---
José Nakens Pérez (1841-1926)
El
21 de novembre de 1841 neix a Sevilla (Andalusia, Espanya) el periodista,
republicà radical insurreccionalista i anticlerical José Nakens Pérez. De
família humil i liberal, son pare fou perseguit pel règim de Ferran VII durant
l'anomenada Dècada Ominosa (1823-1833), fet que marcà el destí de son fill. Per
necessitat, molt jove s'enrolà en el Cos de Carrabiners. En 1866 fou destinat a
la Direcció General del Cos a Madrid, època en la qual ja havia escrit dues
obres de teatre que mai no arribarien a representar-se. En 1866 començà a
escriure en diversos periòdics (El Jeremías, República Ibérica) i
en 1871 fundà El Resumen. Els seus poemes patriòtics van
gaudir de certa fama, però va ser en el «teatre per hores» --peces curtes generalment
d'un acte que eren populars per la seva facilitat de versificació-- on reeixí;
però ni l'autor mateix recopilà i edità aquestes obretes que ni tan sols
signava. En 1876 començà a treballar en el periòdic El Globo, des de les
pàgines del qual acusà Ramón de Campoamor de plagiar Víctor Hugo, fet que
llançà el seu nom a les rotatives. El 10 d'abril de 1881, quan feia poques
setmanes que els liberals havien arribat al poder, va treure el setmanari
satíric, republicà i anticlerical El Motín, la finalitat del qual era
combatre els conservadors, defensar la unitat del Partit Republicà i lluitar
contra el poder del clergat. En 1891 tingué un fill no reconegut amb l'actriu
de repartiment Soledad Bueno, que arribarà a ser un destacat periodista (Javier
Bueno). En 1897 va mantenir contactes amb l'anarquista Michele Angiolillo, que
en mateix any assassinà Cánovas del Castillo. En 1898 fou redactor de la
revista més important de la Generació del 98, Vida Nueva. Va defensar la
via insurreccionalista de Manuel Ruiz Zorrilla i, encara que salvà de la seva
crítica Estanislao Figueras, primer president de la República, blasmà contra
els seus successors, Emilio Castelar i Nicolás Salmerón. Proposà la creació de
l'Assemblea Republicana i el 25 de març de 1903 es reuní amb gairebé dos mil
republicans que acordaren crear un únic partit del qual fou nomenat Salmerón
cap suprem, a proposta seva, qui a més fou elegit per ocupar un càrrec en la
comissió directora. Però, desil·lusionat, dimití l'any següent i en 1905 se
separà de Salmerón, ja que aquest s'allunyava d'una acció radical
revolucionària. La tornada al poder del Partit Conservador el convertí en un
perseguit i en menys de dos anys van caure sobre el seu mordaç periòdic 84
processos per delictes d'impremta, amb copioses multes i empresonaments dels
seus directors legals; fins i tot alguns bisbes dictaren almenys 47 excomunions
contra els redactors. No obstant això, el periòdic aconseguí sobreviure
miraculosament, malgrat les minses subscripcions i les seves dificultats de
distribució, ja que pràcticament no es podia vendre al carrer. A més, Nakens,
fou escarnit pels propis republicans moderats, com ara Ruiz Zorrilla. En 1906
fou acusat d'amagar l'anarcoterrorista Mateo Morral, que havia llançat una
bomba contra Alfons XIII; però el que es demostrà fou que va ajudar a amagar-lo
a la redacció del seu periòdic. Per aquest fet fou condemnat el juny de 1907 a
nou anys de presó. Durant el tancament a la cel·la número 7 de la presó Model
de Madrid va escriure una sèrie d'articles en El País que compilà en dos
llibres --Mi paso por la cárcel i La celda número 7-- on, entre
altres coses, defensà el programa de reformes penitenciàries de Rafael
Salillas. Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna, fou també
detingut com a inductor de l'atemptat i, encara que fou alliberat, fou novament
processat més tard i afusellat. El 8 de maig de 1908, a petició de popular
signada per Benito Pérez Galdós, fou indultat pel govern d'Antoni Maura i tornà
a redactar El Motín, afegint el subtítol «Semanario Político» i arribat
a tirar 20.000 exemplars. La seva estada a la presó l'havia donat cert prestigi
«martirològic» i les seves edicions, com ara els fullets de la «Biblioteca del
Apostolado de la Verdad» i les «Hojitas piadosas», assoliren tirades de 100.000
exemplars. A partir de 1914, però, El Motín començà a perdre lectors. En
1918 emmalaltí de la vista, fet que li impossibilitava d'escriure, ell que era
l'únic redactor de la publicació. En la dècada dels vint el periòdic estava en
franca decadència, però el gener de 1923 edità un número extraordinari amb la
col·laboració d'eminents republicans (Roberto Castrovido, Hermenegildo Giner de
los Ríos, Marcel·lí Domingo i Álvaro de Albornoz). A finals de 1924, diversos
periodistes es mobilitzaren per recaptar diners en la seva ajuda i l'any
següent l'Associació de la Premsa, presidida pel metge maçó, periodista i
alcalde de Madrid, José Francos Rodríguez, li concedí una pensió vitalícia de
150 pessetes mensuals. Un any després, el 12 de novembre de 1926 José Nakens
Pérez va morir d'una congestió cerebral a Madrid (Espanya). Sa filla continuà
editant El Motín. Col·laborà en nombroses publicacions periòdiques i és
autor de centenar de llibres i fullets.
---
José Nakens Pérez
---
El Motín, periòdic editat per Nakens
---
Nakens surt del cotxe cel·lular per assistir al judici de la bomba de Mateo Morral contra la comitiva reial (Foto de Campúa publicada en Nuevo Mundo, número 700, del 6 de juny de 1907)
---
Nakens surtin de l'Audiència en acabar el judici (Foto de Campúa publicada en Nuevo Mundo, número 701, del 13 de juny de 1907)
---
Subscripció a favor de Nakens
---
José Nakens
---
---