---
Pedro
Moya Paredes (1912-2011)
L'11 de desembre
de 1912 neix a Casas Viejas (Cadis, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista i
resistent antifranquista Pedro Moya Paredes, conegut com Moyita. Sos pares es deien Cristóbal Moya López i Teresa Paredes
González. Jornaler de professió, s'afilià a les Joventuts Llibertàries, de les
quals va ser nomenat secretari de l'Agrupació Local, i a la Federació Local de
la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Casas Viejas. Participà
activament en els enfrontaments armats durant l'aixecament revolucionari de
gener de 1933 i per aquests fets va ser detingut. Quan el cop feixista de
juliol de 1936, aconseguí passar a la zona republicana. Lluità a la serra de
Ronda, després a Màlaga i fou comissari polític de la IV Companyia del 270
Batalló, amb el grau de capità, de l'Exèrcit Popular de la II República
espanyola, en unitats que combateren a Pozoblanco i els fronts del llevant
peninsular. El triomf franquista li agafà a Castelló de la Plana (Plana Alta,
País Valencià) i retornà a Benalup de Sidonia, nou nom de Casas Viejas (actualment
Benalup-Casas Viejas). L'abril de 1939 va ser detingut i portat a Medina-Sidonia
(Cadis, Andalusia, Espanya). Jutjat en consell de guerra l'agost de 1939, va
ser condemnat a 12 anys i un dia de reclusió. El 20 de juny de 1941 va ser posat
en llibertat condicional a la presó gaditana de Jerez de la Frontera. Retornà
al seu poble i, encara que empaitat per les autoritats franquistes, el 28 de
març de 1942 es casà amb Mariana Lago Estudillo (1918-2007). El 5 d'abril de
1944, acusat de robar uns indiots, va ser detingut durant cinc dies. Un mes
després, després d'haver denunciat alguns comerciants i el sergent de la
Guàrdia Civil Manuel Marín Galindo per haver alterat els preus dels productes
alimentaris, va ser detingut a Cadis acusat de denúncia falsa; durant aquesta
retenció, un comandant de la Guàrdia Civil li va proposar esdevenir confident,
cosa que refusà. Arran d'aquest fet decidí fugir a la serra. A finals de 1944
creà i encapçalà un petit grup guerriller format pels germans José (Chiquito) i Francisco Fernández Cornejo
(Largo Mayo), Miguel Fernández Tizón
(Cartucho) i El Porruo, tots militants de la CNT. Aquest grup actuà per la zona
gaditana de Casas Viejas, Medina-Sidonia, Chiclana i Alcalá de los Gazules.
Avituallat per familiars i amics, el grup no cometé segrests, sinó únicament
robatoris de cabres i d'aliments, caça furtiva i algunes extorsions als
ricassos de la zona. El 14 de març de 1945 va ser sorprès per la Guàrdia Civil,
amb El Porruo, a la devesa del
Cermeño, a Alcalá de los Gazules, i durant l'enfrontament aconseguí fugir, però
son company fou abatut. El desembre de 1946, després de diversos intents de
fugir cap a Castelló de la Plana i a França realitzats a peu, passà a Tànger,
on es reuní, l'agost de 1947, amb Miguel Fernández Tizón (Cartucho) i ambdós es van veure implicats en l'assalt armat d'una benzinera.
Detingut, va ser jutjat i condemnat a una llarga pena. Va ser empresonat a
Tànger des del 20 de gener de 1947 al 15 d'abril de 1952, quan va ser extradit
a l'Espanya franquista i tancat a la presó de Novelda (Vinalopó Mitjà, País
Valencià). El juny de 1955 va ser condemnat a 13 anys de presó per «bandidatge
i terrorisme» i tancat a diverses penitenciaries (Valladolid, Alacant, Puerto
de Santa María i Burgos). El 22 de desembre de 1963 va ser posat en llibertat
condicional. L'any següent s'instal·là, amb sa companya Mariana, a Torrent
(Horta Oest, País Valencià), on treballà com a guàrdia d'una fàbrica i en
altres oficis. Després de la mort del dictador Francisco Franco, batallà per
aconseguir una indemnització pels vints anys passats a les presons i fou un
dels que negociaren amb el ministre d'Economia Rodrigo de Rato y Figaredo les
indemnitzacions de les víctimes del franquisme. Un cop jubilat visqué entre
Torrent i Benalup. Participà en el Congrés d'Associacions Andaluses celebrat a
Jabalquinto (Jaen, Andalusia, Espanya). És autor de Los históricos sucesos de Casas Viejas y los responsables directos de
aquella barbarie (sd) i de Los
reflejos «del mundo libre». Eco de la sociedad internacional. Enlace
patrimonial del siglo XX entre Ronald Reagan y Felipe González (1986).
Pedro Moya Paredes va morir el 16 de gener de 2011 a l'Hospital de Puerto Real
(Cadis, Andalusia, Espanya).
---
Pedro
Moya Paredes
---
Maria
Lago Estudillo, esposa de Pedro Moya Paredes, i els fills de la parella
---
Pedro
Moya Paredes i Maria Lago Estudillo, a l'esquerra, a Torrent (ca. 1967)
---
Pedro
Moya Paredes (primer per la dreta) i un grup d'amics, entre ells el cantautor
Manuel Gerena (al centre) durant el Congrés d'Associacions Andaluses celebrat a
Jabalquinto
---
Pedro
Moya Paredes
---
Pedro
Moya Paredes
---
--