---
José Montiel Gil
El
13 d'agost de 1916 neix a Màlaga (Andalusia, Espanya) el
militant
anarquista i anarcosindicalista José Montiel Gil. Sos pares es
deien Andrés Montiel Hazañas, jornaler, i María
Gil Bezerra. Va passar la seva infantesa
al barri malagueny de La Trinidad, entre un col·legi
salesià de fèrria
disciplina, els amics i el futbol («Centro Sport
Trinitario»). Orfe de mare als
11 anys, començà a fer feina amb son pare Andrés,
anarcosindicalista, i son
germà major Antonio, marxista, als tallers Taifefe,
concessionària de la Ford,
com a aprenent de fuster carrosser, ofici que exercirà tota sa
vida. Amb la
instauració de la II República va començar a
militar en el moviment anarquista,
encara que dins la feina estava afiliat a la socialista Unió
General de
Treballadors (UGT). Poc abans de l'aixecament feixista, durant una
assemblea
del gremi, va donar-se de baixa del sindicat socialista per afiliar-se
en
l'anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT).
Quan va esclatar
la guerra va formar part de la Unió de Joventuts
Llibertàries (UJL) de Màlaga.
Quan les tropes feixistes ocupen aquesta ciutat, fugirà a
Almeria i després
marxarà a Madrid, on s'incorporarà en la XIV Brigada
Internacional amb el grau
de capità. Aquesta brigada estava composta per voluntaris
belgues i francesos i
lluitarà en diverses batalles i cops de mà (Alto de
León, Cuesta de la Reina,
Barsai, Jarama, Antonion, l'Ebre, etc.). Perduda la guerra, la retirada
l'agafarà ferit en un hospital de Girona (Gironès,
Catalunya) i socorregut en
ple bombardeig és portat fins a la frontera. Va acabar, com
tants altres, al
camp de Sant Cebrià. A mitjans de 1940 va ser alliberat per
l'exèrcit francès
de les tropes nazis i, amb un grup de companys, marxà a la
frontera per
reprendre la resistència contra el franquisme. A Bordeus
(Aquitània, Occitània)
fou detingut per la gendarmeria francesa i internat al camp d'Argelers,
per
després ser destinat «voluntari» a l'illa de Jersey
per treballar al Mur de
l'Atlàntic. Amb l'Alliberament, participarà de bell nou
en la resistència
antifranquista en la CNT, especialment en la recaptació de fons
per a
l'Interior. En aquests anys farà amistat amb el socialista Pablo
Sastre i
acabarà casant-se a París (França) amb sa filla
Isabel, amb qui tindrà dos
fills, Edith i José. A començaments de 1950, amb Pablo
Sastre, mitjançant la
International Refugee Organization (IRO, Organització
Internacional del
Refugiats), tots marxaran a l'exili americà. José Montiel
Gil es va instal·lar
a La Plata (Buenos Aires, Argentina), on es va dedicar a la fusteria.
En 2016
celebrà el seu centenari envoltat de sa família.
---
José Montiel Gil
---
José Montiel Gil envoltat de sa família en la
celebració del seu centenari
---
---