---
José
Mira Martínez (1904-1986)
El 23 de desembre
de 1904 neix a Caudete (Albacete, Castella, Espanya) l'anarquista i
anarcosindicalista José Mira Martínez. Fill de llauradors, de jovenet entrà en
el moviment anarquista. Arran de la mort d'uns membres de la Guàrdia Civil al
seu poble, fugí de la repressió i s'establí a Alcoi (Alcoià, País Valencià),
però també acabà fugint-hi. En 1920 vivia a Barcelona (Catalunya) i pressionat
pel pistolerisme hagué de romandre una temporada a França. En 1925 va ser
detingut a Sevilla (Andalusia, Espanya) acusat d'haver intervingut en una
campanya propagandística contra la dictadura de Primo de Rivera i fou tancat a
Ceuta. Aconseguí fugir i s'amagà al seu poble. Quan intentà passar a França, va
ser detingut a Figueres i fou lliurat a les autoritats militars com a pròfug.
Enviat a un batalló disciplinari, va ser condemnat a mort per haver matat
Taberner, cap del destacament, però la pena fou commutada per la de cadena
perpètua. Amnistiat, en 1930 militava en el Sindicat de la Construcció de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona. Participà activament en
les vagues que es realitzaren arran de l'aixecament revolucionari de Jaca del
12 de desembre de 1930. El 9 d'abril de 1931 impartí la conferència «La
inutilidad del Estado» al Teatre Nou d'Alacant. Després passà a València i
destacà en els fets revolucionaris de 1933. Aconseguí fugir de la repressió
desencadenada arran de la revolució d'octubre de 1934. El gener de 1935 romania
pres per ordre governativa amb Buenaventura Durruti, bon amic seu. El juliol de
1936 lluità a les barricades a Barcelona i després s'allistà en la «Columna
Durruti», de la qual fou membre del Comitè de Guerra i comandà la primera i
l'octava agrupacions, amb les quals combaté a Aragó i a Madrid. En 1937 publicà
Los guerrilleros confederales –que
inclou altres textos compilats per ell, com ara Un hombre: Durruti, d'Alejandro G. Gilabert, i d'altres autors
(Liberto Callejas, Carrasco de la Rubia, Manuel Buenacasa, García Oliver,
Emiliènne Morin i Gregorio Oliván)–, editat pel Comitè de Propaganda i Premsa
del Comitè Regional de Catalunya de la CNT; i en 1938 La 26 División, editat pel Sindicat de la Metal·lúrgia de la CNT de
Barcelona. Quan el govern republicà abandonà Madrid, mantingué una ferma
oposició. Amb el triomf franquista s'exilià i en 1945 vivia a Orà (Algèria). José
Mira Martínez va morir el febrer de 1986 a Barcelona (Catalunya).
---
José
Mira Martínez amb son pare i son fill Andrés a l'exili d'Orà
---
Los guerrilleros confederales
(1937), de José Mira
---
---