---
Felix
Louis Ortt (1866-1959)
El 9 de juny de
1866 neix a Groningen (Groningen, Països Baixos) el naturòpata, pensador
humanista i anarcocristià Felix Louis Ortt, conegut com Felix.
Sos pares
van ser Jacob Reinoud Theodoor Ortt, alt funcionari del Rijkswaterstaat
–departament per al manteniment dels dics, carreteres, ponts i
navegabilitat
dels canals del Ministeri d'Infraestructures i Medi Ambient dels
Països
Baixos– i Leontine Louise Josephine de Raikem. Provenia d'una
família
protestant ortodoxa força estricta i la instrucció
bíblica que el seu tutor
Issac da Costa T. M. Looman li va ensenyar exercí sobre ell una
gran
influència. A Haarlem va fer els estudis primaris i secundaris.
A partir de
1883, seguint la tradició familiar, estudià enginyeria
civil a l'Escola Politècnica de Delft i en 1887
sortí llicenciat especialitzat en hidrografia. En 1888
entrà a treballar, com
era d'esperar, al Rijkswaterstaat. Quan feia feina al nou canal de
Merwede va
contreure la malària; incurable segons la medicina establerta,
aconseguí guarir-se
gràcies a la naturopatia. Això el portà al
vegetarianisme, a fer-se abstemi i
reivindicar una vida sana. En 1894, quan treballava a les oficines del
Rijkswaterstaat de l'Haia, va ser traslladat per raons de salut a
Brielle. En
1895 creà el «Sistema Ortt-De Bruin», unes taules de
les marees de la costa
holandesa que s'han emprat fins ara. En 1899, quan ja la seva forma de
pensar
s'havia «anarquitzat», abandonà la seva feina ja que
els seus estudis apuntaven
a un ús militar del port de Den Helder. També en aquesta
època rebutjà el seu
títol nobiliari i la seva herència i abandonà
l'Església Reformada Holandesa en
la qual havia tingut càrrecs. Membre de la Nederlandsche Bond
ter Bestrijding
van de Vivisectie (NBBV, Lliga Holandesa contra la Vivisecció),
esdevindrà el
secretari del seu fundador, C. van der Hucht-Kerkhoven. Fins al final
de sa
vida lluitarà contra la vivisecció, redactant informes i
escrivint articles i
llibrets. Com a propagandista del vegetarianisme i de
l'abstinència total es
posà en contacte amb l'ala radical dels joves de
l'Església Reformada Holandesa
organitzats en la Nederlandsche Protestantenbond (NPB, Lliga Protestant
Holandesa), que publicava el periòdic De Hervorming (La Reforma). Aquest
grup de joves radicals es va veure fortament influenciat pel pensament
socialreligiós de Lev Tolstoi i es van definir com a «cristians anarquistes» i
antiviolents. En 1897 aquest grup es va independitzar de l'NPB i edità la
revista Vrede (Pau). Aquest mateix any Ortt va escriure Christelijk
anarchisme (Anarquisme cristià), que després va ser editat sota el títol Het
beginsel der liefde (El principi de l'amor). A més de Tolstoi, el seu
pensament es va veure influenciat per Frederic van Eaden, que havia conegut en
la joventut i que era membre de la Vereeniging Gemeenschappelijk Grondbezit
(Lliga per a la possessió comuna de la terra), organització que reivindicava la
creació d'indústries i la gestió de l'agricultura de manera autogestionada pels
propis treballadors. També milità en la Vereeniging Gemeenschappelijk
Grondbezit i durant un temps va ser editor del seu òrgan d'expressió De
Pionier (El Pioner). Els anarcocristians holandesos crearen la Vereeniging
Internationale Broederschap (VIB, Societat de la Fraternitat Internacional),
que tenia com a missió la creació de colònies autogestionades basades en la
igualtat i en la fraternitat seguint les passes del cristianisme primitiu. En
1899 crearen a Blaricum una colònia amb terres molt pobres adquirida pel
professor Jac. Van Rees, que finalment no va unir-se a la colònia. Van
participar en aquest projecte J.K. van der Veer, Lodewijk van Mierop, Anne de
Koe i S.C. Kylstra, entre altres. En 1900 Ortt publicà Denkbeelden van een
