---
Josep Molas Duran (1861-1897)
El 5 de juliol de 1861 neix a Igualada (Anoia, Catalunya) l'anarquista
Josep Aleix Joan Molas i Duran, conegut com El Burleta, per la seva
afició a la broma. Sos pares es deien Aleix Molas Casanovas, pagès, i Rosa
Duran Balcells, i era el tercer de cinc germans. Va fer el servei militar com a
cornetí d'ordres a la guarnició de Barcelona. D'escassa instrucció, feia de
manobre a Igualada. Sembla que es va veure influenciat pel grup editor
(Frederic Carbonell Barral, Bonaventura Botines Codina, Lluís Llansana Sabaté,
Pere Font Poch, Francesc Serret Constansó, Josep Carreras Llansana i Pere Marbà
Cullet) del setmanari anarquista La Federación Igualadina (1883-1885). Després
marxà a Barcelona, on treballà de paleta a Gràcia i s'introduí en els cercles
llibertaris, destacant com a activista en la societat obrera de paletes. L'1 de
gener de 1893 participà com a orador, en representació dels paletes, en el
míting de la plaça de braus de Barcelona, juntament amb Manuel Ars Solanellas.
L'endemà del 24 de setembre de 1893, data de l'atemptat contra el general
Arsenio Martínez Campos a mans de Paulí Pallàs Latorre esdevingut a la Gran Via
barcelonina, va ser detingut com a destacat militant anarquista i romangué empresonat
governativament durant més d'un any. Un cop lliure, el 3 de juliol de 1895 va
ser novament detingut, però per una qüestió de faldilles i amollat poc després
per manca de proves. El 8 de juny de 1896, l'endemà de l'atemptat contra la
processó del Corpus Christi al carrer dels Canvis Nous de Barcelona, va ser
detingut, juntament amb molts altres militants, pels inspectors de policia
Daniel Freixa i Antoni Tresols. El seu empresonament al castell de Montjuïc va
ser completament arbitrari, sense garanties processals i, a partir del 6
d'agost, va ser sotmès a tortura, dirigida per la secció especial de la policia
judicial barcelonina encapçalada pel primer tinent de la Guàrdia Civil Narciso
Portas Ascanio. Va escriure unes cartes sobre les tortures que va patir i que
van ser publicades per la premsa anarquista internacional (Les Temps Nouveaux,
Le Libertaire, Le Père Peinard, de París, i Despertar, de
Nova York). En el muntatge policíac se li acusà, malgrat tenir coartada amb
testimonis, de ser coautor amb cooperació directa de l'atemptat, atribuït al
principal acusat, Tomàs Ascheri. Entre l'11 i el 15 de desembre de 1896 va
tenir lloc el consell de guerra ordinari a porta tancada, on va fer una exposició
de les tortures infligides, però el 19 de desembre de 1896 va ser condemnat a
mort juntament amb set companys. El 28 d'abril de 1897 la Sala de Justícia del
Consell Suprem de Guerra i Marina de Madrid, que havia de revisar el cas i
dictar la sentència definitiva, condemna a mort cinc dels processats (Joan
Alsina Vicente, Tomàs Ascheri Fossati, Lluís Mas García, Josep Moles Duran i
Antoni Nogués Figueras). El 3 de maig rebé la notificació sentència, tot
cantant l'himne anarquista, i aquell mateix dia els condemnats entraren en
capella. Josep Molas i Duran va ser afusellat el 4 de maig de 1897 als fossats
de la fortalesa militar del castell de Montjuïc de Barcelona (Catalunya), tot
cridant «Visca la Revolució Social!», i el seu cos sepultat en una fossa comuna
del cementiri barceloní del Sud Oest.
---
Josep Molas i Duran
---
L'atemptat del Corpus segons un dibuix de l'època
---
Retrat de Josep Molas segons el setmanari barceloní La Campana de Gràcia del 12 de setembre de 1896
---
L'afusellament del 4 de maig de 1897 segons un dibuix
de Joan Pellicer Montseny aparegut en el setmanari barceloní La Campana de Gràcia del 8 de maig de 1897
---
---