---
Lucien
Pemjean (1861-1945)
El 5 de maig de 1861 neix al III Districte de Lió (Arpitània) el
periodista, escriptor i propagandista anarquista i antimilitarista, i després
boulangista i activista antisemita i filonazi, Pierre-Lucien Pemjean. Sos pares es
deien Antoine Pemjean, militar, cavaller de l'Ordre de Médjidié de
Turquia i sotstinent del XV Batalló de Caçadors a Peu, i Françoise
Marguerite Thiriot, institutriu. Ben aviat s'interessà per les idees
socialistes i es guanyava la vida com a gravador en fusta i publicista. Entre
1877 i 1880 publicà articles i poesies en la revista Le Parnasse. En
1878 edità la plagueta poètica Sancta Libertas, on celebra la llibertat
pel treball. En 1880 publicà La revanche de la raison, on trobem
l'herència antisemita de Louis Auguste Blanqui, i el fullet Le Drapeau Rouge.
En aquesta època col·laborà en Ni Dieu Ni Maître. En 1881 tragué el
fullet Propos socialistes. Le socialisme remiarues, col·laborà en La
République Sociale. Journal remiaruesl littéraire i dirigí La Question
Sociale; en 1882 publicà articles en Le Droit
Social. Organe socialiste révolutionnaire.
En 1883, arran de l'atemptat contra el restaurant del teatre Bellecour, a Lió,
el 22 d'octubre de 1882, es refugià a Bèlgica, ben igual que Antoine Cyvoct i
Martinet. En 1884 publicà a París el fullet Plus de frontières i en
1885, amb Egide Govaerts, fou responsable de la publicació anarcocomunista L'Insurgé,
editada a Brussel·les (Bèlgica). Aquest mateix any desertà i es va refugiar a
Londres (Anglaterra), on fou membre de l'anarquista Club Internacional. En el
primer número de L'Autonomie Individuelle, de maig de 1887, publicà un
article reclamant un congrés per definir l'estratègia que devia seguir el
moviment anarquista davant una guerra europea. Entre 1888 i 1889, amb Edouard
Soudey, va fer costat l'estratègia boulangista i el maig de 1889 publicà Cent
ans après (1789-1889), atac contra el règim parlamentari amb un prefaci del
mateix general Georges Boulanger. El setembre de 1889, en ocasió de les
eleccions legislatives, publicà tres números del periòdic L'Assaut i
l'octubre marxà cap a Tolosa de Llenguadoc per fer costa l'elecció del
boulangista Paul Susini; participant el 29 d'octubre d'aquell any en la
manifestació boulangista organitzada en el funeral d'un oncle del general
Boulanger. Entre març i abril de 1890 rellançà L'Assaut. L'1 de maig de
1890 la policia escorcolla el seu domicili del carrer Marcadet de París i
descobrí, a més de propaganda boulangista, 155 bastons i barres de ferro
aparentment per a ser distribuïdes a escamots; no obstant això, va ser posat en
llibertat. En 1891 signà i edità, amb Michel Morphy, un cartell-manifest per
denunciar la matança de Fourmies (Nord-Pas-de-Calais, França), sota el títol Protestation
contre les massacres de Fourmies, i que fou enganxat pels carrers parisencs
de Belleville i de Ménilmontant. Posteriorment s'instal·là a Bélgica, país del
qual va ser expulsat el 10 d'octubre de 1891, arran d'haver fer una crida a la
població en ocasió del funeral del general Boulanger. L'1 de maig de 1892 penjà
un manifest antimilitarista dirigit als obrers i envià a diversos generals una
carta injuriosa contra l'Exèrcit; per això, el 24 de setembre de 1892
l'Audiència del Sena el condemnà en absència a 10 anys de presó i 3.000 francs
de multa, pena que va ser rebaixada en el recurs del 18 de novembre a vuit mesos
de presó i 500 francs de multa. A resultes de l'«Afer de Panamà», el 27 de
desembre de 1892 participà en un míting a la Casa del Poble de Montmartre on
participaren socialistes i anarquistes. El 31 de desembre de 1892 va ser
detingut i tancat a la presó de Sainte Pélagie de París (França) per complir la
pena de «provocació de militars» a la qual havia estat condemnat; durant el seu
empresonament va conèixer el destacat propagandista antisemita Édouard Drumont
i altres activistes (Pol Martinet, Michel Zévaco, Aristide Gardrat, etc.). El
juny de 1893 sortí gràcies a una amnistia. El 12 d'agost de 1893 organitzà un
homenatge a Gardrat, mort dies abans, al Mur dels Federats del cementiri
parisenc de Père-Lachaise. Aquell mateix mes va ser «candidat de batalla» pel I
Districte de Lió, ciutat a la qual se li havia obligat la residència. Entre
1893 i 1894 col·laborà en la parisenca La Revue Libertaire. El 5 de març
de 1894 publicà l'article «Expiation» en La Revue Libertaire, on va fer
una apologia a l'anarquista Auguste Vaillant i per això va ser detingut tres
dies després al seu domicili del carrer Saint-Louis-en-l'Isle de París. L'11 de
maig va ser jutjat per l'Audiència del Sena, però el va absoldre de complicitat
amb els atemptats de Vaillant. No obstant això, no va ser alliberat ja que
estava destinat a ser processat per «associació de malfactors» en l'anomenat
«Procés dels Trenta». El 13 de maig de 1894, aprofitant la distracció d'un
guàrdia municipal, aconseguí fugir del Palau de Justícia i refugiar-se novament
a Londres. El març de 1896 encara romania a la capital anglesa, vivint al barri
de Walton-on-Thames amb sa filla i sa companya Aimée Pemjean, la qual
posteriorment s'exilià a l'Argentina amb el suport econòmic de Louise Michel.
