---
Konstantin
Nunkov (1877-1905)
El 8 de juny de
1877 –algunes fonts citen el 21 de maig– neix a Chirpan (Stara Zagora,
Bulgària, Imperi Otomà) el revolucionari i guerriller anarquista Konstantin
Ivanov Nunkov, conegut com Kosta Nunkov
i amb el pseudònim de David Ognyanov.
Era fill d'una família humil. Va fer els estudis primaris a la seva població
natal i els secundaris a Plòvdiv (Plòvdiv, Bulgària, Imperi Otomà); tres anys
després va ser expulsat per rebel de l'Institut Alexandre I de Plòvdiv i acabà
l'educació a Burgàs (Burgàs, Bulgària, Imperi Otomà). No va poder estudiar a la
universitat per manca de diners. Va fer el servei militar a enginyers i
aconseguí un bons coneixements en explosius. Partidari del «terror revolucionari»,
va escriure dos fullets de teoria revolucionària, un en 1901 en defensa de les
seves concepcions guerrilleres (atac sistemàtic contra els alts funcionaris i
l'exèrcit turc, sabotatges, etc.) i altre una Guia per a la utilització dels explosius i dels mitjans de destrucció
(1902), tot un clàssic que va ser utilitzat per les generacions posteriors.
Després d'una temporada a Ginebra (Ginebra, Suïssa), on es relacionà amb la
colònia d'exiliats russos, marxà cap a Bèlgica per a especialitzar-se encara
més en explosius. Treballà uns anys en impremtes de Plòvdiv i de Sofia per
ajudar sa germana en els estudis. A Plòvdiv va conviure un temps amb el
revolucionari Peyo Yavorov. Des de 1895 (Insurrecció de Melnik) participà com a
guerriller en el Comitè de Macedònia del moviment revolucionari que lluitava
contra l'ocupació turca. Entaulà amistat amb destacats militants anarquistes (Petar
Mandjoukov, Slav Merdjanov i Petar Sokolov), que el decantaren pel moviment
llibertari. En 1900 lluità amb el destacament de Hristo Chernopeev a Gorna
Džumaja, actual Blagoevgrad (Blagoevgrad, Bulgària). El gener de 1902 va ser
nomenat responsable de la Vatréchna Makedonsko-Odrinska Révolucionna Organizaciia
(VMORO, Organització Revolucionària Interior Macedònica-Andrianopolitana - ORIMA)
de Progled (Chepelare, Smolyan, Bulgària, Imperi Otomà) i s'encarregà dels
atacs a Xanthi i a Ahachelebiysko. Entre el 13 i el 15 d'abril de 1902 prengué
part, com a organitzador i responsable del moviment anarquista, en el Congrés
de Plòvdiv del Districte Revolucionari d'Adrianòpolis de l'ORIMA, el qual li va
encarregar l'organització de la població rebel dels districtes tracis d'Alexandrúpoli
i de Gumurdjina. El desembre de 1902, amb Dimo Nikolov, Peter Chapkanov i Tenyu
Kolev, amb 100 quilos de dinamita, ajudà Marin Tcholakov a realitzar sabotatges
a les vies fèrries de la zona d'Alexandrúpoli. Després d'haver participat en
diversos combats guerrillers a Macedònia i a Tràcia, participà en la
insurrecció d'agost de 1903 (Revolta d'Ilinden). Un cop aquesta va ser
esclafada, retornà de bell nou a Macedònia per a acomplir tasques orgàniques i
el juliol de 1904 se li va nomenar cap del Districte Revolucionari de Kumanovo,
participant amb els insurgents armats serbis. El 2 de gener de 1905 acudí com a
delegat al Congrés de l'ORIMA d'Skopje que se celebrà a Knezhevo (Kratovo,
Macedònia, Imperi Otomà). Konstantin Nunkov va caure abatut el 12 de febrer –algunes
fonts citen el 8 de febrer– de 1905 a prop de la vila de Koutlibeg (Kumanovo,
Macedònia, Imperi Otomà) –algunes fonts citen KoÄani (Kumanovo, Macedònia,
Imperi Otomà)– durant un combat de quatre hores contra les tropes turques.
Greument ferit, trencà abans d'expirar el seu fusell i el seu revòlver perquè
no caiguessin a mans de l'enemic. Les memòries de Konstantin Nunkov, considerat
un dels herois de la pàtria búlgara, es troben dipositades a la Biblioteca
Pública «Ivan Vazov» de Plòvdiv.
---
Konstantin
Nunkov
---
Kosta
Nunkov amb el seu uniforme d'insurgent
---
Nunkov
amb sa companya
---
Revolucionaris
en el Congrés de Plòvdiv (abril de 1902). Nunkov és un d'ells
---
---