--- Ángel
Olivares Gallego (1921-1982) El 6 de febrer de
1921 neix a Abrucena (Almeria, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Ángel
Olivares Gallego. En 1929 emigrà amb sa mare a Terrassa (Vallès Occidental,
Catalunya) i en 1935 s'adherí a les Joventuts Llibertàries i a la Confederació
Nacional del Treball (CNT). Des dels 14 anys practica la boxa i lluità en una
vintena de combats. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, amb altres
companys (Jordi Corbí, Costa, Mulet, Josep Padilla Boloix, Lorenzo Tapiolas
Vancells, etc.), participà en la sufocació de l'aixecament a Terrassa i la
comarca. Nomenat secretari de les Joventuts Llibertàries del Vallès Occidental,
fou orador en nombrosos mítings. En 1938 s'integrà en l'Estat Major del I
Batalló de la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de
l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. El febrer de 1939, quan el
triomf franquista era un fet, passà amb la 26 Divisió a França per Bourg-Madame
i va ser reclòs al Fort de Mont-Louis i posteriorment internat al camp de
concentració de Vernet. El novembre de 1939, per a sortir del camp de concentració
de Sètfonts, s'enrolà en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i va
ser enviat a treballar a la «Línia Maginot». El juny de 1940 va caure presoner
dels alemanys a les Vosges (Lorena, França) i, després d'un temps a l'Stalag
V-D d'Estrasburg (Alsàcia), el 13 de desembre de 1940 va ser deportat, sota la
matrícula 5.080, al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria),
on l'estiu de 1941 va ser integrat al «Kommando César» i enviat a diverses
localitats de la zona (Vöcklabruk, Ternberg i Schlier-Reld-Zipf). Poc abans de
l'alliberament del camp el maig de 1945, va ser ficat en un camió del qual
pogué fugí amb altres deportats i, bosc a través, aconseguí trobar les tropes
aliades. Repatriat a França, s'establí a Lodeva (Llenguadoc, Occitània), on
vivia una de ses germanes i on pogué retrobar sa companya Ginette, amb qui
posteriorment s'instal·là a París (França). En 1946 va escriure un quadern amb
els seus records de la deportació. En 1950 era secretari del Comitè
Departamental del Sena de la Federació Espanyola de Deportats i Internats
Polítics (FEDIP). A finals de la dècada dels cinquanta, era membre de la
Comissió de Relacions i de Solidaritat de Terrassa en l'Exili. A finals de 1963
cessà del càrrec de secretari del Comitè Departamental del Sena de la FEDIP,
juntament amb Francisco Biarnés, Melchor Capdevila Roca i Ramiro Santisteban
Castillo. Durant la tardor de 1967, en una assemblea general de la Zona Núm. 1
de la FEDIP, va ser nomenat delegat d'aquesta, juntament amb Francisco Biarnés,
Luis Ballano, José Caralt, Juan de Diego i Fernando García. A començament del
gener de 1972 va ser reelegit secretari del Comitè Interdepartamental de la
Regió Parisenca, amb J. Aubach, José Bailina Sibila, Luis Ballano. R. Baños,
Francisco Biarnés, J. Domènech, R. Baños, P. Font, Fernando García, T. Jemes,
F. Roda i Ramiro Santisteban Castillo. Ángel Olivares Gallego va morir el 5 de
març de 1982 a París (França). En 2005 Véronique Salou Olivares i Pierre Salou,
filla i nét d'Ángel Olivares Gallego, van publicar el llibre bilingüe
castellà-francès Los republicanos españoles
en el Campo de concentración nazi de Mauthausen, que en 2008 va ser
publicat en edicions separades. --- El
jove Ángel Olivares Gallego --- El
boxejador Ángel Olivares Gallego --- Ángel
Olivares Gallego (dreta) amb l'anarquista José Séz (esquerra) i el comunista
José Clua (centre) a la sortida del camp de concentració (1945) --- Carnet
d'Ángel Olivares Gallego de la FEDIP --- D'esquerra
a dreta: José Clua, Ángel Olivares Gallego, Roc Pelejà Rubinat, Borrell i
Domenech --- Ángel
Olivares Gallego (centre) en la inauguració del local parisenc de la FEDIP --- Ángel
Olivares Gallego parlant en la inauguració del monument de Mauthausen al
cementiri parisenc de Père-Lachaise (2 de maig de 1965) --- Ángel
Olivares Gallego parlant en la inauguració del monument de la FEDIP a Père-Lachaise
(13 d'abril de 1969) --- Ángel
Olivares Gallego parlant en la inauguració del monument de la FEDIP a Père-Lachaise
(13 d'abril de 1969) --- Ángel
Olivares Gallego de gran --- --- |