---
Jules
Moineau (1858-1934)
El 15 de gener de
1858 neix a Lieja (Valònia) l'anarquista Jules Moineau. Fill d'una llevadora,
quan tenia 10 anys quedà orfe de pare. Amb 15 anys entrà a l'Escola de Mines
per estudiar enginyeria. Primer republicà, es va veure atret pel col·lectivisme
i esdevingué anarquista. En 1884, en morir sa mare, i per respectar el desig d'aquesta,
es va inscriure a l'escola militar. Quan les grans vagues de 1886, abandonà
l'exèrcit amb el grau de tinent per no haver d'enfrontar-se amb els obrers. Després
de militar activament a Verviers (Valònia), fou animador, amb Édouard Wagener, dels
grups anarquistes valons d'Ougrée, Seraig i Flémalle. Entre el 18 i el 19 de
març de 1886, dies d'aniversari de la Comuna de París, participà amb el grup
anarquista de Lieja, i especialment amb Jean Rutters i Édouard Wagener, en un
important moviment revolucionari en el qual la població obrera ocupà la ciutat
i es lliurà al pillatge als barris acomodats –molts d'anys després, relatà
aquests esdeveniments en el seu article «Rétrospective révolutionnaire»,
publicat el desembre de 1933 en Le Réveil
Anarchiste. Posteriorment marxà cap a Brussel·les (Bèlgica), on no va
trobar feina, i marxà amb altres tres companys (un periodista, un enginyer i un
perruquer italià), després de deixar la major part de l'herència maternal a
cura de sa germana, cap el Brasil amb la finalitat de fundar una colònia
llibertària a la zona de Santos (São Paulo, Brasil). Després del fracàs
d'aquesta aventura, retornà a Bèlgica, on es casà i aconseguí feina a la «Compagnie
Wagons-Lits». Per evitar haver de donar ordres als subordinats a la feina,
abandonà el treball i s'establí a París (França), on es guanyà la vida fent de
pintor en la construcció a les obres de l'Exposició Universal de 1889. De bell
nou a Lieja, esdevingué viatjant de comerç i fundà els Grups Econòmics Obrers
(GEO; que encara funcionava en els anys trenta), esdevenint, amb Lambert Hansen
i Joseph Wolff, un dels principals animadors del grup anarquista «Les
Antiautoritaires» de Lieja. Més tard treballà d'oficinista. Durant l'estiu de
1890, amb Henri Wysmans, prengué la paraula en mítings socialistes i de «La
Libre Pensée», davant públics de cent-cinquanta a dues-centes persones. Quan es
desencadenà la gran ona repressiva contra el moviment anarquista arran dels
atemptats esdevinguts entre març i abril de 1892, va ser detingut durant la nit
de l'1 al 2 de maig de 1892, juntament amb altres militants (Guillaume
Beaujean, Joseph Beduin, Charles Berré, Jacques Berré, Léopold Ehx, Jeseph
Guilmot, Lambert Hansen, Alfred Hesy, Alphonse Lacroix, Émile Marcotty, Aimé
Matheyssen, Joseph Naniot, Émile Nossent, Pierre Scheilchbach i Joseph Wolff),
i acusat d'haver posat una bomba, que no va explotar perquè un agent apagà la
metxa, el 16 de març de 1892 davant el domicili del conseller Renson, president
de l'Audiència. Processat de «robatori de dinamita i de complot» durant el judici
que se celebrà el 18 de juliol de 1892 davant l'Audiència de Lieja, acceptà
absolutament la responsabilitat dels fets, es declarà anarquista i seguidor
dels nihilistes russos, i va ser condemnat a 25 anys de treballs forçats.
Altres dos acusats, Guillaume Beaujean i Émilie Marcotty, també van ser
condemnats a 20 anys. Jules Moineau va ser tancat a la presó de Lovaina (Flandes),
mentre sa companya i sa germana quedaren al cuidat de sos dos infants Valère i
Raymond. Durant la primavera de 1898, amb la finalitat d'aconseguir una
amnistia, es presentà com a candidat en una llista socialista, però finalment
va rebutjar aquesta via contrària a les seves idees anarquistes. Malgrat les
nombroses vegades que anà a parar a cel·les de càstig per rebel·lió a dins la
presó, pogué mantenir-se ferm gràcies a les visites trimestrals amb sa
companya, sos infants i sa germana, a més de mantenir una important
correspondència amb l'exterior, participant fins i tot en treballs
d'investigació d'estudiants de la Universitat de Lovaina. En 1900 publicà el fullet
Lettres d'un forçat. El novembre de
1901, gràcies sobretot a la campanya que portà a terme el seu advocat, el
socialista Émile Royet, es beneficià d'un alliberament anticipat i durant un
míting organitzat durant la vaga de 1901 a Lieja, contà la seva experiència a
la presó de Lovaina davant un públic d'unes dues mil persones. A començament de
novembre de 1902, en un míting celebrat a la «Nouvelle Cour de Bruxelles», amb
Chapelier, Hatstont, Lucien Hénault i Robyn, reivindicà novament la
responsabilitat dels seus actes. El 22 de desembre de 1902, amb Georges Thonar,
participà com a orador en un míting celebrat a Lieja en el marc de la campanya
internacional per l'amnistia dels supervivents de «La Mano Negra» andalusa de
1883. Entre 1903 i 1914 col·laborà en els periòdics anarquistes belgues L'Émancipateur i L'Insurgé, i va fer un gran nombre de conferències arreu de
Bèlgica. El 23 de desembre de 1906, amb Paul Sosset (Flaustier), fou orador en un míting organitzat a Brussel·les pel
grup «L'Affranchissement» i a la sortida del qual signà, amb altres 14 persones
(Alexandre Theunissens Antheunis, Jean
Louis Barthelmess, Jules Pigeon, Stanley, etc.), una carta de protesta contra
la persecució que patien Francesc Ferrer Guàrdia i José Nakens Pérez, que va
ser enviada a l'ambaixador d'Espanya a Brussel·les. Quan la Gran Guerra,
després de l'entrada de les tropes alemanyes a Lieja, va ser detingut amb una
dotzena de companys i internat en una caserna de la ciutat, però va ser lliberat
tres setmanes després. Amb sos fills mobilitzats, passà als Països Baixos i,
via Regne Unit, s'establí amb sa companya a França al domicili d'uns amics. El
febrer de 1916 fou un dels signataris del «Manifest dels 16» que feia costat la
causa aliada («Unió Sagrada»). En diferents ocasions participà en missions
d'espionatge i de sabotatge a la Valònia ocupada. Després de la guerra, restà
unit al sector d'exanarquistes de la «Unió Sagrada» i col·laborà en la nova
sèrie del periòdic anarquista Les Temps
Nouveaux i en la revista llibertària de Marc Pierrot Plus Loin. Després de perdre successivament, en pocs anys
d'interval, son fill gran, sa companya i sa germana, Jules Moineau va morir el 13
de setembre –algunes fonts citen el 18 de setembre– de 1934 al domicili de son
segon fill petit a Rodange (Pétange, Luxemburg) d'un tumor d'estomac.
---
Jules
Moineau (1900)
---
Necrològica
de Jules Moineau apareguda en el periòdic parisenc Le Libertaire de 19 d'octubre de 1934
---
---