---

Émilienne Morin (1901-1991)

El 28 d'octubre de 1901 neix a Angers (País del Loira, França) l'anarquista i anarcosindicalista Émilienne Léontine Morin, coneguda com Mimi i també com Émilienne Durruti. Filla d'Étienne Morin, militant anarcosindicalista del Sindicat de la Construcció, freqüentà de ben joveneta els cercles revolucionaris. A partir de 1916 entrà a treballar de secretària per al periòdic pacifista Ce qu'il faut dire, alhora que militava en el grup de les Joventuts Sindicalistes de la Sena del XV Districte de París (França), formant part, a partir de 1923, de la seva directiva. En 1924 es casà a Yerres (Illa de França, França) amb el militant anarquista Mario Cascari (Cesario Tafani o Oscar Barodi), del qual es divorcia dos o tres anys després. El 14 de juliol de 1927 conegué Buenaventura Durruti Domínguez, a les hores exiliat a París, a la Llibreria Social Internacional del carrer de les Prairies del XX Districte parisenc, i esdevingué sa companya. El mateix dia, sa amiga Berthe Faber conegué al mateix lloc el seu futur company Francisco Ascaso Abadía. El juliol d'aquell any Durruti va ser expulsat cap a Bèlgica i ella abandonà el seu treball de estenodactilògrafa i el seguí a Brussel·les, lloc on residien semiclandestinament nombrosos anarquistes espanyols. A la capital belga va fer especial amistat amb Lola Iturbe i son company Juan Manuel Molina. La parella visqué com pogué la difícil vida del proscrit, però en 1931, amb la proclamació de la II República espanyola, ambdós marxaren cap a Catalunya. Durant els anys republicans participà activament en nombroses reunions i manifestacions i col·laborà en els periòdics de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El 4 de desembre de 1931 tingué a Barcelona sa filla Colette, que hagué de criar tota sola ja que son company Durruti gairebé sempre estava en fuita o a la presó. Gràcies a l'ajuda dels companys, aconseguí una feina d'acomodadora al Teatre Goya de Barcelona i fou Teresa Margalef qui sovint s'ocupà de la petita Colette quan sa mare treballava. Durant la guerra civil i la Revolució, s'integrà en la «Columna Durruti» al front d'Aragó i treballa com a secretària a la seva Caserna General, on fou responsable del Departament de Premsa. Però les necessitats de Colette l'obligaren a abandonar el front, alhora que son company marxà cap a Madrid amb una part de la columna per a participar en la seva defensa i on aquest trobà la mort el 20 de novembre de 1936. Després d'una temporada treballant al Consell de Defensa, en 1938 retornà a França, on desenvolupà una intensa tasca propagandística a favor de la Revolució espanyola. En aquesta època, col·laborà activament amb Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), amb Louis Lecoin i Nicolas Faucier, i en el seu òrgan d'expressió. També col·laborà en Le Libertaire, òrgan de la Unió Anarquista (UA), on publicà els seus records al front aragonès. El 22 de novembre de 1938 presidí el míting de commemoració de la mort de son company, organitzat per l'UA, que tingué lloc al Palais de la Mutualité de París, i on prengué la paraula E. Frémont, Suzanne Levy, Pedro Herrera Camarero i Jules Chazoff. Després de la II Guerra Mundial establí relació amb els nombrosos militants espanyols aleshores exiliats a França. Émilienne Morin va morir el 14 de febrer de 1991 a Quimper (Cornualla, Bretanya), lloc on s'havia retirat.

---

D'esquerra a dreta: Buenaventura Durruti, Émilienne Morin, Gregorio Jover, Berthe Faber i Francisco Ascaso (París, 1926)

---

D'esquerra a dreta: Berthe Faber, Francisco Ascaso, Émilienne Morin i Buenaventura Durruti
(París, estiu de 1927)

---

Buenaventura Durruti i Émilienne Morin (París, novembre de 1928)

---

Buenaventura Durruti i Émilienne Morin (Berlín, 1929)

---

D'esquerra a dreta: Buenaventura Durruti, ?, Francisco Ascaso, Émilienne Morin i Berthe Faber (Brussel·les, 1929)

---

Émilienne Morin (1935)

---

Émilienne Morin en un dibuix d'E. Vincente sobre l'anterior foto

---

Durruti, Morin i Colette (Barcelona, febrer de 1936)

---

D'esquerra a dreta: drets: companya d'Abad de Santillán i Diego Abad de Santillán; assegudes: ?, Émilienne Morin i ?
(Domicili d'Abad de Santillán, Barcelona, octubre de 1936)

---

Enterrament de Buenaventura Durruti. Émilienne Morin és la tercera per l'esquerra
(Barcelona, 22 de novembre de 1936)

---

Émilienne Morin i Colette Durruti (1973)

---

D'esquerra a dreta: drets: Colette Durruti, Joaquina Dorado, Liberto Sarrau; asseguts, Émilienne Morin, Rosa Durruti i Ricard Sanz (1979)

---

Escriu-nos

---