ser detingut per les
tropes alemanyes i enviat a Brussel·les per ser extradit a Itàlia. Va ser
internat a l'illa de Ventotene com a «anarquista excombatent de les milícies
roges» i el 25 de juliol de 1940 al camp de concentració de Renicci a Anghiari,
on romangué fins el 14 de setembre de 1943, quan el camp va ser alliberat.
Després de la II Guerra Mundial s'instal·là amb sa família a Brussel·les, on
visqué com a pintor en la construcció i comerciant, i reprengué les seves activitats
llibertàries en el Grup Anarquista de Llengua Italiana (GALI). També milità en
l'antimilitarisme formant part dels grups Internacional de Resistents a la
Guerra (IRG) i «Pensée et Action». El 25 de setembre de 1958 participà, amb
altres companys (Parmentier, Joseph De Smet, Marzocchi, Pietro Montaressi, Hem
Day i Pierre López), en una reunió del grup «Pensée et Action» per avaluar les
decisions adoptades en el II Congrés Internacional Anarquista celebrat entre el
25 de juliol i l'1 d'agost d'aquell any a Londres (Anglaterra). El 15 d'agost
de 1960 representà l'IRG en la reunió de coordinació de diferents grups
pacifistes (Cercle Le Boétie, SIA, Pensée et Action, Pax Christi, Pèlerins
d'Emmaüs, MIR, etc.) que es realitzà a Brussel·les amb la finalitat de
coordinar accions comunes per a les campanyes periòdiques pacifistes. Corrado
Perissino es va suïcidar el 17 de desembre de 1981 a Brussel·les (Bèlgica).
---
Corrado Perissino
Els
milicians Corrado Perissino (a l'esquerra) amb son germà Aldo (ca. 1936)
---
Grup
d'anarquistes italians de la Columna Ascaso.
Corrado Perissino al centre de la
foto amb gorra; també hi són Rabitti Vindice, Fossi Egidio, Gilioli Rivoluzio,
Nannucci Guglielmo, Meucci Cafiero, Serra Raffaele i Catozzi Alfredo, entre
d'altres
---
Suplement dels subversius del Bolletino delle Ricerche del Ministeri de l'Interior italià
(31 de març de 1937)
---