---
Antoni
Pascual Bonfill (1904-1989)
L'11 de gener de
1904 neix a Morella (Els Ports, País Valencià) l'anarcosindicalista Antoni
Pascual Bonfill. Sos pares es deien Germà Pascual Redón i Miquela Bonfill Ferrer. Des de la
infància patí una mena d'epilèpsia. Després de l'escola elemental, amb 14 anys marxà
cap a Vinaròs (Baix Maestrat, País Valencià) amb la intenció de curar-se de la
malaltia i tot d'una començà a treballar en la construcció de carros i
carretes. En aquesta època es va sentir atret pel cristianisme. En 1925
s'establí a Amposta (Montsià, Catalunya) i l'any següent començà a treballar en
una fusteria mecànica a la Sénia (Montsià, Catalunya), on va freqüentar el
Centre Obrer Socialista. Després de la lectura del periòdic de José Nakens
Pérez El Motín, s'allunyà de la
religió i, gràcies a Gabriel Alian, s'introduí en el pensament anarquista i amb
aquest i alguns pagesos formà un grup anarquista. En 1927 participà en una
subscripció en favor dels presos promoguda per La Revista Blanca. L'estiu de 1927 s'establí a Ulldecona (Montsià,
Catalunya), on treballà en una fàbrica de mobles, portant a terme una intensa
activitat propagandística arreu la regió. El gener de 1928, amb Gabriel Alian,
intentà organitzar a Ulldecona la Federació de Grups Anarquistes de la comarca.
En 1931, amb tota sa família, inclosos sos germans Hermini i Josep, també
militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de les Joventuts
Llibertàries, s'establí a Saragossa (Aragó, Espanya) per a ocupar-se d'una
fàbrica de dolços adquirida per sa família, però aquesta acabà fent fallida a
causa de les idees llibertàries familiars. En 1935 retornà amb els seus a
Ulldecona. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, va fer tot el
possible per evitar arbitrarietats i ocupà diversos càrrecs de responsabilitat
en el Sindicat de Regants de la CNT i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI),
abans de ser nomenat conseller municipal per la CNT. Després dels fets de maig
de 1937 a Barcelona (Catalunya) amb els estalinistes, fugint de la repressió,
hagué d'abandonar Ulldecona. L'abril de 1938 marxà cap a Tortosa (Baix Ebre,
Catalunya) i Barcelona i lluità contra el feixisme als fronts de Lleida
(Segrià, Catalunya) i de l'Ebre amb el grau de sergent. El febrer de 1939, quan
el triomf franquista era un fet, passà a França per Portbou (Alt Empordà,
Catalunya) i va ser internat als camps de concentració d'Argelers i de Sant
Cebrià. El gener de 1940 s'instal·là a Sant Esteve del Monestir (Rosselló,
Catalunya Nord), on treballà d'obrer agrícola i en la indústria. Després de la
II Guerra Mundial va ser nomenat secretari de la Federació Local de Sant Esteve
del Monestir de la CNT, càrrec que ocupà fins 1965. Després de la mort del
dictador Francisco Franco, realitzà nombroses visites a Ulldecona. En 1985
publicà les seves memòries sota el títol Tristezas,
amores y luchas de un anarquista, prologades per Félix Álvarez Ferreras.
Cap el 1987 passà a residir a casa del seu fill Josep Pere Pascual Homs a
Ulldecona. Antoni Pascual Bonfill va morir el 30 de desembre de 1989 al seu
domicili d'Ulldecona (Montsià, Catalunya) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat.
---
Antoni
Pascual Bonfill
---
Necrològica
d'Antoni Pascual Bonfill apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 6 de març de 1990
---
---