---
Manuel
Muñoz Díaz (1896-?)
El 14 de setembre
de 1896 neix a San Cristóbal de Segovia (Segovia, Castella, Espanya)
l'anarcosindicalista Manuel Muñoz Díaz –el segon llinatge a vegades citat Díez–, que va fer servir el pseudònim Díez San Cristóbal. Durant la dictadura
de Primo de Rivera es va refugiar a França sota el nom de Díez San Cristóbal, on milità especialment a Lió (Arpitània) i a
Bordeus (Aquitània, Occitània). Sembla que va ser a França on conegué sa futura
companya, Josefa Lapeira, que va ajudar a París (França) Buenaventura Durruti
Domínguez i Francisco Ascaso Abadía i que fou molt activa durant el procés als
militants italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. En 1931, amb la
proclamació de la II República espanyola, s'establí a Barcelona (Catalunya) i
va ser empresonat governativament poc després. A la presó conegué Marià
Rodríguez Vázquez (Marianet), del
qual esdevingué amic. Paleta de professió, entre novembre de 1931 i 1934 fou
president del Sindicat de la Construcció de Barcelona de la Confederació
Nacional del Treball (CNT). El desembre de 1931 fou delegat del Sindicat de la
Construcció de la CNT de Barcelona a la Conferència Regional. El 17 d'abril de
1932 va ser detingut amb Gabriel Reguesa González per haver intentat intervenir
en un míting del Partit Radical Socialista de Catalunya (PRSC) celebrat al
Palau de les Arts Decoratives de Montjuïc. En aquesta època col·laborà en Tierra y Libertad. Durant una vaga de
quatre mesos del seu sector de 1933, va ser detingut l'agost d'aquell any com a
membre del Comitè de Vaga i empresonat al vaixell-presó Manuel Arnús, ja que era considerat per les autoritats com
l'instigador d'atemptats amb explosius a les obres i com a propagandista
anarquista. Dos mesos després, gràcies a una campanya de suport al seu favor i
d'haver portat a terme una vaga de fam, va ser posat en llibertat. El 23 de
març de 1935 va ser detingut amb altres companys (Juan García Poblador, Alejandro
Gràcia Fernández, Julián Rodríguez Rodríguez i Miguel Sáez Revilla) i el juny d'aquell
any va ser novament detingut i portat emmanillat a València (València, País
Valencià), on va ser empresonat sense judici durant mesos. Quan el cop militar
feixista de juliol de 1936, va ser nomenat president de la Junta Local de
Defensa Passiva de Barcelona i secretari de la CNT d'aquesta ciutat,
participant com a tal en nombroses reunions del moviment llibertari.
Posteriorment va ser nomenat regidor d'Urbanisme i Obres del Comitè Permanent
Municipal (Ajuntament) de Barcelona. En aquesta època col·laborà en Solidaridad Obrera. En 1939, amb el
triomf franquista, passà a França i va ser internat al camp de concentració de
Sant Cebrià. Aconseguí embarcar-se cap a Mèxic, on en 1946 edità el periòdic Acción i col·laborà en España Libre. En 1947 formà part de
l'«Agrupació CNT», favorable a les tesis «col·laboracionistes» de l'interior.
En 1947, en una petita nota publicada en el periòdic parisenc Ruta, demanava informació sobre sa filla
Aurora (Margot), mitjançant el
company M. García a Tànger (Marroc), on es trobava la seva excompanya Josefa Lapeira.
A Mèxic col·laborà en el periòdic Tierra
y Libertad. En 1960 publicà la biografia Marianet. Semblanza de un hombre. Desconeixem la data i el lloc de
la seva defunció.
---
Manuel
Muñoz Díaz
---
Manuel
Muñoz Díaz, regidor de l'Ajuntament de Barcelona
---
Retrat
de Manuel Muñoz Díaz aparegut en el periòdic barceloní Solidaridad Obrera del 22 d'octubre de 1937
---
Portada
del llibre Marianet. Semblanza de un
hombre (1960)
---
---