---
Patricio Navarro Avellán
(1897-1970)
El 17 d'abril de 1897 neix a Águilas (Múrcia,
Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Patricio Navarro Avellán. Rebel
visceral, quan tenia nou anys es va embarcar de polissó en un vaixell mercant
espanyol. Conductor del ferrocarril elèctric de la línia Barcelona-Sarrià, en
1915 ja estava afiliat al Sindicat de Transports «La Naval» de Barcelona
(Catalunya) de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El seu d'antuvi
anarquisme temperamental es va afermant gràcies a l'autodidactisme i durant els
anys vint va ser un destacat militant orgànic. El 23 de juliol de 1924 va patir
un greu i obscur accident a la feina que li va fracturar el crani. Va
participar en les lluites contra la patronal entre els anys 1919 i 1923;
president del Sindicat de Transports –s'encarregà especialment de l'evacuació
clandestina cap a Amèrica de nombrosos militants buscats per la policia–; fou
un dels signants de la «Carta abierta a los camaradas anarquistas», subscrita
per 74 militants llibertaris tancats a la presó Model de Barcelona i publicada
el març de 1925 en Solidaridad Proletaria,
de Barcelona, on s'exposava
el raonament que dos anys més tard menaria a la
constitució de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI), organització a la qual va
pertànyer; fou membre d'un
dels «secretariats de relacions» d'àmbit estatal que
es varen constituir per
mantenir contactes entre la militància confederal; va formar
part del grup
«Solidaritat», amb Ángel Pestaña
Núñez i altres, en 1928, que pretenia el
reagrupament dels diversos sectors cenetistes dispersos; juntament amb
destacats militants sindicalistes, va formar part del Comitè Pro
Unió Moral de
tots els militants que integraven la CNT; membre, amb Emili Mira
Aparici, del Comitè Regional de Catalunya de la CNT en 1931, que
va abandonar
per desacords; secretari del Comitè Regional de Catalunya
–amb aquest càrrec va
ser l'encarregat de comunicar, amb Francisco Ascaso Abadía, per
ràdio des de
Capitania General l'ordre, molt criticada, de la tornada al treball
durant els
fets d'octubre de 1934–; va intentar, sense èxit, durant
el Ple Regional de
Sindicats Únics de la Confederació Regional del Treball
de Catalunya, celebrat
a Barcelona entre el 5 i el 13 de maig de 1933, com a membre del
Comitè
Regional, fer de mediador en la pugna que va expulsar de la CNT els
sindicats
de Sabadell, etc. Va fer nombrosos mítings a nombroses
poblacions catalanes i
sobretot en defensa dels deportats en 1932 a Villacisneros. A
començament de
juliol de 1934, quan era director de Solidaridad
Obrera, va ser detingut amb Francisco Ascaso Abadía i Ricard Sanz García
sota l'acusació de «reunió clandestina». Quan va començar la Revolució de 1936
era secretari de la Secció Marítima del Transport de Barcelona –fou un dels
responsables de l'assalt als vaixells del port barcelonès del 16 de juliol de
1936 a la recerca d'armament per a les Joventuts Llibertàries per fer front a
l'aixecament militar– i durant la guerra es va responsabilitzar del port
d'aquesta ciutat. Va col·laborar en l'organització de l'expedició militar que
el capità Alberto Bayo Giroud va portar a terme l'estiu de 1936 contra Mallorca
feixista. Va prendre part activa en els enfrontaments de maig de 1937 i el 1938
fou president del Sindicat del Transport de Barcelona de la CNT. L'abril de
1938 era també president del Sindicat Marítim de la CNT. En 1939, amb el triomf
franquista, passà a França. Aconseguí embarcar-se cap a Amèrica amb sa companya
Oceania i sos cinc infants. Després d'un temps a Santo Domingo i a Cuba,
s'instal·là definitivament a Mèxic a partir del gener de 1944. En 1946
encapçalava la Subdelegació de la CNT mexicana. En 1947 fou delegat al II
Congrés del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'exili que se celebrà a
Mèxic i s'alineà amb els ortodoxes, oposant-se fortament a la tendència
col·laboracionista. El juliol de 1948 va ser nomenat secretari del Comitè de la
Sotsdelegació de la CNT de Mèxic, al costat de Jaume Carbó, Florencio Granell,
Lázaro Lafuente, Gabriel Pérez i Jaime Rillo. En 1958 va ser secretari de la
Delegació de la CNT en Mèxic. També va desenvolupar una intensa tasca
periodística: administrador del setmanari anarquista Crisol entre 1923 i
1924; redactor d'El Productor, de Blanes; administrador de Solidaridad
Obrera; i col·laboracions en Reconstrucció
(1948), de Londres, i en Tierra y Libertad, de Mèxic. Durant els anys
seixanta, els dissabtes, participà en les tertúlies del Cafè do Brasil de la
Ciutat de Mèxic, amb Liberto Callejas, Severino Campos Campos i Hermós Plaja
Saló, entre d'altres. Patricio Navarro Avellán va morir, després d'una llarga
malaltia, el 16 de maig de 1970 al Sanatori Espanyol de la Ciutat de Mèxic
(Mèxic) i fou enterrat l'endemà al Panteó Espanyol d'aquesta ciutat.
---
Patricio Navarro Avellán
---
Notícia
sobre la disposició judicial de Patricio Navarro Avellán publicada en el diari
madrileny El Sol del 4 de juliol de
1934
---
Notícia
sobre la detenció de Patricio Navarro Avellán publicada en el diari madrileny La Tierra del 5 de desembre de 1934
---
Patricio Navarro Avellán
---
Necrològica
de Patricio Navarro Avellán publicada en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 28 de maig de
1970
---
Necrològica
de Patricio Navarro Avellán publicada en el periòdic tolosà Espoir del 7 de juny de 1970
---
---