El 12 d'agost de 1893 participà, amb Bichon i Decrêpe, en l'homenatge a
l'anarquista Aristide Gardrat que se celebrà al Mur dels Federats. En 1894 el
seu nom figura en una llista d'anarquistes a controlar establerta per la
policia ferroviària de fronteres francesa. Quan esclatà l'«Afer Dreyfus»,
s'arrenglerà en les campanyes antisemites organitzades per Édouard Drumont i
col·laborà en el seu periòdic La Libre Parole. El juny de 1899 publicà a
París un únic número del periòdic Le Salut Public i aquest mateix any
col·laborà en L'Assault. Journal politique illustré. Entre 1900 i 1901
edità el setmanari Le Cri du Transvaal,
òrgan propagandístic per la
independència de les repúbliques sud-africanes. En
aquests anys publicà
novel·les i peces teatrals. El 16 de setembre de 1916 es
casà al IX Districte de París amb Marie Lallemand. A partir dels anys vint fou el director literari de
l'editorial antisemita Baudinière i a partir de 1934 fundà i dirigí l'Agence
Prima Presse, també de propaganda antijueva i antimaçònica i considerada
l'antena oficiosa del règim nazi, alhora que treballava per al Doctor Schmoll,
de l'ambaixada d'Alemanya. En aquests anys publicà nombrosos pamflets d'aquesta
ideologia, com ara Vers l'invasion (1933) i La Maffia
judéo-maçonnique (1934). Entre 1934 i 1939 publicà un petit periòdic
mensual, Le Gran Occident. Le judéo-maçon, voilà l'ennemi, dedicat a
atacar els jueus i els maçons, i milità en la Lliga Antijueva Universal; en
1939 aquesta publicació va fer una intensa campanya en suport del mariscal
Henri Philippe Pétain. També col·laborà en L'Ami des Boërs i en Le
Réveil du Peuple, publicació del Front Franc (FF) de Jean Boissel, de qui
va ser molt amic. En 1941 participà en la fundació de l'Association des
Journalistes Antijuifs (AJA, Associació dels Periodistes Antijueus). A més a
més dirigí l'anomenat «Comitè Nacional per a la solució radical de la qüestió
jueva». Duran la II Guerra mundial cooperà amb els ocupants nazis, fou membre
de l'Institut d'Estudis de les Questions Jueves i va escriure per a periòdics
col·laboracionistes (Le Pays Libre!, Au Pilori, etc.). El 22
d'agost de 1944, durant l'Alliberament de París, va ser detingut per les Forces
Franceses de l'Interior (FFI) i acusat de col·laboracionista. És autor de Cent
ans après (1789-1889) (1889), La paix nécessaire. Réponse à M. Camille
Dreyfus (1890), L'auberge rouge de Peyrabeille. Récit historique et
dramatique (1907), Germaine (1916), Les noces de Germaine
(1916), Cyrano de Bergerac, son premier amour (1926), La gosse de
l'assistance (1926), Petite madone (1926), La plus belle aventure
de Cyrano (1928), La jeunesse de d'Artagnan (1930), Le capitaine
d'Artagnan. Roman de cape et d'épée (1931), Vers l'invasion (1933,
reeditat en 1934 sota el títol La Maffia judéo-maçonnique), La presse
et les juifs depuis la Révolution jusqu'à nos jours (1941) i Le
cinquantenaire de La Libre parole, fondée par Édouard Drumont (1942,
amb altres). Lucien Pemjean va morir el 10 de gener de 1945 a l'Hospital Tenon de
París (França).
---
Foto
policíaca de Lucien Pemjean (2 de gener de 1893)
---
Foto
policíaca de Lucien Pemjean (ca. 1894)
---
Lucien
Pemjean (anys trenta)
---
---