---
Paul Reclus (1858-1941)
El 26 de maig –algunes fonts citen erròniament el 25 de maig–
de 1858 neix a Neuilly-sur-Seine (Illa de
França, França) el militant anarquista, enginyer i professor Paul André Reclus, també
anomenat Georges Guyou.
Fill d'Élie Jean Pierre Michel Reclus i de Marthe
Élisabeth Noëmi Reclus, els primers anys de sa vida els va
passar en la «gran família» llibertària dels
Reclus. Quan la Comuna de París va ser
anihilada en 1871 es va haver d'amagar un temps abans de reunir-se amb
els seus
familiars a Suïssa. En 1877 tornà a París on
farà uns brillants estudis i
esdevindrà enginyer en 1880, ocupant aquesta funció en
diverses indústries, especialment
a Bessèja (Llenguadoc, Occitània), i haurà de
dimitir en nombroses ocasions del
càrrec per haver fet costat als vaguistes. Propagandista de
l'anarquisme,
partidari de la conquesta individual i de la propaganda pel fet,
serà després
de la instauració de les Lois Scélérates (Lleis Perverses), entre 1893 i
1894, inculpat en el «Procés dels Trenta»; però es va refugiar a Londres
(Anglaterra), on viurà un temps en una petita comunitat anarquista. En 1895 s'establí
a Escòcia, on treballà com a cartògraf i després com a professor. En 1903
Élisée Reclus el demana i s'estableix a Bèlgica per ajudar a acabar l'edició de
L'Home et la Terre, tasca que assumirà fins a 1908, després de la mort
de son oncle. Autoritzat a retornar a França en 1914, serà un dels signataris
del «Manifest dels Setze», de caire intervencionista. En 1919 s'establí a
Dordogne i després a Montpeller, on es lliurarà a treballs científics. En 1925
funda, amb el Dr. Marc Pierrot, el periòdic anarquista Plus Loin, que
apareixerà fins a 1939. En 1937 va participar en la Solidaritat Internacional
Antifeixista (SIA) i en diversos organismes d'ajuda als anarquistes espanyols
durant la Guerra Civil. Entre les seves obres podem destacar L'Anarchie et
l'Église (1901), La Mano Negra (1903), Étude sur un cas de conscience
(1911), Questions de tolérance et d'éducation (1911), Absolu et
relatif (1916), Les Frères Élie et Élisée Reclus, ou Du protestantisme à
l'anarchisme (1964, pòstum). Paul Reclus va morir el 19 de gener de 1941 a
Montpeller (Llenguadoc, Occitània). Existeix un Museu Etnològic Paul Reclus a
Domme instal·lat en una vil·la dels segles XV a XVIII, on es recullen els
records d'aquest intel·lectual i de la història local i regional de la zona
(eines, reconstrucció d'oficis, sobre la Gran Guerra, etc.).
---
Paul Reclus de jove
---
Foto políciaca de Paul Reclus (23 de desembre de 1893)
Autoretrat de Paul Reclus durant el
seu exili a Anglaterra
---
Paul Reclus i sa companya fent feina d'enquadernadors
(Anglaterra, 1894)
---
Paul Reclus fotografiat per Nadar (ca.
1906)
---
Marguerite Reclus-Wapler portant en
braços son fil Michel, sa germana Madeleine Reclus-Wapler i Paul Reclus
---
Paul Reclus (primer per la dreta) amb
un grup d'amics (Brussel·les, setembre de 1909)
---
Paul Reclus i senyora amb Sanshirō Ishikawa
---
Paul Reclus (a la dreta) amb el doctor Marc Pierrot a Doma (Aquitània, França) cap el 1935
Paul Reclus i sos dos fills, Jacques i
Michel
---
Paul Reclus (esquerra) amb Patrick Geddes al Col·legi dels Escocesos de la Universitat de Montpeller (1928)
Paul Reclus de gran
---
---