---
Nino
Napolitano (1893-1958)
El 20 de juny de
1893 neix a Palerm (Sicília) el propagandista anarquista antiorganitzador
Antonino Napolitano, també conegut sota diversos pseudònims (Nino, Nino
dal Vespro, Nino d'Alcamo, Libero Liberi, Alastor, L'Esule,
etc.). Sos pares es deien Antonino Napolitano i Antonina Antico. Pintor
decorador, començà a militar molt jove en el Partit
Socialista
Italià (PSI) de Palerm i participà en diversos congressos
regionals. En 1914
publicà a Palerm el fulletó Evivva el socialismo. En aquesta època
començà a interessar-se pel pensament anarquista i en 1916 era el distribuïdor
d'Il Libertario a Palerm. Durant la Gran Guerra, d'antuvi, va ser
llicenciat per qüestions de salut, però després va ser enviat a l'exèrcit. En
1917 se li van trobar «documents subversius»; acusat d'alta traïció, fou jutjat
per un tribunal militar i finalment absolt. Durant la postguerra entrà en
contacte amb el grup anarquista de Cefalù (Elia Brucato, Paolo Schicchi, etc.).
En 1919 publicà a Palerm, amb Schicchi, la conferència Mario Rapisardi.
L'uomo, il poeta, il pensatore. A partir de 1919, amb Schicchi, edità
diversos periòdics, dels quals només s'editaven un número, i el quinzenal
antiorganitzador Il Vespro Anarchico (1921-1923), del qual assumí la
direcció i fou un dels principals redactors, amb Schicchi i Gabriele
Pappalardo. Escriví nombrosos articles d'anàlisi del feixisme, de denúncia de
l'autoritarisme soviètic, sobre la influència de la Màfia a Palerm, de crítica
al parlamentarisme i legalisme dels socialistes, etc. També col·laborà en
nombrosos periòdics italians editats a l'estranger per immigrants anarquistes,
com ara L'Adunatta dei Refrattari i Il Martello, de Nova York, o Il
Risveglio, a Ginebra. Després de nombroses persecucions i segrests, Il
Vespro Anarchico fou definitivament prohibit l'octubre de 1923. Entre 1924
i 1925 edità a Reggio Calabria, amb Bruno Lisefari i Antonio Malata, el
quinzenal L'Amico del Popolo, que també fou prohibit per les autoritats.
Mancat de la llibertat d'expressió, emigrà clandestinament a França. Instal·lat
a París amb sa companya Céleste Carpentieri, fou secretari de redacció del
setmanari Il Monito (1925-199), fundat per Raffaele Schiavina. En 1925
col·laborà en Vita. Mensile di politica ed arte, suplement de Fede!
Settimanale anarchico di difesa i di cultura. El novembre de 1926 fou
detingut amb sa companya a la porta de la Llibreria Internacional i, després
d'alguns dies tancats, el 20 de novembre van ser expulsats cap a Bèlgica.
Expulsat de bell nou mesos després d'aquelles terres, s'instal·là a Suïssa, on
continuà col·laborant amb L'Adunata dei Refrattari i en la revista
anarcoindividualista novaiorquesa Eresia di Oggi e di Domani
(1928-1929). En 1928 participà en una polèmica amb Tintino Rasi, ja que havia
acusat Renato Siglich de ser un confident de la policia francesa, mentre que
aquest últim acusà Napolitano d'haver malversat 200.000 francs remesos a Rasi
pel grup de Sante Pollastro per fer propaganda. El novembre de 1928 la parella
Napolitano-Carpentieri va ser també expulsada de l'Estat helvètic, però hi continuaren
vivint sota noms falsos i amb l'ajuda del propagandista anarquista Luigi
Bertoni, principal responsable de Il Risveglio, i del francmaçó Giuseppe
Chiostergi, animador de la secció ginebrina de la Liga Italiana dei Diritti
dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home). En la primavera de 1932,
amb el suport del navilier anarquista Antonino Casubolo, aconseguí arribar a
Tunísia, on fou auxiliat per Niccolò Converti i Luigi Damiani. A finals de 1932
va ser expulsat de Tunísia i, després d'una breu estada a Marsella intentant
embarcar-se cap als Estats Units, entrà clandestinament a Suïssa, on
s'instal·là en un petit poble a prop de Ginebra, realitzat alguns viatges a la
Savoia. Després de la II Guerra Mundial, marxà a Palerm, on col·laborà en la
revista napolitana Volontà. En 1947 a Folì col·laborà en el únic número
d'Olocausto. I nostri attentatori contro il fascismo. Fou redactor, amb
Agistini Martorana, del primer i únic número de La Rivolta Umana,
publicat a Palerm el 5 d'octubre de 1950. El 5 de febrer de 1951 publicà l'únic
número de La Lotta Umana. En aquests anys continuà col·laborant amb l'Adunata
dei Refrattari. Nino Napolitano va morir el 17 de novembre de 1958 a Palerm
(Sicília).
---
Nino
Napolitano
---
Foto
policíaca de Nino Napolitano
---
Retrat de Nino
Napolitano (ca. 1944)
---