---
Fabián
Moro Esteban (1912-1987)
El 22 de juliol de
1912 neix a Bilbao (Biscaia, País Basc) –erròniament en algunes fonts citen
Burgos (Castella, Espanya)– el propagandista anarquista i anarcosindicalista
Fabián Moro Esteban. Era fill d'una família d'artesans ebenistes. Des de molt
jove començà a militar en els moviment socials de Burgos. En 1931 s'afilià a
les Joventuts Socialistes i poc després passà a les Joventuts Llibertàries. En
aquesta època patí diverses detencions per les seves activitats revolucionàries.
L'1 de maig de 1932 resultà ferit, juntament amb Pedro Rodríguez, pels guàrdies
d'assalt que reprimiren la manifestació anarcosindicalista. En 1934, a resultes
de les seves activitats antimilitaristes portades a terme a les casernes de
Burgos, va ser perseguit i fugí cap a Catalunya, on s'encarregà del Comitè
Pro-Presos de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès, Catalunya). Posteriorment
es refugià a Palma (Mallorca, Illes Balears), amb Francisco Santamaría i Julián
Floristán Urrecho. Quan esclatà la guerra civil estava a Balaguer (Noguera,
Catalunya) i a Barcelona va ser nomenat secretari de Premsa i Propaganda i
responsable d'un periòdic llibertari. El setembre de 1936 assistí com a delegat
de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès, Catalunya) a una reunió
extraordinària de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona. En
aquesta època militava en les Joventuts Llibertàries del barri de Santa Eulàlia
de l'Hospitalet de Llobregat i en l'Ateneu Llibertari «Luz y Amor». Després
lluità al front d'Aragó enquadrat en la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti»)
de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola i fou redactor del periòdic Acracia. El febrer de 1939, quan el
triomf franquista era un fet, creuà els Pirineus i va ser internat durant un
any als camps de concentració d'Argelers, Barcarès i Bram; després va ser
enviat a treballar de llenyataire a Blanot (Borgonya, França) en una Companyia
de Treballadors Estrangers (CTE), on va establir contactes amb la Resistència.
Més tard va ser enviat a Brest (Bretanya) per a fer el Servei de Treball
Obligatori (STO) alemany. Després de la II Guerra Mundial s'instal·là a Mâcon
(Borgonya, França). En 1948 obtingué l'estatut de refugiat polític i s'establí
a París (França), on treballà en diversos oficis. Gran admirador del metge
anarquista Isaac Puente Amestoy, prologà la biografia inèdita d'Abel Ramírez
Romeo Doctor Isaac Puente. Biografía,
ideario y polémica. Donà moltes conferències, especialment sobre el tema
«Federalisme i centralisme a Espanya», i col·laborà en molts de títols de la
premsa llibertària de l'exili, com ara Anarkia,
Cenit, CNT, Combat Syndicaliste,
Espoir, Ruta, Solidaridad Obrera,
Suplemento Literario de Solidaridad
Obrera, Tierra y Libertad, Umbral, etc. És autor de Pablo o el discurso del hombre libre
(1965), Temas esenciales del anarquismo.
Espíritu y materia (Esquema) (1968) i Las
Juventudes Libertarias en España. Análisis espectral (1970). A partir de
1978 passà temporades de dos o tres mesos anuals a Barcelona, on va fer costat
la reconstrucció de la CNT, especialment la Federació Local de Barcelona,
col·laborant en l'equip de redacció de la revista Ideas-Orto. En 1986 caigué greument malalt i començà a redactar les
seves memòries que restaren inacabades. Fabián Moro Esteban va morir el 27
d'octubre de 1987 a Saint-Mandé (Illa de França, França) i fou enterrat al
cementiri Nord d'aquesta localitat.
---
Notícia
de la repressió contra Fabián Moro Esteban apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 3 de maig de 1932
---
Fabián
Moro Esteban en un camp de concentració francès (1939)
---
Fabián
Moro Esteban
---
Necrològica
de Fabián Moro Esteban apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 19 d'abril de 1988
---
---