christen-anarchist (Pensaments d'un anarquista cristià) i en 1903 Het
streven der christen-anarchisten (L'objectiu dels anarquistes cristians). Entre
1902 i 1903 s'incorporà a la colònia i treballà en la impremta i en
l'editorial, alhora que feia tasques de naturòpata. Durant la gran vaga
ferroviària de 1903, el comitè de vaga es va reunir a la colònia i aquest fet
desencadenà l'animadversió de les classes dominats de les poblacions properes
de Laren i Blaricum que acusaren els colons de «menjadors d'herba» i
«nudistes». Un grup d'aquests desafectes, ebris de vi, calà foc els edificis de
la colònia i els seus pobladors van haver de fugir sota la protecció de la
policia. En tornar, un grup de colons considerà que la defensa armada era
necessària per a contrarestar futurs atacs i això implicà la sortida del grup
fundador del projecte, significant finalment la fi de la comuna
anarcocristiana. Ortt va escriure una trilogia sobre la colònia. Dirigí durant
un temps Vrede i després el periòdic De Vrije Mensch (L'Home
Lliure). En 1915 signà el «Manifest de rebuig al Servei Militar», una crida a
l'objecció de consciència individual i per la qual cosa alguns dels seus
signataris acabaren a la presó. Ortt no va ser processat i en 1916 va escriure Het
peil van ons rechtswezen (El raser del nostre sistema judicial), una mena
d'acta d'acusació contra el sistema penal holandès. Després d'això abandonà els
grups anarcocristians i no participà en la creació de noves organitzacions del
moviment anarquista cristià creades en la postguerra. Entre 1901, any de la
seva fundació, i 1929, any de la seva dissolució, participà activament en el Rein
Leven-beweging (Moviment per una Vida Casta), que causà gran polèmica en
relacionar les malalties venèries amb la prostitució, en reivindicar unes
relacions sexuals destinades únicament a la procreació i en proscriure com a
anatema l'ús del preservatiu i les relacions homosexuals. No obstant això, Ortt
era partidari de l'amor lliure entre parelles heterosexuals i a partir de 1905
visqué en «matrimoni lliure» amb Tine Hinlópen –anteriorment havia estat casat
amb Anna Petronella Gelderman i en 1932 es tornà a casar amb Maria Theresia
Zeijlemaker. A partir de 1908, amb Van Mierop, creà a Soest l'Stichting
Chreestarchia (Fundació per al Domini del Bé), que publicà llibres i creà una
escola (Engendaalschool) a Soest, on va fer de mestre aplicant una metodologia
pedagògica pròpia, molt influïda per la vida religiosa. En aquesta època va
escriure relats bíblics i contes de fades per als infants. La seva particular
filosofia, barreja d'espiritisme, teologia, filosofia, parapsicologia, física i
monisme, no aconseguí força seguidors. Curiosament va ser un dels introductors
i primers a popularitzar la teoria de la relativitat d'Einstein. Fou l'editor
de la revista Spiritische, òrgan d'expressió de l'associació espiritista
«Harmonia» i fou un dels confundadors de la secció holandesa de la Society for
Psychical Research (Societat per a la Recerca Psíquica). Durant la II Guerra
Mundial deixà de participar amb la Nederlandsche Vereeniging voor
Nauurgeneeswijze (NVN, Associació Holandesa de Naturopatia) quan Hettema, el
seu principal dirigent, col·laborà amb les forces d'ocupació alemanyes. El seu
fill Felix, membre destacat de la resistència, va ser assassinat en 1944 en un
camp de concentració nazi. Sempre treballà per a l'Oficina Vegetariana, fent
conferències, mantenint la biblioteca i editant el periòdic Vegetarische
Bode (L'Herald Vegetarià). Felix Louis Ortt va morir el 15 d'octubre de
1959 a Soest (Utrecht, Països Baixos).
---
Felix
Ortt (1906)
Felix
Ortt (1917)
---
Felix
Ortt
Felix
Ortt
---
Felix
Ortt
---
Felix
Ortt i sa companya Thea (Soest, 1961)
---
---