---
Fritz
Oerter (1869-1935)
El 19 de febrero
de 1869 neix a Straubing (Baviera, Alemanya) l'anarquista i anarcosindicalista
Friedrich Oerter, que va fer servir el pseudònim Bernhard Rothmann. Fill d'un sergent de l'Exèrcit Imperial, quan
era adolescent es traslladà amb sa família a Fürth, a prop de Nuremberg, on son
pare havia estat destinat. En aquesta ciutat bàvara aprengué l'ofici de
litògraf. Amb son germà Josef Oerter (Sepp),
un any més petit que ell, en 1887 s'afilià al Sozialdemokratische Partei
Deutschlands (SPD, Partit Socialdemòcrata d'Alemanya), formant part de l'ala
esquerrana del partit i organitzant, sobretot, les organitzacions juvenils. En
1890, arran de diverses expulsions, abandonaren l'SPD i es passaren al moviment
anarquista. Els germans Oerter es van veure implicats en el contraban a través
de la frontera i en la difusió de propaganda i premsa anarquista (Autonomie, etc.). En 1892 Sepp hagué de
fugir als Estats Units i en tornar, el desembre d'aquell any, va ser detingut
amb Fritz per fer «discursos sediciosos» en un míting de desocupats a Magúncia.
Jutjats el 25 d'octubre de 1893, Sepp va ser condemnat a vuit anys de treballs
forçats a la presó de Münster i Fritz a 18 mesos. La presó afectà especialment
a aquest últim i durant la dècada posterior patí una delicada salut. Després
ambdós germans es van afiliar a l'Anarchistischen Föderation Deutschlands (AFD,
Federació Anarquista Alemanya), fundada en 1903, i participaren en el seu òrgan
d'expressió Der Freie Arbeiter (El
Treballador Lliure). Arran d'unes acusacions de malversació de fons del
periòdic Der Freie Arbeiter, Sepp
abandonà en 1908 el moviment anarquista i reingressà en 1913 en la
socialdemocràcia, per posteriorment acabar en el Nationalsozialistische
Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP, Partit dels Treballadors Nacionalsocialistes
Alemanys) i ser diputat pels nazis al nord d'Alemanya, morint en 1928; Fritz,
però, restà anarquista durant tota sa vida. Quan esclatà la Gran Guerra, Fritz
defensà la postura internacionalista i entre 1918 i 1919 participà en les
activitats dels Consell d'Obrers i de Soldats de Fürth, a Baviera. En 1919
s'adherí a l'anarcosindicalista Freie Arbeiter-Union Deutschlands
(FAUD, Unió de Treballadors Lliures d'Alemanya) i passà a ser un dels seus
destacats afiliats, esdevenint l'editor del periòdic Der Syndikalist, per al qual escrigué molts d'editorials. Fou un
gran defensor de la doctrina de resistència passiva dins de la FAUD, alhora que
reivindicà la vaga general i el boicot com a eines de lluita al marge de la
violència, arma aquesta que només s'havia de fer servir com a últim recurs. Aquesta
teoria «pacifista» va ser resposta per molts militants que havien participat en
els aixecaments revolucionaris armats de 1918 i posteriors. Propagà les seves
idees de resistència passiva mitjançant gires propagandístiques i en 1920
publicà el fullet Gewalt, oder
Gewaltlosigkeit? (Violència o no violència?). Va ser molt amic de Gustav
Landauer, Ernst Toller i Erich Mühsam, tots protagonistes de la República dels
Consell d'Obrers i de Soldats de Munic. En 1924 refugià Mühsam a la seva
sortida de presó. En la dècada dels vint muntà una llibreria i una biblioteca
de préstec a Fürth. En 1935 va ser detingut per les Sturmabteilung (SA, Tropes
d'Assalt) i empresonat. Després d'un dur interrogatori, Fritz Oerter va morir
el 19 de setembre de 1935 a l'hospital del camp de concentració de
Sachsenhausen (Oranienburg, Brandenburg, Alemanya), oficialment de pneumònia. És
autor de Nacktheit und Anarchismus
(sd), Die sieben Todsünden der heutigen
Gesellschaft (1910 i 1920, sota el pseudònim Bernhard Rothmann) Arbeiter-und
Soldatenräte und ihre Aufgaben (1919), Was
wollen die Syndikalisten? (1920), Grundlagen
für ein neues Leben... (1920), Jugend
! Voran ! Eine Sammlung von Anregungen in Poesie u. Prosa (1923) i Die freie Liebe (1924), entre d'altres.
---
Fritz
Oerter
---
Fritz
Oerter (ca. 1921)
---
Fritz
Oerter fotografiat per Von Noack
---
---